MadridL’any passat, per primera vegada des del 2011, la població estrangera a Espanya va tornar a augmentar. Per a institucions com el Fons Monetari Internacional (FMI) i l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), que Espanya torni a rebre immigració de manera intensa és una de les claus que aporta esperança a la sostenibilitat del sistema de les pensions. Però d’altres experts alerten que seria només un pedaç temporal per al forat de la Seguretat Social, que necessita una reforma més profunda per donar estabilitat no només a la població nativa, sinó també als immigrants que entren al sistema, i, sobretot, millorar la natalitat.
“Moltes de les anàlisis sobre pensions estan basades en projeccions demogràfiques que fa l’INE, en què es diu que la població disminuirà constantment. Això topa amb la manera com s’ha comportat aquest país i amb la seva capacitat d’absorció de població immigrant quan ha fet falta”, deia el president de l’Airef, José Luis Escrivá, l’abril passat, insistint que s’està creant una alarma innecessària sobre la sostenibilitat del sistema de les pensions. L’INE pronostica una pèrdua de més de cinc milions d’habitants de cara al 2066. Però, segons l’Airef, no és la tendència natural a Espanya. De fet, l’Eurostat -que és l’homòleg europeu de l’INE- sí que té en compte la immigració i creu que en 50 anys la població espanyola pot arribar a sumar fins a tres milions d’habitants.
El nombre de ciutadans, i sobretot els joves, és clau per garantir les pensions en un sistema de Seguretat Social basat en la solidaritat entre generacions: aquells que ara treballen paguen les pensions dels que en el seu moment ja van contribuir al sistema a través de les cotitzacions socials. De manera global, la població de les economies avançades s’encamina a un envelliment progressiu i només hi ha dues maneres de sumar ciutadans: tenint fills o rebent immigrants.
Per això són dues de les mesures que el Fons Monetari Internacional ha receptat a Espanya per solucionar la crisi de les pensions. En un informe recent, l’organisme assegurava que Espanya necessita uns 5,5 milions d’immigrants d’aquí al 2050 perquè es pugui sostenir el sistema. Seria un nivell d’immigració semblant al que Espanya va rebre entre el 2000 i el 2007, clau per al creixement econòmic que va descarrilar en crisi.
Per què és important la immigració per a les pensions? Com explica l’economista d’Analistas Financieros Internacionales (AFI) José Antonio Herce, els treballadors estrangers venen principalment a treballar, per això la seva taxa d’activitat és molt superior i, de retruc, la seva contribució al sistema [vegeu gràfic]. “Venen en edats molt productives, tenen unes condicions de mobilitat més flexibles que els natius i tenen més fills”. Però, segons Herce, és irresponsable creure que només amb la immigració se solucionarà el problema: “Cal reformar el sistema de manera global, més treballadors no suposen més estabilitat, a la llarga els immigrants també generen més drets de pensions que provocaran els mateixos problemes”. En la mateixa línia s’expressa l’economista de la UPF José García Montalvo: “La guardiola de les pensions es va omplir quan vam rebre molts immigrants, però es va buidar quan el sistema va petar”, apunta. Quan es va arribar al màxim en nombre d’estrangers, el fons tenia més de 66.000 milions d’euros. Ara només en queden 11.600. Segons Montalvo, “que vinguin immigrants ha de ser la conseqüència que es fan bé les coses, no només fer cases”. “Perquè vulguin participar en el sistema, el sistema els ha d’oferir alguna cosa”.
Un estudi del BBVA Research d’abans de la crisi econòmica ja apuntava que “en la mesura que els immigrants adopten les pautes dels natius, la situació tornarà al seu estadi inicial”. Per això, el mateix FMI admet que cal una combinació de reformes per garantir el futur de les pensions que passa també per incentivar la natalitat, actualment situada en 1,3 fills per dona. Una de les mesures que hi ha de contribuir és l’augment de la baixa de paternitat fins a les cinc setmanes. Mesures com aquestes també servirien per reduir la bretxa de gènere de les pensions (d’un 34%) i causada per les diferències que ja hi ha al mercat de treball. Per això, la Comissió Europea també recomana a Espanya augmentar les llars d’infants i la conciliació.
Sigui com sigui, les mateixes institucions que recepten immigració i natalitat per tapar el forat de les pensions són les que donen per fet que les pensions futures seran més baixes que les actuals (l’FMI pronostica que les pensions mitjanes passaran de ser el 50% del salari mitjà actual al 30% les pròximes dècades). També són les que creuen que, per compensar-ho, cal incentivar l’estalvi privat a més d’allargar la vida laboral i treure el topall de les cotitzacions màximes (com vol fer el PSOE). Així ho defensen l’FMI, el Banc d’Espanya i la Comissió Europea.
18.800 Milions d’euros de dèficit de la Seguretat Social al final del 2017. La xifra va suposar un màxim històric per a l’administració.
1,3 És la taxa de natalitat actual a Espanya. Amb l’aprovació dels nous pressupostos, la baixa de paternitat va passar a cinc setmanes, una mesura que vol impulsar la taxa.