La caiguda de la venda d'habitatges no frena les pujades de preus
El nombre d'hipoteques es desploma molt més que la venda de pisos
BarcelonaLa pujada dels tipus d'interès i, per tant, de l'Euríbor, al qual van referenciades la majoria de les hipoteques, ja impacta en el mercat immobiliari. Les operacions de compravenda d'habitatge van a la baixa. Però, malgrat el descens, els preus dels pisos no només no s'han estabilitzat, sinó que continuen augmentant, segons es desprèn de les dades dels registradors de la propietat.
Així, durant el segon semestre es van registrar a Catalunya 24.210 operacions de venda d'habitatges, un 4,8% menys que el trimestre anterior. D'aquestes vendes, 4.058 eren de pisos nous, un 5,3% menys que el trimestre anterior, mentre que 20.152 van ser d'habitatge usat, un 4,7% menys que el primer trimestre.
Però el preu de l'habitatge va augmentar el segon trimestre un 4,2% respecte al trimestre anterior, amb una mitjana de 2.474 euros el metre quadrat. Un preu que es va disparar un 9,6% en el cas dels pisos nous, fins als 2.747 euros el metre quadrat, mentre que en el cas dels pisos de segona mà va ser del 3% i el preu, de mitjana, es va situar en 2.417 euros el metre quadrat.
Per a José García Montalvo, catedràtic d'economia de la UPF, els preus "tenen resistència a baixar", un fet que atribueix, bàsicament, a dos fenòmens: d'una banda, la manca d'oferta, especialment en zones d'alta demanda com Barcelona i la seva àrea o Madrid. D'altra banda, aquest expert destaca que el mercat laboral es manté ferm, tant a Espanya com altres països, malgrat el creixement feble de l'economia. "És una situació estranya per als estàndards històrics", indica, però "el mercat de l'habitatge depèn sobretot de l'ocupació".
Respecte a la manca d'oferta, García Montalvo destaca que el ritme de construcció de nous habitatges a Espanya es manté en uns 100.000 a l'any, quan la formació de noves famílies són unes 200.000 a l'any. Per tant, "hi ha un dèficit que, a més, ja fa anys que es va acumulant", indica.
Al conjunt de l'Estat, la compravenda d'habitatges va retrocedir un 5,7% en el cas dels pisos nous i un 5,6% en els de segona mà, fins a 28.739 i 123.244 pisos, respectivament. En el cas dels pisos nous, el preu va augmentar un 4,1%, fins a 2.212 euros el metre quadrat, mentre que en el cas de l'habitatge usat l'encariment va ser del 2,7%, fins a 1.925 euros el metre quadrat.
Per comunitats autònomes, la de Madrid és la que va registrar el preu més elevat per metre quadrat, amb 3.299 euros, seguida de les Illes Balears, amb 3.214 euros; el País Basc, amb 2.943 euros, i Catalunya, amb 2.474 euros. En canvi, els preus més baixos es van situar a Castella-la Manxa, amb 864 euros per metre quadrat, i Extremadura, amb 783 euros. A totes les comunitats es van produir augments intertrimestrals de preus entre abril i juny, excepte a la Rioja (-7,3%), Cantàbria (-3,9%) i el País Basc (-1,6%).
Fort descens de les hipoteques
L'evolució de les hipoteques constituïdes els últims mesos mostra una tendència de descens més intensa que la caiguda de les compres. Així, segons els registradors, en nombre d'hipoteques totals, el juny de l'any passat es van constituir 53.902 operacions davant les 41.761 del juny d'aquest any, cosa que suposa un descens del 22,5%. Quant a les hipoteques d'habitatge, de les 40.864 operacions del juny del 2022 s'ha passat a les 31.632 del juny d'aquest any, un 22,6%, semblant al descens de les hipoteques totals, amb unes 9.200 operacions menys.
José García Montalvo, sobre el fet que baixi molt més el nombre d'hipoteques que les operacions de compravenda, assenyala que encara hi ha gent que disposa d'estalvis per pagar al comptat i, sobretot, en un moment en què moltes de les compravendes són de reposició, és a dir, persones que es venen un habitatge per anar a un altre de millor o més gran, però amb la venda del pis actual tenen gran part de l'import del nou i amb els estalvis no els cal hipotecar-se.
