El 'hub' de l'electromobilitat renunciaria a part del PERTE si no té tots els avals
Els candidats a reindustrialitzar Nissan tenen 51 dels 70 milions avalats a tres dies del termini
MADRID / BARCELONAEl hub de l'electromobilitat per a la reindustrialització de l'antiga fàbrica de Nissan ja es planteja l'opció de prescindir d'una part de les ajudes del PERTE del vehicle elèctric si no aconsegueix tots els avals. El cert és que per ara l'empresa només ha aconseguit avalar 51 milions d'euros sobre el total (70 milions d'euros) necessari per poder rebre totes les ajudes que se li han adjudicat. Aquesta quantitat li permetria tirar endavant només una part, aquelles inversions més estratègiques, i renunciar, en canvi, a d'altres de secundàries, confirmen fonts properes a la negociació a l'ARA.
El fet que només quedin tres dies (fins al 28 de novembre) perquè s'acabi el termini per presentar els avals del PERTE del cotxe elèctric converteix aquest escenari en el més possible. Tanmateix, diferents fonts consultades per aquest diari insisteixen que "encara està tot obert" de cara a arribar als 71 milions d'euros i reiteren que el projecte "està viu". El mateix conseller d'Empresa, Roger Torrent, assegurava dijous que era "molt optimista" sobre la possibilitat que l'empresa aconsegueixi els avals.
El hub d'electromobilitat (D-Hub) impulsat per les catalanes QEV Technologies i BTech va rebre el 12% del total de les ajudes de la primera convocatòria del PERTE. En concret, se li van assignar 108 milions d'euros. D'aquest total, el 95,4% corresponen a subvencions (103 milions), mentre que 4,9 milions són préstecs al 0% d'interès.
Negociació 'in extremis'
El hub ja va trobar alguns avaladors privats, però no suficients. Per això va trucar a la porta del sector públic. En concret, es va plantejar que fos l'Institut Català de Finances (ICF) qui posés la part de l'aval que faltava. L'opció, però, va ser descartada de facto pel govern espanyol i, en particular, pel ministeri d'Indústria, perquè es tractava d'un aval públic d'un organisme que no té fitxa bancària, cosa que la normativa del PERTE no permet. El pla B va ser el d'un contraaval. És a dir: buscar avaladors privats que, alhora, estiguessin avalats per l'ICF.
Com explicava aquest diari, damunt la taula de negociació hi han passat noms com Andbank –que ja estaria confirmat–, Banc Sabadell, CaixaBank i el Banco Santander. Segons ha pogut saber aquest diari, les negociacions amb les entitats no estan tancades del tot i és amb aquesta última entitat (Banco Santander) amb qui està costant més acordar la seva entrada en el que seria un consorci de bancs que avalessin el projecte. CaixaBank i el Banc Sabadell encara no han donat el seu vistiplau definitiu i, de fet, s'estan tancant les quantitats. En el cas de l'entitat que presideix José Ignacio Goirigolzarri la xifra s'acosta als 5 milions, com ha avançat La Vanguardia, i pel que fa al banc de Josep Oliu es parla d'uns 1,5 milions, lluny de la xifra de 10 milions que s'ha publicat en els últims dies, indiquen fonts coneixedores de la negociació.