Iberdrola va manipular el preu de la llum en la gran pujada del 2013

BarcelonaUna infracció molt greu. Així és com qualifica la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) el comportament de la filial de generació d’Iberdrola el desembre del 2013, quan el preu final es va disparar més d’un 10% i el govern espanyol es va veure obligat a suspendre la subhasta elèctrica i, posteriorment, a reformar tot el sistema de fixació de preus. Segons Competència, Iberdrola va ser l’única responsable d’aquesta pujada del preu de l’electricitat, ja que la CNMC estableix que les altres dues companyies que tenen centrals hidroelèctriques no van influir en els preus. Per aquest comportament Competència ha imposat a Iberdrola una sanció de 25 milions d’euros.

La multa esgota la via administrativa, i a la companyia que presideix Ignacio Sánchez-Galán només li queda la possibilitat de presentar un recurs davant l’Audiència Nacional, cosa que ja ha dit que farà. Es tracta d’un capítol més en el que es va denominar el tarifazo, la pujada del preu de la llum del desembre del 2013 que va acabar amb la supressió de la subhasta Cesur –el sistema de subhastes amb el qual es fixaven els preus– i va obligar el govern espanyol a reformular totalment el sistema. A la subhasta del 19 de desembre del 2013 el preu de la llum va pujar un 25%, cosa que hauria suposat un increment de la tarifa als consumidors de quasi l’11%.

Manipulació fraudulenta

L’organisme que presideix José María Marín Quemada no estalvia els qualificatius en la seva resolució i descriu els fets com una “manipulació fraudulenta”. Iberdrola ja va mostrar ahir el seu desacord amb la resolució i va anunciar que presentarà un recurs. Durant la investigació de Competència, la companyia que presideix Ignacio Sánchez-Galán va argumentar que no tenia capacitat per influir tant en els preus perquè no tenia una “posició pivotal” en el sistema. També va argumentar que els beneficis que presumptament hauria obtingut provocant la pujada de preus (uns 22 milions) no compensaven l’augment de cost que havia suposat per a la seva pròpia comercialitzadora la compra de la llum ni la caiguda d’ingressos de les centrals que s’analitzaven en l’expedient.

Segons Competència, unes centrals dels rius Tajo, Duero i Sil van reduir la seva oferta, fet que en última instància va provocar la pujada del preu. La CNMC indica que, “conscient de l’existència d’un escenari d’elevada demanda, que correspon al mes de desembre”, Iberdrola va decidir “retirar capacitat de producció per provocar un increment addicional del preu de mercat”. Competència analitza el comportament del mercat des de finals de novembre fins al 23 de desembre i conclou que Iberdrola va fer pujar el preu mitjà diari en 7 euros el megawatt/hora (MWh).

Aquesta pujada del preu va comportar uns ingressos addicionals de 21,5 milions d’euros per a la companyia i, cosa que és més important, un cost addicional per als consumidors de 105 milions d’euros.

Per això Competència qualifica de falta molt greu el comportament d’Iberdrola i li aplica una sanció de 25 milions, lleugerament superior als guanys que va obtenir però dins del marc de la llei de competència vigent en aquell moment, ja que amb la legislació actual la multa podria arribar fins als 60 milions. A més, Competència retreu a Iberdrola que provoqués la pujada de preus en un moment d’alta demanda en què els preus ja eren de per si elevats, i que ho fes durant tres setmanes seguides.

• Aquí teniu la multa a Iberdrola explicada en tres claus:

Com va manipular el preu de l’electricitat Iberdrola?

Segons Competència, el que va fer Iberdrola va ser retirar del sistema capacitat de producció de les seves centrals hidroelèctriques –oferint uns preus desmesurats–. En un moment d’alta demanda com el mes de desembre, quan la llum ja puja habitualment, la disminució de l’oferta de generació encara va fer encarir l’electricitat més del normal. Segons Competència, això va costar 105 milions als usuaris.

Què argumenta Iberdrola per defensar-se?

La companyia assegura que els quasi 22 milions de més que va ingressar per l’elevat preu de l’electricitat no li van reportar cap benefici, perquè els preus alts també van encarir el cost que va haver de pagar la seva comercialitzadora, que és la que en última instància ven la llum a l’usuari. A més, també argumenta que les centrals hidroelèctriques, com que van generar menys electricitat, també van acabar ingressant menys diners. Aquests són els arguments que Iberdrola presentarà en el recurs que interposarà a l’Audiència Nacional.

Quines conseqüències va comportar aquest cas?

La forta pujada de la llum, el desembre del 2013, va accelerar els canvis en el mercat elèctric. Van desaparèixer les subhastes per fixar el preu per als tres mesos següents i es va crear un sistema nou de mercat diari, que ha derivat en la facturació per hores als usuaris en funció del preu que marca el mercat majorista en cada moment.