“No és èxit aixecar molt capital, l’èxit és aconseguir guanys com més aviat millor”

BarcelonaIgnasi Vilajosana és el primer emprenedor de la xarxa Endeavor d’Espanya. Aquest doctor en física té 36 anys i pot presumir de tenir com a assessors empresarials el director de Linkedin o l’expresident d’Ebay. Fa vuit anys Vilajosana va fundar Worldsensing, una empresa que “va néixer tres anys abans que el mercat estigués preparat” i que ofereix solucions per a les smart cities. Precisament per l’èxit d’aquest projecte, que ja compta amb 50 treballadors entre Barcelona i Londres, la setmana passada Vilajosana va rebre el premi al millor jove empresari de l’any que concedeix l’Associació de Joves Empresaris de Catalunya (AIJEC).

En quin punt es troba actualment el desenvolupament de les smart cities?

L’any 2008 es va posar de moda, es va arribar a un moment àlgid en què les empreses pensaven que podien arribar i convertir qualsevol ciutat en smart. Creien que per ser IBM, per exemple, podien arribar i fer el que volien, que tenien via lliure. Però cap al 2012, després de veure que no era tan senzill i de fer alguns projectes sense pensar realment en l’optimització, les expectatives van caure. Ara estem en un moment de racionalització en què la tecnologia s’està absorbint d’una manera molt més lògica.

On queda Barcelona en tot això?

Barcelona ho va fer amb una certa visió, va començar a posar estructures i mecanismes per crear un ecosistema transversal. La política que hi havia fins ara permetia atraure inversió en aquest projecte de convertir Barcelona en una smart city i per això empreses com Cisco, HP o Telefónica van comprometre inversions a la ciutat que expliquen que totes aquestes multinacionals posessin Barcelona com a exemple allà on anaven. Ara m’atreviria a dir que la meitat, si no totes, ja no tenen compromeses aquestes inversions. Amb el canvi de govern es va parar tot en sec. Cal invertir en projectes socials, però no desviar tots els diners amb una visió tan poc estratègica i aturar projectes que suposen riquesa per a la ciutat.

¿Deixar tot el procés en mans de les empreses privades li sembla una mala idea?

A mi, com a empresari del sector, em va bé, però com a ciutadà, que Google faci el que vulgui amb la teva informació és una amenaça. Que li hagi comprat la ciutat a Nova York és una amenaça, per exemple.

Google ha comprat Nova York?

Sidewalk Labs és una empresa liderada per Dan Doctoroff, exconseller delegat de Bloomberg, i finançada per Google. De fet, és la companyia de smart cities d’Alphabet. Podríem dir que aquesta empresa va anar a l’Ajuntament de Nova York i li va dir que li pagaria totes les instal·lacions que la ciutat necessités per implementar solucions smart a canvi de tenir-ne tots els drets d’explotació durant els pròxims anys. Així que Google ha comprat Nova York i té dret a utilitzar tota la informació que li genera a canvi d’aprovisionar un servei.

Com s’aconsegueix l’equilibri?

La clau està en els consorcis publico-privats. La gestió de les smart citie s no pot recaure només en les administracions públiques perquè no tenen les capacitats ni la flexibilitat en la contractació del personal per fer-ho. Cal que creïn fundacions públiques en què les administracions injectin diners: així s’atrau inversió del sector privat per crear un agent econòmic l’activitat del qual genera un retorn al ciutadà que es fa molt evident en àrees com la seguretat o la mobilitat. Quant haurien pagat París o Brussel·les per poder saber on eren els terroristes després dels atacs?

I què passa amb tota la informació que es genera i la privacitat dels ciutadans?

Hem d’anar amb molt de compte amb els models d’absorció de les smart cities perquè hi ha d’haver una visió prou holística per entendre que centralitzar informació està molt bé però que pot ser una amenaça per als ciutadans. S’han de crear agències transnacionals capaces de gestionar-ho. Nosaltres, amb només 50 treballadors, ja podem saber com es mou la gent de les ciutats on tenim sensors. Imagina’t el que pot fer Palantir, per exemple, amb milers de treballadors i projectes a tot el món.

Entenc que l’objectiu de World-sensing és arribar algun dia a ser Palantir. Què els cal per continuar creixent?

Hem llegit el canvi en el mercat i ja no venem només solucions de hardware, sinó que venem eficiència i projectes tant a administracions com a empreses privades, per exemple de construcció o mineria de petroli o gas, en què el que la nostra solució reporta és eficiència de processos. És cert que per continuar creixent i obrint mercat als Estats Units com està previst de cara a l’any que ve necessitarem gasolina, però com que som una empresa que va néixer abans que hi hagués mercat ja ho hem hagut de pagar amb la dilució del nostre capital. Evidentment que cal gasolina per créixer però no és èxit aixecar molt capital: l’èxit és tenir beneficis com més aviat millor. Per això la manera com decidim continuar creixent dependrà de com evolucioni el negoci.