Un de cada cinc nous lloguers a Catalunya és de temporada

BarcelonaEl creixement del lloguer de temporada és una realitat coneguda: fa temps que els portals d'anuncis en van plens. I els llogaters que es veuen obligats a acceptar-los, a falta d'oferta tradicional, proliferen ja per tots els barris de ciutats com Barcelona. Però l'abast d'aquesta realitat ha estat fins ara una sospita no acreditada: no hi ha dades oficials. Tothom ha vist el fantasma, però ningú l'ha fotografiat.

Si bé aquest dimecres coneixíem la contenció del preu dels lloguers a Catalunya post control dels lloguers, i també que el parc de lloguer de Barcelona –entès com el nombre de contractes vigents– s'ha reduït per primera vegada en la història, ara també podem posar xifres oficials a l'avenç del lloguer de temporada. Aquesta tipologia, no regulada per la llei d'habitatge de fa un any, es caracteritza per durar més d'un mes –si no requeriria llicència turística– i menys de cinc anys –el mínim legal per a un lloguer de residència permanent.

Segons ha pogut saber l'ARA, també a partir de les dades de l'Institut Català del Sòl (Incasòl), l'organisme autònom de la Generalitat que recull per llei les fiances dels nous contractes de lloguer d'habitatges, el lloguer de temporada ja representa el 22% dels nous contractes de lloguer que es firmen a Catalunya. En concret, en el tercer trimestre d'aquest any, es van firmar 5.970 nous contractes d'aquesta modalitat de lloguer –un 38% més que els que es van firmar fa un any–, mentre que en total a Catalunya se'n van firmar 27.098.

El fet és que el lloguer de temporada ha crescut de manera important en les quatre demarcacions catalanes, amb un clar lideratge de Barcelona, que respecte a l'any anterior ha registrat un augment del 38,9%, lleugerament per davant de la mitjana catalana (38%) i de Tarragona (37,4%), i molt per sobre de Girona, on aquesta tipologia de lloguer va créixer un 31,6%, i de Lleida, on va augmentar en un 22,4%. També és en la demarcació de Barcelona on el tercer trimestre es van firmar més contractes de lloguer de temporada en proporció al total (23,3%), mentre que Lleida va ser on van tenir menys impacte (9,6%).

El joc del gat i la rata

Aquest mateix dijous l'Ajuntament de Barcelona ha fet el primer pas per limitar aquesta modalitat, en una decisió que suposa que les tres grans administracions amb competències en habitatge a Catalunya ja hagin intentat posar fre a aquesta tipologia de contractes, que es van disparar especialment l'any passat per la voluntat d'alguns propietaris d'eludir el control de preus dels lloguers. Primer va ser el torn de la Generalitat, amb un decret llei que el Parlament va tombar al cap d'uns mes –amb l'abstenció del PSC–; i mig any després, del govern espanyol, amb un registre obligatori, que veurà la llum al gener.

Pel mig hi ha hagut desavinences polítiques i girs de 360 graus, com quan Junts va impedir que es tramités la regulació dels lloguers de temporada al Congrés dels Diputats, cosa que va desembocar en una concentració davant de la seva seu de Barcelona, i després va donar llum verda a una proposta d'ERC per regular-los. En l’endemig, hi ha hagut una onada de manifestacions històriques arreu d'Espanya convocades per reclamar la baixada del preu dels lloguers, que a la capital catalana van congregar més de 170.000 persones, segons el Sindicat de Llogateres.

Un buit de dades

Si ens guiem per la quantitat d'anuncis de lloguer de temporada que hi ha als principals portals immobiliaris, Barcelona seria la ciutat on més avança aquesta modalitat i, per tant, on més pes tenen els nous contractes sobre el total de lloguers. Això no obstant, consultada per aquest diari, la Generalitat assegura que no disposa encara d'aquestes dades.

"Veient el percentatge de lloguers de temporada en els portals i els contractes que ha registrat l'Incasòl, cal sospitar que el lloguer de temporada és superior al que diuen les fiances, i això pot ser perquè hi ha una part important de les fiances que no s'estan registrant. Té sentit per diversos motius, però el principal és que hi ha molt de frau de llei", explica a l'ARA el codirector de l'Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA), Jaime Palomera. "Estimem que l'Incasòl registra el 80% del total dels contractes tradicionals, però amb el lloguer de temporada no tenim dades", afegeix aquest expert.

De fet, aquest institut va publicar dimecres passat l'informe Viure de lloguer: una inseguretat garantida per llei, en el qual recollia noves dades sobre la crisi de l'habitatge i la inseguretat que suposa viure de lloguer. Una d'elles és que a Barcelona l'any 2019 els contractes de lloguer de temporada suposaven el 2,2% del total.