Els hotelers de Barcelona reclamen un rescat públic d'un mínim de 450 M€

BarcelonaEls hotelers de Barcelona reclamen un rescat amb diners públics d'un mínim d'entre 450 a 500 milions d'euros per superar el pitjor exercici des de la Guerra Civil, segons ha explicat aquest dimecres el president del Gremi d'Hotels, Jordi Mestre.

Mestre ha incidit que fins ara han aguantat gràcies als ERTO i els crèdits ICO, però ha assegurat que el sector ja no es pot endeutar més i, per això, reclama el rescat. Alhora també reivindica l'allargament dels ERTO bonificats com a mínim fins a la Setmana Santa, rebaixes fiscals en l'IVA, IBI i IAE, una moratòria en el pagament de la taxa turística, una carència d'un any per tornar les ajudes rebudes i una moratòria en el pagament dels lloguers en els hotels que no són propietat dels explotadors. El sector de Barcelona, segons Mestre, genera uns 340 milions d'euros a l'any en impostos.

El president del gremi ha definit la situació dels establiments de Barcelona com a "dramàtica". Malgrat tot, Mestre ha reconegut que no es preveuen tancaments definitius d'establiments, però si una allau de concursos de creditors a la tardor si no hi ha el rescat i la compra d'hotels per part de fons voltor.

Mestre no ha aclarit quins són aquests fons i quines ofertes hi ha, però sí que ha indicat que la seva experiència personal com a hoteler és que des que va començar la pandèmia ha rebut un mínim de dues trucades a la setmana per fer-li ofertes.

Un 95% menys de clients a l'agost

Segons les dades del gremi, des de l'inici de la pandèmia, fa sis mesos, els hotels de Barcelona han perdut 850 milions d'euros de facturació, quan la facturació anual del sector és d'uns 1.700 milions d'euros. El gremi assegura que un 75% dels establiments estan tancats, i els que estan oberts han tingut una ocupació del 10% i una caiguda de preus del 50%.

Durant l'agost, assegura el gremi, Barcelona ha tingut una mitjana de 3.200 persones allotjades en hotels, quan l'agost de l'any passat eren 58.000 hostes diaris. Això significa que el nombre de clients ha sigut 18 vegades inferior a fa un any.

La caiguda de clients també afecta l'ocupació, ja que dels 30.000 empleats del sector només n'han treballat uns 3.500, poc més del 10%. I, segons Mestre, com que hi ha molta ocupació temporal, molts d'aquests treballadors han anat directament a les llistes de l'atur.

A més, segons el president del gremi, les perspectives per als pròxims mesos no són bones, tal com es pot deduir de les reserves. "Les perspectives són nefastes. Les reserves que tenim de turisme d'oci i de negoci són nul·les", ha reblat Mestre.