La inversió espanyola en paradisos fiscals es va disparar un 205% el 2014

Madrid34 de les 35 empreses de l'Ibex35 tenen presència en paradisos fiscals. La inversió espanyola cap a aquests paradisos va créixer un 205% entre el 2013 i el 2014. Del 2012, un dels pitjors anys de la crisi en què Espanya va haver de demanar el rescat, a l'any següent, es van incrementar fins a un 44% les filials espanyoles en paradisos fiscals, arribant a representar la inversió espanyola en paradisos fiscals un 24% del total de la inversió exterior. És a dir, 350 del total de 810 filials espanyoles repartides pel món estan registrades allà.

Són dades que aporta Oxfam Intermón en l'informe 'La il·lusió fiscal', presentat aquest dijous a Barcelona i Madrid, i en què vol denunciar que la presència d'empreses espanyoles en paradisos fiscals s'ha disparat en els pitjors anys de la crisi. I és que el tipus efectiu que pagaven aquestes grans empreses el 2013 va ser del 5,3%, mentre que el de les pimes va arribar al 16%, segons dades de l'Agència Tributària. "Si la pressió fiscal efectiva de les grans empreses hagués estat almenys com la de les pimes, podrien haver-se recaptat 8.227 milions d'euros addicions, l'equivalent a la inversió pública per a l'escolarització d'1,1 milions d'alumnes", assenyala l'informe.

Les empreses amb major presència en aquests paradisos són Banco Santander, amb 182 filials, un 19,5% del grup, i ACS, amb 119 filials, segons el rànquing d'Oxfam. Els destins preferits per reduir al màxim els impostos són Delaware, un dels estats nord-americans de la Costa Oest, amb 352 filials el 2013; Holanda, amb 122 filials; i Luxemburg, amb 62, tot i que la xifra s'ha més que duplicat els últims dos anys. D'altres paradisos fiscals recurrents són Irlanda (56), Suïssa (25), Hong Kong (24) i les Illes Caiman (22).

Una 'lacra' global

Segons els càlculs d'Oxfam Intermón, cada any els països en desenvolupament perden almenys 100.00 milions de dòlars per abusos fiscals de grans transnacionals, tant per l'evasió i l'elusió fiscal com pels incentius discrecionals concedits a algunes grans empreses. D'aquesta manera, la Unió Europea deixa de recaptar cada any per l'evasió i l'elusió fiscal 1 bilió d'euros, l'equivalent a dos vegades la despesa pública en salut dels seus 508 milions d'habitants. A Espanya, segons els càlculs de l'organització, el frau fiscal és superior a tot el pressupost públic en sanitat.

D'acord amb les seves dades, si Espanya aconseguís reduir a la meitat el frau fiscal i apropar-se a la mitjana europea, podrien recaptar-se 25.500 milions d'euros més, 18.300 d'ells provinents de grans fortunes i grans empreses. Amb aquesta quantitat, opina Oxfam Intermón, podria superar fins a 3,5 cops el compromís del 0,7% d'ajuda als països en vies de desenvolupament. Però, segons el sindicat de tècnics d'Hisenda (Gestha), no s'ha aconseguit recaptar ni el 23,3% del total del frau fiscal del 2014.

Com evadeixen les empreses de l'Ibex35?

Segons les estadístiques oficials del ministeri d'Economia, un 26% de la inversió espanyola a l'exterior serien préstecs que fan les multinacionals de l'Estat a les seves filials, que es fan al marge dels canals de finançament tradicionals. Del 2008 al 2012 no hi havia límits a les deduccions per aquestes despeses, segons la legislació espanyola. A partir del 2012 i amb l'entrada del govern de Mariano Rajoy, es va introduir un límit de deducció del 30% del benefici. En la reforma fiscal que va entrar en vigor l'1 de gener del 2015 els joves, per exemple, perdien la deducció per al seu lloguer, però en canvi no es va eliminar aquests deducció per a, sobretot, les empreses de l'ibex-35.

El cas d'Inditex

Una de les empreses més beneficiades per aquestes deduccions és Inditex, ja el primer grup comercialitzador de moda del món. De moment encara té la seva seu a Arteixo (Galícia), però té dues filials a Holanda i Suïssa que, tot i comptar només amb el 0,14% de la plantilla total del grup, generen el 18% del benefici de tot Inditex, segons dades del 2013. Segons Oxfam Intermón, entre el 2009 i el 2013, Inditex ha traslladat "artificialment però dins de la legalitat" uns 2.000 milions de dòlars en beneficis a Holanda i Suïssa per a despeses de consultoria i gestió de marca, cosa que els ha permès estalviar fins a 325 milions de dòlars en impostos durant aquest període.

Mesures urgents

L'ONG reclama, com a mesures urgents, una llei contra l'evasió fiscal a l'Estat, "amb l'objectiu de reduir a la meitat els nivells d'evasió i elusió fiscal en el termini de 5 anys des que prengui possessió el nou govern". I una reforma del sistema fiscal internacional que "sigui justa i permeti reequilibrar els criteris fiscals en benefici també dels països en vies de desenvolupament".