Infraestructures

Salvador Illa desbloqueja l'ampliació de l’aeroport del Prat

El president de la Generalitat promet dotar de més recursos l'Agència Tribuntària de Catalunya en els pròxims pressupostos

4 min
Entrevista institucional al president de la Generalitat, Salvador Illa

BarcelonaEl xoc social i institucional més important dels últims anys a Catalunya en matèria econòmica va pel camí del desbloqueig. El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha anunciat aquest dilluns a la nit en una entrevista a TV3 que el Govern donarà prioritat a l’ampliació de l’aeroport del Prat.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Illa ha detallat que el consell executiu d'aquest dimarts convocarà la mesa tècnica del Prat per recuperar un projecte que estava aturat. El president ha citat que la qüestió és "essencial per a Catalunya i l'economia catalana" i que espera que en tres o quatre mesos els tècnics facin una proposta. "Desbloquegem la qüestió", ha explicitat el president, que no ha entrat en detalls tècnics i ha promès "màxim rigor mediambiental" i "mesures compensatòries". Illa ha desvinculat l'ampliació d'una possible gestió catalana del Prat, llargament reclamada per la societat civil catalana, i ha insistit que el projecte definitiu dependrà dels tècnics.

Fonts pròximes a aquesta comissió tècnica admetien en privat que, malgrat les reunions i la feina que s’ha fet en els últims mesos, el cert és que a la pràctica estava en standby a l'espera d'un nou Govern. Altres fonts aeroportuàries consultades per l’ARA detallen que el projecte que genera més consens passa per ampliar la controvertida pista més propera al mar, però que encara hi ha debat entre si l’allargament serà de 350 metres o de 500. Aquesta segona opció és més negativa per a la llacuna de la Ricarda, però tècnicament és més convenient per als avions més grossos –els que fan vols transoceànics–, que necessiten més espai per aterrar i enlairar-se. 

La primera infraestructura de Catalunya ha estat en el centre de la polèmica des que l’estiu del 2021 es va fer públic un acord entre el govern català i el de l’Estat per abordar l’ampliació d’un aeròdrom que fa anys que està al límit del col·lapse: el Prat es va calcular per rebre un màxim de 55 milions de passatgers cada any; el 2019, abans de la pandèmia, en va acollir 52 milions, l’any passat ja tornava a estar en 49,9 milions, i aquest any possiblement superarà el seu rècord històric. 

Però des del primer moment, l’acord entre Aena, el govern espanyol i la Generalitat va grinyolar: l’acord va suscitar un dur xoc entre ERC (que s’hi oposava i tenia la presidència) i Junts (que l’avalava i tenia la vicepresidència). L’ampliació, que des del principi aflorava dubtes mediambientals, va tensar també la relació al si de l’Ajuntament, on el PSC donava suport al projecte però els comuns, que tenien l’alcaldia, hi estaven en contra. Tampoc el govern espanyol es va alliberar del conflicte en un projecte que va tenir sempre accent socialista: Yolanda Díaz, llavors líder d’Unides Podem i vicepresidenta de l’executiu, va arribar a visitar la Ricarda, epicentre de la lluita ecologista que es va desfermar contra el projecte, el setembre del 2021. 

La manca d’unanimitat va fer descarrilar el projecte enmig d’un debat sobre la sostenibilitat i la necessitat que Catalunya tingués més vols de llarg termini, una històrica mancança de la infraestructura barcelonina. El cert és que el projecte d’Aena implicava l’allargament d’uns 500 metres en la pista mar, cosa que impactava en un espai natural protegit. 

Des d’aleshores, el món econòmic i les patronals han mantingut viu el debat, però el govern de Pere Aragonès no va donar llum verda al projecte, que es va esllanguir malgrat la pluja de propostes per desencallar-lo. 

En els pròxims dies caldrà veure si l’anunci d’ampliació del Prat torna a generar conflictes a les institucions: Illa ha assolit el Govern gràcies al suport d’ERC i els comuns, dues formacions que estaven inequívocament en contra d’aquest projecte. També estaven en contra del Hard Rock. En l'acord d'investidura amb aquestes dues formacions, Illa es va comprometre a eliminar els beneficis fiscals d'aquest macroprojecte, una mesura que pot deixar el projecte en via morta. Tot i que ha admès que el Govern donarà curs a tots els projectes que tingui entre mans el Govern, el president sí que ha explicat que en les pròximes setmanes es reunirà amb els impulsors del macrocasino per explicar-los els canvis en fiscalitat perquè decideixin si volen continuar endavant.

El nou finançament

A banda de la qüestió de l'aeroport, en l'entrevista Salvador Illa també ha defensat el pacte de finançament firmat amb ERC i s'ha tornat a comprometre a complir-lo. De fet, el president de la Generalitat preveu ja dotar de més diners l'Agència Tributària de Catalunya en els pressupostos de l'any vinent. "Si hi ha d'haver més diners per desplegar-la, hi seran", ha afirmat. En l'acord amb els republicans quedava oberta quina havia de ser la quota de solidaritat que Catalunya haurà de pagar a la resta de l'Estat. Illa, en aquest sentit, ha assegurat que també s'hauran de fixar uns criteris de transparència per saber quina és "l'aportació" de Catalunya. Per tirar endavant aquest nou finançament per a Catalunya caldrà modificar la Lofca, la llei de finançament autonòmic, i el president de la Generalitat ha posat pressió a Junts, sense mencionar-los directament, perquè s'avinguin a aprovar els canvis necessaris. "Espero que tots els partits col·laborin", ha dit. En aquesta línia, ha retret a presidents autonòmics com Isabel Díaz Ayuso que generin "soroll" al voltant d'aquest acord.

Illa també preveu que en el pròxim ple del Parlament ja es constitueixi la convenció nacional pactada amb ERC per abordar el conflicte polític. Una taula de partits que estarà presidida pels republicans. ¿El PSC obrirà les portes del Govern als comuns o ERC? Illa ha defensat un executiu en solitari ara per ara –tot i que la viceprimera secretària d'organització i acció electoral del PSC, Lluïsa Moret, aquest matí s'ha obert a "explorar" pactes de govern– i ha recordat que els pactes d'investidura així ho preveien: "Treballo en aquest horitzó".

stats