Horts urbans: el cost principal és començar-los

L’auge dels horts urbans ha portat molta gent que no tenia cap relació amb l’agricultura a convertir-se en experts en verdura. Però, més enllà de ser un hobby saludable, una font de menjar sa i una bona manera d’omplir de més espais verds les ciutats, ¿quin cost té un hort urbà per a la butxaca del pagès aficionat?

Un hort urbà pot tenir moltes mides, des d’un test gran fins a diversos metres quadrats en cas que es pugui instal·lar en una terrassa gran o si es té un jardí amb prou espai. Per a aquest article s’han pres quatre mides estàndard d’entre 0,5 i 5 metres quadrats i s’ha calculat el cost tant de la terra com de les taules d’hort necessàries per crear un hort urbà des de zero (tot i que, en cas que es disposi del terreny adequat, les taules no són necessàries i es pot plantar a terra). El cost per litre de terra és d’uns 25 cèntims, i una taula de cultiu pot variar entre els 80 i els 250 euros segons la mida, que varia: pot ser de menys de mig metre quadrat fins a quasi tres.

De fet, la major part del cost d’un hort és tenir-lo a punt per primer cop. A més de les taules, és necessari comprar les eines adequades per tenir-ne cura (en aquest cas, el cost és, si fa no fa, el mateix independentment de la mida de l’hort). Comprar les plantes representa un cost petit, que pot ser d’entre dos i vint euros, tot i que frega els zero euros si s’opta per fer el planter a casa amb les llavors. Sí que variarà el cost si es fa una instal·lació de rec automatitzat o semiautomàtic, la qual cosa pot ser útil en cas que l’hort es trobi en una segona residència o si, amb freqüència, es passen força dies seguits fora de casa, durant els quals ningú el podrà regar. Calcular el cost d’un sistema de rec depèn molt de les característiques de l’hort i de la distància respecte a la font d’aigua.

Un altre element a tenir en compte és quines verdures es planten. Per a l’anàlisi d’aquest article hem agafat un hort amb monocultiu (amb un únic producte), però tots els experts recomanen tenir plantes diverses alhora i rotar anualment els conreus per tal de mantenir la terra més rica, ja que cada tipus de verdura consumeix nutrients diferents de la terra i n’hi aporta de nous.

Concretament, el gràfic analitza quatre de les verdures més comunes als horts mediterranis: tomàquet, pebrot, albergínia i carabassó. No s’han analitzat altres plantes més difícils d’avaluar i amb més volatilitat en la producció, com serien els llegums -pesoleres, mongeteres o faveres- o plantes de les quals es consumeixen les fulles, com ara enciams, cols, bledes o espinacs.

Les quantitats produïdes depenen de molts factors, per la qual cosa el quilos que es cullin al final de la temporada variaran cada any segons el municipi on es trobi l’hort, l’exposició al sol, el temps que faci al llarg de l’any, el moment de l’any en què es plantin i la varietat. Per exemple, amb els tomàquets, els cherry tenen una producció molt més petita, pel que fa a pes per planta, que altres varietats, com els de penjar o els de Montserrat. El mateix passa amb qualsevol altra verdura.

Curiosament, tot i que sembli que un hort demana força consum d’aigua, el cost acaba sent petit en comparació amb la inversió abans de començar. El consum d’aigua per a cada verdura és diferent, però fins i tot en els horts més grans difícilment passarà dels deu euros.

Constància per estalviar diners

Una tomaquera ben cuidada pot produir entre quatre i dotze quilos de tomàquets cada any. Tenint en compte que, en un supermercat mitjà de qualsevol ciutat, és normal trobar un quilo de tomàquets a tres euros, l’estalvi que suposa per a la bossa de la compra pot variar entre els 12 i els 36 euros anuals per planta. Si es manté l’hort durant un any, s’hi perdran diners, però un cop està instal·lat, l’estalvi a l’hora de fer la compra pot ser considerable si es manté la producció temporada rere temporada. La clau, doncs, és la constància (i la disponibilitat) necessària per mantenir l’hort operatiu al llarg de tot l’any.