"Barcelona té recorregut per créixer en 70.000 habitatges"

“Barcelona té recorregut per créixer en 70.000 habitatges”. Són paraules de Joan Ramon Riera, comissionat d'Habitatge de l'Ajuntament de Barcelona, que ha posat aquest dijous xifres al topall de creixement de la ciutat. El sòl públic i privat existent per construir habitatges a Barcelona permetria arribar a aquesta xifra. “La meitat del sòl disponible és per a habitatges amb algun grau de protecció, i l'altra meitat són lliures”, ha explicat el comissionat.

Inscriu-te a la newsletter Habitatge Una guia pràctica

Inscriu-t’hi

Riera ha donat la xifra al Cicle de Trobades Fer Metròpoli i Habitatge organitzat per Foment del Treball, en un diàleg amb Xavier Vilajoana, president de l’Associació de Promotors i Constructors (APCE). Tots dos han coincidit a dir que cal que la ciutat faci habitatge, sigui de sòl públic o privat, per fer front a la situació actual d'emergència habitacional.

Riera ha focalitzat el creixement d'habitatges a les zones de la Sagrera i la Marina del Prat Vermell (Zona Franca). Allà hi ha la meitat dels 70.000 habitatges de sòl públic disponibles. “Aquest 2025 ens hem proposat activar el sòl de la Sagrera coincidint amb les obres de la nova estació”, ha explicat.

Sobre els habitatges de la Marina del Prat Vermell ha detallat que “tots estan en algun punt de desenvolupament”. De fet, la majoria de les promocions d'habitatge de protecció oficial que s'estan adjudicant actualment són en aquella zona. La resta de sòl disponible “està esquitxat per tota la ciutat” ha explicat el comissionat.

Necessitat d'oferta

Preguntat pels preus de l'habitatge a la ciutat, Riera ha explicat que “la situació del preu de les habitacions és el resultat de l’escassetat d'oferta”. El comissionat ha dit que “cal activar l'oferta amb col·laboració publicoprivada”.

Com a representant del sector privat, Vilajoana ha lamentat els “quaranta-sis canvis legislatius en els darrers deu anys” en un sector que “necessita estabilitat”. Riera li ha reclamat “dinamisme al sector privat” i Vilajoana li ha contestat que “en les operacions de venda no hi ha problemes de finançament, però al lloguer sí per l'allargament dels terminis i la inseguretat jurídica”. També ha reiterat que amb el recàrrec impositiu actual, “no és rendible econòmicament fer un habitatge de lloguer de protecció oficial”.

"Fa 125 anys que la meva família viu aquí": el compte enrere de l'última llogatera d'una finca de l'Eixample

El president dels promotors ha defensat que els fons voltor són “un operador totalment necessari per aconseguir el nivell de producció d'habitatges que es vol”. Vilajoana ha explicat que ni a Catalunya ni a Espanya hi ha els diners que poden aportar els fons. Sense respondre a l'afirmació, Riera ha explicat el perquè del modus operandi dels fons voltor. “Amb l'habitatge residencial no en tenen prou per aconseguir l'objectiu de rendibilitat, necessiten el lloguer de temporada per arribar a l'expectativa de guany”.

30% i Casa Orsola

El diàleg també ha girat entorn de la mesura del 30%. Els dos ponents han coincidit en el fet que cal modificar la regulació. “Estem en fase de diàleg polític per tramitar una reforma de la mesura”, ha explicat Riera, i Vilajoana li ha demanat “legislar posant-se en la pell dels promotors privats”, que considera que són “qui desenvoluparà els habitatges”.

Respecte a la proposta de Carme Trilla d'ajuntar els pisos de protecció en un mateix edifici, Riera ha matisat que “es prohibirà el trasllat a les zones on el sector públic tingui una posició dominant, per no deixar l'HPO en zones perifèriques”.

El comissionat també ha fet referència a la compra de la Casa Orsola per part de l'Ajuntament. “Hem assentat un precedent, la idea és protocol·litzar aquesta nova manera de comprar i tenir-ho com una eina per poder intervenir en el mercat de l'habitatge evitant la gentrificació”. Vilajoana ha qüestionat l'èxit de l'operació afirmant que “amb el preu que s'ha pagat per Casa Orsola es podria haver construït molt habitatge en sòl públic”.

Cinc xifres que posen l'Eixample a l'epicentre de la crisi habitacional