IFM: la butxaca a les Caiman i la mirada a Naturgy

"És un senyal de confiança dels inversors cap a l'economia espanyola". Així explicava la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, l'aprovació al consell de ministres de l'opa condicionada a Naturgy del fons d'inversió australià IFM. Malgrat l'optimisme que desprenien les seves paraules, l'operació arrossegava més ombres que llums després d'una llarga espera de set mesos fins al vistiplau del govern espanyol.

Era a finals de gener quan el fons va anunciar l'oferta de 5.060 milions en efectiu per adquirir el 22,69% de l'empresa energètica. De seguida, els accionistes principals, el fons Rioja –constituït per CVC-March i la Corporació Financera Alba– i l'americà GIP van tancar la porta a l'opa. Criteria, el braç inversor de la Fundació La Caixa i primer accionista de Naturgy, no es va pronunciar però les últimes compres d'accions, que reforçaven el seu pes a l'energètica fins a obtenir gairebé el 26% del seu capital, posen de manifest la poca sintonia amb l'operació.

IFM no va tardar ni 48 hores a acceptar les condicions de l'Estat i ara només falten tràmits burocràtics perquè es llanci l'oferta de compra. Si l'opa prospera, el sector energètic espanyol tindrà un nou actor d'origen australià. IFM, que es convertiria en el segon accionista a Naturgy, per darrere de Criteria, va néixer als anys 90 a Melbourne, a Austràlia, on manté la seu principal. Ara bé, el seu domicili social i fiscal està en aigües del Carib, en concret a les illes Caiman, que és, segons l'organització internacional Tax Justice Network, un paradís fiscal. Un fet que no ha passat per alt entre els detractors de l'operació.

IFM és principalment un fons de pensions. Segons la informació publicada a la seva pàgina web, gestiona uns 148.000 milions de dòlars australians (92.000 milions d'euros) de més de 30 milions de pensionistes i té 148 inversors independents. Però també té una especialització: les infraestructures i els subministraments, com bé saben alguns dels noms més coneguts de l'Íbex-35. Malgrat la distància que separa Espanya de la seu d'IFM, les principals empreses espanyoles ja el coneixien. Així, la família Villar Mir veia com l'any 2017 adquiria el 100% d'OHL Concessions i les Koplowitz (FCC) li venien el 49% d'Aqualia, una empresa especialitzada en la gestió del cicle integral de l'aigua. "Naturgy té sobretot les autopistes i el transport del gas. Aquest fons d'inversió té plans de pensions al darrere i el que li interessa és l'estabilitat i no riscos o canvis en cinc anys perquè els inversors li demanen un rèdit no volàtil", explica l'economista Xavier Brun.

Als sectors del gas o l'elèctric no hi tanquen la porta, segons anticipava a finals del 2018 el responsable d'infraestructures d'IFM a Amèrica, Julio García. Tres anys després l'avís s'ha complert en un context, però, de plena crisi econòmica, en què el govern d'Espanya no ha amagat l'interès per captar inversors internacionals, i així en feia gala Pedro Sánchez durant el seu viatge oficial als Estats Units, on es va reunir amb Blackrock i Blackstone. "No es poden posar al mateix sac", apunta Brun, que afegeix que "aquests fons busquen transformar de cap a peus una empresa i obtenir un benefici alt en molt poc temps".

Amb els anys, la tendència dels dos principals partits, el PP i el PSOE, ha portat Espanya a convertir-se en el segon país de l'OCDE amb menys participació pública en el sector energètic, segons un informe de la mateixa organització de l'any 2018. Per això, l'operació no ha estat ben vista per aquells que fa temps que reclamen un paper de l'Estat més fort dins el sector energètic. De fet, l'opa també ha despertat els fantasmes d'un sector que va viure la descapitalització d'Endesa per part d'Enel i que Naturgy –en aquell moment Gas Natural– va intentar evitar amb una opa que l'Estat va frustrar i que, amb magnituds diferents, ara li arriba a qui va néixer a peu de la Barceloneta.