El Cercle proposa eliminar el topall de preus i subvencionar el lloguer a les famílies vulnerables
La institució que lidera Jaume Guardiola demana polítiques menys reguladores i de més despesa pública
BarcelonaA Espanya hi ha un problema greu d'accés a l'habitatge, que se centra en el segment del lloguer i es concentra a les grans ciutats –i, molt puntualment, en zones costaneres–. Aquesta situació afecta especialment les persones amb menys recursos i els joves, aquells que tenen el lloguer com a via natural d'accés a l'habitatge.
Així arrenca l'última nota d'opinió del Cercle d'Economia, publicada aquest dilluns, en què aposta per un partenariat entre el sector públic i el privat per resoldre aquesta situació tant a Catalunya com a tot Espanya. La institució s'ha valgut d'aportacions d'experts com Oriol Aspachs (CaixaBank Research), Ismael Clemente (Merlin), el catedràtic Josep Oliver, Eduard Mendiluce (Aliseda y Anticipa), Carme Trilla (Observatori de l'Habitatge) i Xavier Vilajoana (APCE), en una nota d'opinió coordinada pel catedràtic d'economia de la UPF José García Montalvo.
La recepta de la institució passa per l'articulació de polítiques d'habitatge centrades més en despesa pública i menys en mesures reguladores. "Cal propiciar la col·laboració entre el sector públic i el privat, de forma que el privat tingui incentius adequats per actuar. Que hi hagi una concertació publico-privada", ha explicat el director general de la institució, Miquel Nadal, en una roda de premsa.
Eliminar el control de preus
A curt termini, el Cercle proposa no aplicar la regulació de preu del lloguer perquè considera que desincentiva l'oferta a llarg termini i té efectes perniciosos a curt, com la reconversió de lloguers regulars en modalitats com el lloguer d'habitacions i de temporada.
En paral·lel, aposta per introduir la figura dels lloguers concertats, és a dir, que els propietaris cedeixin habitatges per sota del preu de mercat al sector públic perquè aquest els llogui a persones en situació de vulnerabilitat. La institució calcula que això costaria uns 5.000 euros per habitatge i any a l'administració. "Si hi hagués unes cent mil famílies que s’acollissin a aquest sistema, el cost total seria de cinc-cents milions l'any, una xifra assumible, sobretot si es reparteix entre els tres nivells de l'administració", recull la nota. El Cercle contraposa aquests 5.000 euros als 15.000 per família i any que paguen molts ajuntaments que allotgen famílies desnonades en pensions. A Barcelona aquest cost és de 35 milions d'euros l'any.
Un gran pacte
"Els dèficits acumulats són tan grans que difícilment els podrem superar amb una sola mesura. Qui pensa que el problema d'accés a l'habitatge se solucionarà amb dos o tres anys o amb una legislatura està molt equivocat: calen mesures a llarg termini que es mantinguin en el temps. Cal una visió estratègica del problema que ens permeti ser consistents", ha afegit Nadal.
A mitjà termini, la institució proposa construir un parc ampli d'habitatge protegit, ampliar els supòsits i agilitzar les llicències urbanístiques, i potenciar una visió metropolitana de l'habitatge a Espanya. Per complementar aquestes mesures, Nadal ha proposat un gran pacte per l'habitatge entre tots els actors que formen part del sector. "Cal acordar una estratègia i mesures que siguin acceptables per a tothom i permetin disposar d'una política d'habitatge a llarg termini, i on sector públic i privat, lluny de tenir una relació de desconfiança, cooperin i concertin accions conjuntes", ha afegit.
Les causes del problema
A Catalunya, el preu de l'habitatge ha pujat un 61% entre el 2014 i el 2023, mentre que el preu del lloguer ha augmentat un 50% en el mateix període. En canvi, la renda disponible ha pujat un 20%. En aquest temps, la demanda ha augmentat de forma important a les zones més tensades, mentre que l'oferta, segons la nota, no ha seguit el mateix ritme.
Alhora, l'informe apunta que la causa darrere el problema d'accés a l'habitatge són unes polítiques d'habitatge que, per una banda, s'han acumulat en el temps, sovint de forma inconnexa, i que han acabat fent prevaler l'habitatge en propietat sobre del de lloguer, i de l'altra, perquè aquestes polítiques s'han caracteritzat per les oscil·lacions en el temps de la depesa pública i també pel seu baix volum.
La institució fa referència al control de rendes aplicat durant el franquisme i a les desgravacions a la compra que es van aplicar fins al 2010. Això ha resultat en una davallada del parc de lloguer de mercat a Espanya del 50% l'any 1950 al 16% en l'actualitat. També es refereix al fet que gran part del parc d'habitatges socials construït a la segona meitat del segle passat tingués data de finalització per a la seva qualificació i, per tant, passés a ser de preu lliure.
