Així pretén construir Illa els 50.000 pisos de lloguer públic

BarcelonaLa promesa és clara: en el seu primer debat de política general, el president de la Generalitat, Salvador Illa, va anunciar la construcció de 50.000 pisos nous fins al 2030, que es destinaran íntegrament a lloguer social permanent (és a dir, que no caducaran, com passa amb els actuals). La xifra pretén doblar el minso parc públic que existeix actualment –només el 2% dels habitatges són públics– i arribar fins a situar la xifra al voltant del 5% (la mitjana europea es manté per sobre, en el 9,3%). El Govern ha tirat endavant avui l'acord per complir aquesta promesa, que forma part dels pactes amb ERC i els comuns a canvi de la investidura. Però com es faran tots aquests pisos? ¿Amb quins diners, en quin sòl i amb quins terminis? Això és tot el que han detallat fins ara.

El departament de Territori ha explicat que una de les primeres mesures serà trobar tot el sòl disponible on es pot construir i mobilitzar-lo, és a dir, transformar-lo en solars edificables. La consellera Sílvia Paneque ha explicat que els delegats del Govern de les diferents demarcacions ja han enviat cartes als ajuntaments per veure quin sòl i solars disponibles tenen, tant públics com privats. L'objectiu és fer una reserva pública de sòl, i per aconseguir-ho es faran convocatòries públiques (la primera es farà el febrer de l'any que ve) perquè els propietaris s'hi vagin unint.

El Govern es planteja totes les possibilitats, és a dir, terrenys que ara estan en mans de la Sareb, dels ajuntaments i també de l'Incasòl, a banda dels privats. "Tenim estudiat que si aconseguim mobilitzar tot el sòl, tindrem lloc per construir aquests 50.000 pisos", apunten des de la conselleria.

El Govern instarà l'Institut Català de Finances (ICF) a dotar-se dels mitjans per facilitar aquesta mobilització de terres, amb un total de 500 milions d'euros anuals, i també impulsarà les modificacions normatives necessàries. En aquest estadi, la Generalitat ajudarà a trobar constructor, facilitarà crèdits de l'ICF per al 100% de la promoció i també ajudarà en tota la logística necessària per explotar aquests lloguers. "Volem eliminar qualsevol por de tirar endavant aquestes operacions", apunten fonts del departament. Així, els propietaris que s'inscriguin a la reserva pública de sòl podran sol·licitar totes les ajudes que els calguin per construir. A més, els tipus d'interès estaran bonificats.

Actualment, des que es troba un sòl disponible fins que es fa l'entrega de les claus passen 100 mesos (60 mesos si el solar ja està preparat i amb els permisos per construir-hi). "Aquests temps no són compatibles amb els terminis que ens hem marcat: cal rebaixar-los a la meitat", indiquen des de Territori. Per agilitzar els tràmits de construcció, el Govern proposa fer una "llicència bàsica", en la qual ja estan treballant, que s'obtindrà en el termini d'un mes i permetrà començar a construir encara que no estiguin fets ni el projecte executiu ni, per tant, la llicència urbanística definitiva.

Aquesta llicència bàsica tindrà en compte només aspectes generals de les obres, com la distància amb les parcel·les veïnes i la volumetria dels edificis. Amb això la construcció s'acceleraria uns 10 o 12 mesos. També volen escurçar els tràmits d'altres normes i crear una nova oficina per centralitzar tots els informes.

La consellera Paneque també ha destacat la forta baixada de l'oferta de lloguers que hi ha hagut els últims trimestres a conseqüència de la nova llei estatal d'habitatge, i per això també aposten per tirar endavant aviat un règim sancionador per als propietaris que "se salten la llei". "Interpretem que hi ha una part d'aquests pisos de lloguer del mercat lliure que ha marxat cap al lloguer d'habitacions i el lloguer de temporada, però també hi ha una altra desviació: la dels que se salten la llei", ha dit. En aquest sentit, el departament vol tirar endavant un cos d'inspecció que s'encarregui de controlar i aplicar sancions. Per aconseguir aquest punt, però, encara cal tirar endavant el reglament que ho reguli.

A banda dels 50.000 pisos de lloguer públic, el Govern també ha previst una ajuda per als que vulguin comprar un pis de protecció oficial i que podrien fer front a la quota però no tenen prou estalvis per a l'entrada. Es tracta d'una ajuda per a més joves de 35 anys, dotada amb 100 milions d'euros anuals, que també es vehicularan a través de l'ICF, per ajudar a pagar l'entrada del pis (amb un màxim del 20% del seu valor). Només es podrà obtenir si es compleixen certes condicions, com ara que el pis sigui de segona mà i no superi els 90 metres quadrats. A canvi, els compradors només hauran de pagar els interessos del préstec, que a més estaran bonificats, i el capital total només s'haurà de retornar al final de la hipoteca (30 anys). Si el propietari decideix vendre el pis abans que s'acabi aquest termini sí que haurà de retornar els diners del préstec en aquell moment.

Una de les condicions més innovadores en aquesta modalitat d'ajuda és que el pis en qüestió tindria una nova qualificació: habitatge lliure "de preu limitat", i només es podria vendre pel preu fixat més l'IPC. "Si no ho fem així podríem estar alimentant una especulació futura amb diners públics", ha explicat Paneque. La consellera ha apuntat que es podrien adherir a aquestes ajudes fins a 12.000 famílies més a tot Catalunya.

Per tirar endavant aquesta iniciativa de gran envergadura el Govern té previst destinar 500 milions d'euros anuals per a la construcció dels 50.000 pisos nous, a través de l'ICF; 100 milions per a les ajudes per a la compra de pisos de preu limitat, i 500 milions a les ajudes ja existents per al lloguer i per a famílies vulnerables. Són, en total, els 1.100 milions d'euros anuals (4.400 milions en quatre anys) dels quals ja va parlar Illa durant el debat de política general.

El Govern encara no ha volgut detallar com serà el repartiment d'aquestes noves promocions i ho justifiquen dient que tot just estan començant a recollir tota la informació relativa als solars disponibles. Paneque sí que ha matisat, en canvi, que la zona de Barcelona i la seva àrea metropolitana ja està bastant definida, perquè és on hi ha més demanda, però que les promocions s'estendran arreu del territori de la forma més equilibrada possible en funció de la demanda.