"Fa 125 anys que la meva família viu aquí": el compte enrere de l'última llogatera d'una finca de l'Eixample
L'Eugènia, veïna del carrer Diputació, esgota l'última etapa a casa seva entre obres i nous veïns estrangers d'alt poder adquisitiu
Barcelona"Estic empaquetant mentalment la casa", diu l'Eugènia, mentre mira una calaixera de la sala d'estar. Fa 125 anys la seva besàvia es va establir en aquest pis, amb la seva germana i els seus fills. "No sabem res del besavi. La seva família tenia moltes finques, però no en va heretar cap", afegeix. D'aquí a tres anys, i per primera vegada des del 1898, cap membre de la seva família viurà entre aquestes parets. Però no només és l'última generació del llinatge familiar.
Fa mesos que les reformes de diferents pisos de l'edifici s'encadenen. La prova és a l'entrada: tres sacs de formigó sec, algun totxo i una tanca d'obra reposen al rebedor, a pocs metres d'un ascensor nou per estrenar, símbol de la Barcelona contemporània quan un fons s'ha apoderat d'un edifici. És el que va passar fa uns mesos, quan els 10 habitatges del bloc van canviar de mans al mateix temps. Des d'aleshores, la marxa dels antics llogaters i l'arribada dels nous inquilins ha sigut incessant, només separades pel temps que ha durat la rehabilitació integral de cada pis. L'Eugènia, que ha vist avançar les obres del pis de dalt a través de les esquerdes de la seva sala d'estar, també és l'última llogatera de tota la finca.
"Fa dos anys, el matí del 20 de desembre, una notària va trucar a la meva porta. Portava un paper a la mà, i ens va dir: «Us vinc a dir que el pis s'ha venut i l’ha comprat una societat. Teniu un mes per comprar l’habitatge al mateix preu»", explica. A la veïna de davant li van donar dos mesos. Amb 30 dies l'Eugènia havia de reunir centenars de milers d'euros per continuar vivint a casa seva. "No vam tenir temps", explica. Un cop esgotat el termini, va ser quan va començar el compte enrere per abandonar el pis. Aleshores encara li quedaven els últims cinc anys d'un contracte de 15 anys de durada. Però aquest període per acomiadar-se del pis, que expira el 2028, més aviat s'ha convertit en un maldecap: "Mires cap a un racó i penses: què farem amb això, i amb això altre, i amb allò. Et genera molta inquietud", explica.
La intenció dels nous propietaris era la mateixa que ha buidat moltes altres finques de Barcelona, especialment a l'Eixample. "Deixen de ser pisos familiars per ser pisos de luxe. Em van dir que farien arreglats exquisits a tots els pisos i els vendrien molt cars", diu l'Eugènia. Ara, tot i que l'ascensor encara no està a punt, molts habitatges ja s'han reformat completament, i els nous inquilins s'han convertit en els seus veïns, almenys en el sentit més elemental de la paraula. "Hem sentit gent parlant en anglès, molts americans. Un noi britànic deia que havia comprat el tercer pis: «L'estic arreglant i d'aquí a tres mesos vaig a fer una altra operació en un altre lloc»", deia. Ara hi ha un francès que ha comprat l’àtic. Tots els compren per fer negoci. Mentre que el de davant, que sempre venia a veure les obres, de moment l’ha llogat a uns estrangers amb un contracte de temporada", relata l'Eugènia sobre la nova realitat de la finca.
Un edifici amb totes les crisis
La venda de la propietat vertical i la posterior divisió horitzontal dels pisos és una pràctica que fa anys que està expulsant veïns de la ciutat. Aquesta és la cara més crua d'una crisi que té moltes formes. Al bloc de l'Eugènia, a Diputació amb Villarroel, les han vist totes: primer la proliferació de lloguers de durada curta i després la venda del bloc, amb l'arribada d'obres interminables i infinitud de problemes derivats de convivència. Si no hi havia festes sense permís al terrat, el problema eren les bosses de brossa abandonades al replà.
"En un moment donat hi havia sis pisos turístics al bloc. Els meus nous propietaris van oferir molts diners a una persona que tenia dos pisos turístics. Hi havia una argentina que tenia dos pisos turístics. I el de sota, d’un espanyol, també era turístic", diu l'Eugènia. Fa dues dècades al pis de dalt hi vivien uns hongaresos músics que no tenien claus per a tots i per entrar s'havien d'esperar a fora el carrer. Però tot això és cosa del passat: al cap de 10 anys, després de la crisi immobiliària, va arrencar el fenomen que ha transformat totalment el bloc de l'Eugènia. A partir del 2014, segons recull un estudi recent publicat per l'Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA), va arribar a la ciutat un tipus d'inversor que opta per comprar habitatges amb l'expectativa d'extreure'n rendes cada cop més elevades. Un tema que ara torna a estar sobre la taula amb la possible retirada de l'obligació de destinar el 30% dels habitatges a pisos de protecció oficial. Un canvi que, segons IDRA, "obriria el retorn d'inversions hiperespeculatives".
Els sacs de formigó darrere del portal i la convivència amb forans són la nova realitat que l'Eugènia afronta amb resignació. "Veus tot això i penses: aquesta ciutat ja no està pensada per a mi. El petit comerç del voltant ja no existeix tampoc", afegeix. En un altre portal, però virtual, s'hi viu una realitat paral·lela: "Aquesta part de l'esquerra de l'Eixample més pròxima al centre acull una població amb un nivell de vida elevat. Es pot passejar a qualsevol hora per la zona amb una sensació de total seguretat", diu un anunci sobre un dels pisos en venda de l'edifici.