Barcelona duplica Madrid en lloguers contractats a través d'immobiliàries

BarcelonaLa intermediació immobiliària en el mercat de lloguer fa anys que va a l'alça: agències immobiliàries, administradors de finques i fins i tot agents autònoms gestionen una part cada vegada més gran dels habitatges. I això, segons un estudi publicat aquest dimecres, perjudica el llogater.

Els inquilins que tracten amb immobiliàries tenen menys satisfacció amb el seu habitatge, més problemes amb el seu propietari, pateixen més pujades de lloguer i una discriminació més gran que aquells que tracten directament amb el propietari. Són les principals conclusions de l'informe Impacte de les immobiliàries en el mercat del lloguer, elaborat per l'Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA) a partir d'una gran enquesta a les ciutats de Barcelona i Madrid.

En concret, a la capital catalana les immobiliàries gestionen la major part de l'oferta de lloguer, amb el 74,8%, mentre que la resta són inquilins que tracten directament amb el propietari (25,3%). A Madrid, el percentatge d'intermediació immobiliària sobre el total del mercat de lloguer és menys de la meitat que el de Barcelona (34,1%), de manera que la gran majoria d'inquilins es relacionen amb el propietari sense intermediaris (65,9%).

Incentius per a les immobiliàries

Ara bé, a la capital espanyola les immobiliàries creixen més de pressa: en els últims cinc anys la seva presència ha augmentat prop de 15 punts percentuals, perquè gestionen el 27% dels contractes signats fa més de cinc anys, i el 41,7% quan es miren els lloguers de menys d'un any. Paral·lelament, les relacions de tracte directe suposaven fa cinc anys el 73,4% dels contractes, i en els lloguers més recents són el 58,4%.

Segons l'estudi, aquest augment s'explica perquè les immobiliàries van a buscar habitatges que els mateixos propietaris pengen als portals. Els arrendadors afirmen haver rebut un gran nombre de trucades d'agències poques hores després de publicar l'anunci. L'intermediari contacta aleshores amb el propietari, li ofereix el servei de trobar un llogater i gestionar el pis, cosa que, segons l'informe, genera forts incentius per al propietari perquè pot delegar aquesta gestió sense cap cost. "Els honoraris de les immobiliàries solen calcular-se sobre la base del preu del lloguer i tot indica que en una part significativa del mercat es continua repercutint al llogater i no a qui contracta el servei de gestió, a pesar que contravé la llei d’habitatge del 2023", recull l'estudi.

De fet, el diari ARA ha parlat recentment amb alguns testimonis que han relatat aquesta insistència a l'hora de vendre els seus habitatges, amb casos de persones que han rebut fins a cinquanta trucades en una setmana, tot i explicitar que no volien el servei de cap agència.

Perjudicis per al llogater

Un dels principals impactes d'aquesta més gran professionalització és l'augment de les barreres a l'hora d'accedir a un habitatge, majoritàriament de tipologia laboral o econòmica, com ara proves de solvència, la demanda de contractes indefinits, nòmines tres vegades més altes que el preu de lloguer i un bon historial bancari.

Segons l'estudi, el 59,6% de les persones que han accedit a un habitatge de lloguer en el darrer any han patit discriminació, davant un 27% fa cinc anys. L'informe apunta que aquest augment podria atribuir-se a un efecte combinat entre l'increment de la intermediació i a l'encariment de l'habitatge de lloguer, que a Barcelona se situa en 1.178 euros de mitjana. Alhora, el 46,6% de les persones que busquen pis a través d'immobiliàries han patit algun tipus de discriminació, mentre que sense intermediació el percentatge baixa al 37,7%.

Un altre perjudici ha estat el cobrament d'honoraris, especialment a Madrid. Aquesta pràctica ha anat en augment: el 64,2% dels que fa menys de cinc anys que viuen en un habitatge van pagar honoraris, mentre que els fa més de cinc anys només van ser el 29,8%. Tot i que l'atribució d'aquesta despesa als llogaters es va prohibir en la llei d'habitatge estatal de fa un any, l'informe assegura que s'ha produït "un alt percentatge de cobrament il·legal d'honoraris" després d'haver entrat en vigor.

Per mitigar aquests impactes, l'estudi proposa que es treballi per augmentar la transparència en el mercat de la intermediació, indicant per exemple la identitat del propietari i el nombre d'habitatges; la creació d'un sistema de concertació pública que vetlli per l'interès general i desenvolupar un sistema d'inspecció i sanció d'ofici per garantir el compliment de les normatives, entre d'altres.