El Canadà prohibeix comprar habitatges als estrangers no residents: "Les cases són per a les persones, no per als inversors"
La mesura, que és temporal i preveu excepcions, busca acabar amb l'especulació i frenar l'augment de preus
Washington"L'habitatge no ha de ser només una propietat. Està pensat per viure-hi. És un lloc on les famílies han de poder arrelar, crear records i construir una vida en comú". Aquestes paraules, pronunciades al desembre pel ministre d'Habitatge del Canadà, Ahmed Hussen, destaquen un problema amb què es troben cada vegada més països. Els elevats preus del tensionat mercat immobiliari canadenc fa anys que impedeixen a les rendes mitjanes i baixes l'accés a l'habitatge. No és cap sorpresa que els centres de les principals ciutats del país, com Toronto i Mont-real, tinguin preus prohibitius; però l'epidèmia s’estén a les zones residencials dels afores, on el Banc del Canadà ha identificat un augment del 50% en els últims tres anys.
Per atendre aquest creixent problema, el partit del president Justin Trudeau va prometre durant la campanya del 2021 una inèdita mesura: prohibir la venda de béns immobles als estrangers no residents. Dit i fet: el Partit Liberal del Canadà (PLC) va aprovar la iniciativa al juny i va entrar en vigor tot just fa una setmana, el primer dia de l'any. "Amb aquesta llei, garantirem que l'habitatge sigui propietat dels canadencs, en benefici de totes les persones que hi viuen", va dir el ministre Hussen durant el seu anunci. A partir d'ara, qui se salti la llei i adquireixi un bé immoble tot i ser estranger no resident, o ajudi a efectuar la transacció, s'exposa a una multa de fins a 10.000 dòlars canadencs (uns 7.000 euros).
Caça d'especuladors
“Les cases canadenques estan atraient especuladors, riques corporacions i inversors estrangers”, destaca la web del PLC. Així, la mesura identifica un culpable principal: els fons d'inversió internacionals, que a l'augmentar la seva activitat especulativa han provocat un fort increment de preus. Segons l'Associació Canadenca de Béns Arrels, els preus dels habitatges van augmentar prop d'un 30% entre el 2019 i el 2022, tot i que han tornat a caure un 13% aquest últim any.
"Les cases són per a les persones, no per als inversors", ha insistit en diverses ocasions el president liberal Trudeau. Per aquest motiu es preveuen excepcions per a estudiants que han passat cinc anys al país, persones amb permisos de treball temporals i sol·licitants d'asil. El veto canadenc vindria a ser una política totalment contrària a les anomenades golden visa (o visats d'or).
Aquests programes, vigents en diversos països europeus, han estat molt criticats des de Brussel·les. Consisteixen en oferir passaports i permisos de residència legal a qui estigui disposat a invertir grans sumes en el mercat immobiliari o en deute públic, o a obrir empreses en un país. Quan s'aplica en un estat europeu, implica que qui rep el visat aconsegueix el permís per entrar a tot l'espai Schengen. En el cas del Canadà, en contraposició, aquells que no siguin residents, no podran ni tan sols comprar un habitatge.
Un perill: l'efecte rebot
La mesura, però, és temporal: només tindrà una vigència de dos anys. Tanmateix, això no ha evitat que la polèmica estigui servida. L'oposició conservadora i del sector immobiliari argumenten que, a més de ser una limitació del lliure mercat, podria tenir com a conseqüència l'adopció de mesures recíproques per part d'altres països. De fet, no són pocs els canadencs que han comprat habitatges als Estats Units, on els preus mitjans en algunes ciutats importants són més assequibles que a Toronto i Vancouver. Aquestes ciutats conformen dos dels mercats immobiliaris més cars del món, amb un preu mitjà que frega els 700.000 euros. Així doncs, la mateixa política aplicada a altres països podria perjudicar els canadencs que compren a fora.
Aquesta política forma part d'un pla més extens del govern canadenc, el projecte pressupostari per a l'any fiscal 2022-2023, que persegueix abaratir l’habitatge i reduir el dèficit. Preveu el desemborsament de 31.200 milions de dòlars canadencs (21.800 milions d'euros), una tercera part dels quals aniran destinats a la compra d'habitatges més assequibles per als canadencs.
