Hyperloop: un viatge al futur amb parada a l'Elisava

BarcelonaMil dos-cents quilòmetres per hora, propulsats per un tub de baixa pressió amb imants que fan levitar una càpsula. Aquest és el projecte de tren futurista que va proposar Elon Musk fa deu anys i en el qual treballen gegants del transport com Virgin. Tot i això, la primera a apostar per aquesta tecnologia del futur va ser l'americana Hyperloop Transportation Technologies, que aquest dimarts ha sigut protagonista a l'escola de disseny i tecnologia Elisava: 11 alumnes d'últim any han presentat el seu projecte final de carrera, que dissenya l'interior de les cabines, davant del president executiu de la companyia, Andrés de León.

Les parets de la primera planta de la facultat s'han vestit amb l'exposició del treball realitzat durant l'últim any i mig. Un sostre cobert de pantalles que projecten l'exterior, un menú gastronòmic format de petites "pilotes" que adquireixen el gust desitjat per l'usuari a dins d'una càpsula i una butaca que abraça els passatgers són tres de les propostes que han inventat i proposat els estudiants i que han pogut explicar davant dels oients.

"Aquest ha sigut el projecte estrella de l'any", ha assegurat el director acadèmic de la universitat, Albert Fuster. A més, l'estudiant Francesc Baena ha ressaltat les possibilitats que oferiria aquest mitjà de transport, que "trencaria qualsevol barrera" i posaria sobre la taula una "nova realitat", ja que obriria les portes a fer viatges per tot el continent a velocitats molt més ràpides.

Un projecte que no esvaeix dubtes

De León ha aprofitat per reivindicar el model educatiu d'Elisava i ha assegurat que la seva ambició és la de crear un "mitja econòmicament viable sense subsidis públics, que sigui sostenible i en el qual tothom se senti a gust". És per aquest motiu que ha insistit que el disseny de la cabina és molt important perquè "tothom se senti com a casa". A més, ha assegurat que la tecnologia està "preparada" perquè Hyperloop sigui una realitat, i que l'únic impediment que es troben actualment és la "voluntat política".

Hyperloop es va proposar com una alternativa als mitjans de transport tradicionals. El seu funcionament es basa en un tub que regula diferents pressions per tal que la càpsula avanci mitjançant camps magnètics. Tot i que diferents enginyers de transports i economistes van avisar des dels primers estudis de l'alt cost d'aquestes instal·lacions, De León ha assegurat que ells han calculat que podran recuperar la inversió en 20 o 30 anys, ja que "els costos de manteniment són molt baixos gràcies a un sistema automatitzat". Tot i això, l'any vinent podria ser clau per a la companyia, que està tancant un projecte a Itàlia pressupostat en 800 milions de dòlars per construir els "primers 10 quilòmetres d'Hyperloop". La relació de la companyia amb els seus treballadors també és curiosa: no cobren un salari real, sinó que obtenen accions de l'empresa.