Londres fa costat a la guerra de Trump contra la Xina i veta Huawei del 5G
Johnson canvia de parer i elimina el gegant de les comunicacions a la xarxa a partir del gener
LondresNou cop de timó de Boris Johnson en relació amb la multinacional de les telecomunicacions Huawei. La companyia xinesa tindrà prohibit subministrar nous equipaments per a les xarxes de telefonia mòbil 5G del Regne Unit a partir del 31 de desembre. A més, el Consell de Seguretat Nacional, reunit aquest dimarts a Downing Street, ha acordat també que els equips existents de Huawei s’hagin d'eliminar de les xarxes 5G al 2027. El termini suposa un alentiment del calendari que exigien alguns diputats conservadors, que pretenien desfer-se'n el 2023, una data considerada irreal segons els especialistes.
La decisió és un canvi de rumb en relació amb el que el primer ministre va anunciar el gener passat, i implicarà un retard en el desplegament de la xarxa al país d'entre dos i tres anys, amb un cost d'uns 2.200 milions d'euros, ha dit el ministre de Cultura, Oliver Dowden.
Es consuma així la batalla comercial i política entre l'eix Washington-Londres i Pequín. Han passat només sis mesos des que Johnson va assegurar que el paper de Huawei a la xarxa 5G del país es limitaria al 35% i només a la part perifèrica, mai al nucli central de la nova infraestructura de telecomunicacions, considerada vital per a la seguretat del país.
La decisió sobre el 5G suposa una important victòria estratègica per al president dels Estats Units, Donald Trump, que ha instat Johnson, i abans Theresa May, a vetar Huawei del Regne Unit per motius de seguretat. Johnson ha clavat l'últim clau al taüt de les aspiracions comercials de Huawei al Regne Unit.
La imposició de noves sancions dels Estats Units a l'empresa xinesa el mes de maig –sobre Huawei pesa l'acusació de la Casa Blanca de col·laborar amb el govern de Pequín i, per tant, d'esdevenir un potencial cavall de Troia en una part fonamental de la seguretat dels aliats occidentals si se li obren les portes de la 5G– i un afany de Londres de respondre a l'agressiva política de Xi Jinping en relació amb l'excolònia britànica de Hong Kong, són al darrere d'una decisió a la qual, en bona mesura, Johnson s'ha vist finalment arrossegat per la pressió d'un sector cada cop més important de diputats del Partit Conservador.
La resposta de Huawei no s'ha fet esperar. El portaveu de la companyia al Regne Unit, Ed Brewster, ha assegurat en un comunicat difós a Twitter que la decisió col·locarà el Regne Unit en la "via lenta del 5G" –cosa que ha admès el mateix govern britànic– i que farà augmentar la factura dels consumidors. "Estem segurs –segueix el comunicat– que les noves restriccions nord-americanes no haurien afectat la resiliència o la seguretat dels productes que subministrem al Regne Unit. Lamentablement, el nostre futur s'ha polititzat, per raons de la política comercial dels Estats Units, i no de seguretat". El comunicat insisteix que Huawei continuarà "donant suport" als seus clients al país i que faran "una revisió detallada del que significa l'anunci d'avui" per al seu negoci.
L'aspecte de la fiabilitat de la tecnologia de Huawei és un dels arguments principals que s'han donat com a excusa en la decisió del govern Johnson. En principi, les sancions nord-americanes podrien "afectar greument" la capacitat de Huawei de construir productes segurs a llarg termini. Així ho ha afirmat Ian Levy, director tècnic del National Cyber Security Center (NCSC) –organització governamental que ofereix assessorament i suport al sector públic i privat en la manera d’evitar amenaces de seguretat informàtica–. Al seu bloc ha escrit aquest migdia: "Pensem que els productes de Huawei adaptats per fer front al canvi [sancions] probablement tindran més problemes de seguretat i fiabilitat a causa del gran repte d'enginyeria al davant, i ens serà més difícil confiar en el seu ús". Levy també ha assegurat: "La decisió d'avui és necessària per a la seguretat a llarg termini i la resiliència de les xarxes del Regne Unit, però comporta riscos i costos importants".
Implicacions per a altres sectors
Londres i Pequín viuen en estat de guerra freda i la decisió sobre Huawei només és una gota més que pot fer vessar el got de la paciència del gegant xinès. Johnson ja ha enutjar el règim de Xi Jinping quan va confirmar, a principis de juny, l’oferta de ciutadania de fins a 2,8 milions de ciutadans de Hong Kong amb passaports britànics si finalment Ji Xinping posa fi a l'autonomia de l'excolònia.
Però els vincles comercials entre els dos països van més enllà de Huawei. La inversió xinesa s'estén en l’economia del Regne Unit des de les empreses ferroviàries fins al sector de l’energia nuclear. Poc abans que s'hagi fet pública la decisió sobre la companyia de telecomunicacions, l’ambaixador de la Xina al Regne Unit havia advertit del possible preu de les accions de Londres si no duia a terme una política exterior independent de la dels Estats Units. "La comunitat empresarial de la Xina observa com gestiona [el cas] Huawei. Si us en desfeu, envieu un missatge molt dolent a altres empreses xineses", va dir Liu Xiaoming. "Volem ser el vostre amic. Volem ser la vostra parella. Però si vols que la Xina es converteixi en un país hostil, hauràs d'aguantar-ne les conseqüències", va amenaçar.
Fa només cinc anys, el 2015, el líder xinès Xi Jinping havia estat rebut amb tots els honors a Londres, amb les portes del Palau de Buckingham obertes de bat a bat. Ara Londres, de moment, només pot esperar la resposta de Pequín.