El ple del Tribunal Constitucional ha admès a tràmit els recursos d'inconstitucionalitat interposats per la Generalitat de Catalunya i la Xunta contra diversos preceptes de la llei estatal pel dret a l'habitatge. Als seus recursos, la Generalitat i la Xunta al·leguen que alguns elements impugnats podrien vulnerar les seves competències en matèria d'habitatge. La llei ja té presentats vuit recursos d'inconstitucionalitat davant del Constitucional. A més d'aquests dos, la norma ha estat recorreguda per 50 diputats del PP al Congrés, pel Parlament de Catalunya i pels governs d'Andalusia, les Illes Balears, Euskadi i Madrid.
El 33% dels visats d'or s'han donat per la compra d'habitatge a Barcelona
Des de l'any 2013, Espanya ha concedit 14.576 visats per inversions immobiliàries, la majoria a oligarques xinesos i russos
MADRIDDes que Espanya va adoptar els visats d'or per la compra d'habitatge l'any 2013, fins a 14.576 ciutadans estrangers se n'han beneficiat. De tots, un 33% van comprar l'immoble a la ciutat de Barcelona, és a dir, 4.810 estrangers rics, segons dades aportades pel ministeri d'Habitatge aquest dimarts, després que el consell de ministres hagi avalat fer un pas endavant per acabar amb aquest tipus de visat.
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, anunciava aquest dilluns el punt final d'una mesura aprovada l'any 2013 pel Partit Popular: que la població estrangera pugui obtenir el permís de residència espanyol per un període de dos anys amb la compra d'un habitatge, sempre que la inversió sigui com a mínim de 500.000 euros. Un dels motius que han empès el govern espanyol a fer aquest pas és l'"alarma" generada amb les dades del 2022 i del 2023, expliquen des del ministeri d'Habitatge. D'una mitjana de 500 visats d'or l'any per la compra d'habitatge, es va saltar a la concessió de fins a 2.017 visats l'any 2022, i a 3.273 visats el 2023, detallen des del ministeri. Un increment que coincideix amb l'ampliació de dos a tres anys del permís de residència atorgat fruit d'una modificació de la norma del 2013 que es va fer a través de la llei de foment de l'ecosistema de les empreses emergents aprovada el desembre del 2022. Fonts del ministeri d'Habitatge, però, ho desvinculen del tot.
Arran de la guerra a Ucraïna, aquest tipus de visat d'or ha estat al punt de mira de les institucions europees, perquè suposa una porta d'entrada sense controls d'oligarques estrangers a la Unió Europea, en particular de xinesos, russos i ciutadans dels països del Golf, que acaben obtenint la residència d'un estat membre de la Unió Europea a canvi de fer una inversió immobiliària milionària, com han denunciat en reiterades ocasions les ONG Transparency International i Global Witness. La Xina, Rússia, el Regne Unit, els Estats Units, Ucraïna, l'Iran; Veneçuela i Mèxic són els principals països d'origen dels estrangers que han executat aquest tipus de compra a l'Estat. A més de Barcelona, les destinacions més suculentes, i on s'han fet el 90% de les inversions dels últims deu anys, són Madrid i la costa mediterrània: Màlaga, Alacant, les Illes Balears i València.
La llei del 2013 que regula l'obtenció de la residència espanyola per raons d'interès econòmic i on es recullen aquests visats d'or també inclou altres opcions a les quals poden optar estrangers adinerats per obtenir d'una forma fàcil i ràpida la residència espanyola: invertir en deute públic, en participacions en empreses espanyoles o, fins i tot, desenvolupar un projecte empresarial. Ara bé, tot vinculat a una inversió mínima. Per ara, el govern espanyol no ha dit res sobre les altres fórmules. Pel que fa al visat d'or vinculat a la compra d'habitatge, aquest permet accedir al permís de residència a Espanya per un període de tres anys amb la possibilitat d'ampliar-lo cinc anys i obtenir, després, un permís de residència definitiu.