ICV acomiadarà la plantilla amb la indemnització mínima
La formació pagarà als treballadors 20 dies per any treballat
BarcelonaICV, des de dissabte, està oficialment en concurs de creditors. Arran de la mesura, presa per la “insolvència” econòmica, la formació ecosocialista indemnitzarà 16 treballadors afectats per l’expedient de regulació d’ocupació (ERO) amb 20 dies per any treballat amb un topall de 12 mesos. És la indemnització mínima que preveu l’Estatut dels Treballadors per a acomiadaments objectius, com és el cas, i que van mantenir les reformes laborals que van fer els governs de José Luis Rodríguez Zapatero (PSOE), l’any 2010, i Mariano Rajoy (PP), dos anys més tard. Dues reformes laborals amb les quals ICV es va mostrar molt crítica, com quan Joan Herrera va signar, el 2011, una ILP contra la impulsada per Zapatero perquè preveia una abaratiment dels acomiadaments, entre altres aspectes.
Sense solvència econòmica
La justificació que ha donat la formació, segons ha explicat el sindicat Comissions Obreres a l’ARA, és que “no té solvència econòmica” i que “fa un reconeixement de deute” de les parts de salaris que no s’havien pagat quan els treballadors van acceptar una baixada de sou perquè la situació econòmica del partit era complicada. El sindicat ha deixat clar que la plantilla, excepte aquestes parts de salaris no pagades, ha cobrat totes les nòmines. Per la seva banda, la direcció del partit manté que els acomiadaments s’han acordat amb els treballadors. Concretament l’acord es va tancar dijous passat.
Fa anys que la formació arrossega problemes econòmics. “Amb els diferents cicles electorals no han millorat els resultats i, per tant, tampoc la situació econòmica”, asseguren des de CCOO. De fet, la formació, recorda el sindicat, ja va presentar un ERO fa quatre anys. Iniciativa va implicar-se en un procés de confluència l’any 2013, a través de la seva assemblea nacional, per crear els comuns i va quedar clar que la nova formació no assumiria els 9,2 milions d’euros de deute, bona part d’aquest amb La Caixa. Els verds s’havien donat temps per eixugar aquest passiu, sobretot a partir de les subvencions públiques provinents del cicle electoral. Tanmateix, el declivi en les eleccions generals i el fet que la confluència ha implicat també incloure membres de Podem, EUiA i independents, ho ha complicat.
En el consell nacional de dissabte, la formació dels verds va aprovar presentar l’ERO i un concurs de creditors un cop comprovat que el partit podria començar a ser insolvent a curt termini. Els ecosocialistes, amb un deute de gairebé 10 milions d’euros, s’encaminen cap a la seva dissolució definitiva.
“Malgrat que avui dia no ens trobem en situació d’insolvència, l’anàlisi de la situació econòmica fa preveure que en els pròxims mesos es pugui produir aquesta possibilitat i es pugui entrar en una situació de degradació que es vol evitar”, va explicar el partit en un comunicat. El coordinador nacional d’ICV, David Cid, en declaracions als mitjans de comunicació, hi va afegir la defensa del que considera una gestió “honesta” del partit. Va celebrar, de fet, que els bancs no hagin “condonat” cap deute als ecosocialistes, malgrat que la llei ja ho prohibeix des de l’any 2014. Mariano Rajoy, quan tenia majoria absoluta, va modificar la llei de control de l’activitat econòmica i finançament dels partits per vetar que les entitats bancàries els poguessin perdonar el deute.
El precedent d’Unió
Un cop es faci efectiu el concurs de creditors, ICV se sumarà a Unió, l’últim partit que per qüestions econòmiques ha desaparegut de l’espectre polític. El futur de l’espai, però, és diferent: si els democristians s’han disgregat en diferents formacions, els ecosocialistes ja estan integrats com a membres dels comuns. La marca Iniciativa, però, passarà a la història amb el concurs de creditors.
Fe d'errates. Anteriorment en aquest article s'explicava que ICV s'havia acollit a la reforma laboral per establir les condicions dels treballadors acomiadats. Com s'explica ara en el primer paràgraf, les reformes laborals tant del PSOE com del PP van mantenir el que recollia l'Estatut dels Treballadors, els vint dies per any treballat per als acomiadaments per raons objectives.