Hostilitat total dels reguladors cap a la ‘libra’, la moneda de Facebook

BarcelonaLa libra, la nova moneda digital que prepara Facebook, està en el punt de mira de les autoritats de tot el món. La divisa de la multinacional dirigida per Mark Zuckerberg ha posat en guàrdia els reguladors financers de les principals economies del planeta i les bones intencions expressades pels seus creadors no han aconseguit calmar els ànims. De fet, aquesta mala rebuda ha forçat Facebook a comprometre’s a resoldre els dubtes dels bancs centrals i els governs abans del llançament del projecte, previst inicialment per al 2020.

Segons Facebook, la libra pretén “expandir els beneficis dels diners a tot el món” i aportar els avantatges de les criptomonedes (rapidesa o traçabilitat, per exemple) sense els seus defectes, principalment les constants fluctuacions de valor. Aquest ha sigut el problema del bitcoin, per exemple, una criptomoneda que “no ha funcionat per culpa de la seva volatilitat”, segons Luz Parrondo, directora del postgrau en blockchain de la UPF. Facebook vol evitar que el preu de les criptomonedes pugi i baixi sobtadament.

L’objectiu, doncs, és que la libra sigui una moneda més, tot i que només digital, i que es pugui intercanviar amb la resta de divises del món a un preu fluctuant, però al màxim d’estable possible. “Els propietaris de la libra poden confiar en la capacitat de la moneda de preservar el seu valor al llarg del temps”, diu el seu document fundacional.

Com la resta de criptomonedes, la libra funcionarà amb tecnologia blockchain, que garanteix la traçabilitat de les unitats per saber qui n’ha estat propietari en cada moment. No obstant, Facebook es compromet a evitar, com a mínim al principi, que qualsevol agent en pugui crear de noves -com sí que passa amb altres divises digitals-, per minimitzar el frau i impedir clonacions d’unitats.

Què són els diners?

Els diners sempre són “una bombolla pura”, segons explica Xavier Freixas, catedràtic d’economia financera de la UPF. És a dir: una moneda té el valor que té perquè tothom ho accepta i perquè al darrere hi té un estat (o un grup d’estats, en el cas de l’euro) que en respon. En el cas de la libra, però, no hi ha cap estat al darrere, sinó un grapat d’empreses i entitats privades.

Segons Facebook, la libra estarà gestionada per una organització sense ànim de lucre -amb seu a Suïssa- creada per 27 entitats, entre les quals hi ha companyies financeres com Visa, Mastercard i Paypal; tecnològiques com la mateixa Facebook, Spotify i Uber, i de telecomunicacions com Vodafone, a més de fons de capital risc i ONGs. “Entre aquestes 27 entitats no hi ha bancs”, destaca Luz Parrondo. Efectivament, malgrat els rumors, cap entitat financera s’ha sumat al projecte.

Per a Parrondo, les noves empreses tecnològiques són una amenaça per al model de negoci de la banca. “Els ha sortit un competidor brutal”, diu. Si la gent compra quantitats significatives de libres, per exemple, voldrà dir que treuen diners dels seus bancs actuals, que perdran dipòsits en benefici de Facebook. Les autoritats i el sector financer poden intentar aturar-ho inicialment, però, a parer de Parrondo, la situació els “desbordarà”. “No podran lluitar contra la tecnologia”, remarca.

Tanmateix, a banda del parer dels bancs, les autoritats mundials difícilment permetran que una divisa controlada per multinacionals privades faci ombra a les seves.

Diners privats

La creació de la libra reobre el debat entre diner públic i diner privat. De fet, Parrondo explica que el bitcoin va néixer davant “l’emprenyada amb el sistema vigent de bancs centrals” per la gestió de la crisi.

David Marcus, el directiu de Facebook que lidera el projecte Libra, va declarar al Congrés dels EUA que la moneda “hauria de tenir el control correcte” de les autoritats i que la libra no neix per prendre legitimitat a les “divises sobiranes”. Malgrat això, en un document de treball del G-7, el conseller del Banc Central Europeu Benoît Coeuré va recomanar incrementar al màxim la regulació sobre la moneda davant dels “greus riscos” que suposa. Altres reguladors, com el Banc d’Anglaterra o el Congrés nord-americà, també han alertat dels perills de la nova criptomoneda.

L’organització que gestionarà la libra crearà una cartera de divises (euros, dòlars, iens i altres) que serviran de garantia per a les libres que surtin al mercat. Per tant, tota nova libra tindrà al darrere un valor real en divises. Els promotors, a més, es comprometen a mantenir estable aquesta cistella. Això fa que no quedi clar què passaria si, per exemple, hi hagués molta demanda de libres a Europa i poca als EUA, ja que l’entitat gestora ingressaria molts euros i pocs dòlars. Per mantenir la cistella, doncs, hauria de desprendre’s de milions d’euros i adquirir dòlars, cosa que afectaria el preu als mercats de les dues monedes i el valor de la mateixa cistella que suporta la libra.

Un altre dels possibles contratemps jurídics de la libra és que en molts països és il·legal pagar sous amb un substitut privat dels diners. Les lleis que ho prohibeixen són de quan els empresaris pagaven als empleats amb vals de compra per a les seves pròpies botigues. És a dir, per als detractors de la libra, que les empreses l’usessin per abonar salaris equivaldria al fet que els treballadors d’El Corte Inglés cobressin el sou en xecs regal dels seus grans magatzems.

Sigui com sigui, després de l’anunci de Facebook d’aquesta setmana el projecte no té data clara de llançament. Però Zuckerberg no es quedarà de braços plegats.