Horaris variables i quatre dies de feina: la reforma laboral de Bèlgica
El govern federal tanca un acord per facilitar la conciliació amb les lliçons de la pandèmia
Brussel·lesLa pandèmia del coronavirus ha capgirat la manera de treballar en molts sectors, sobretot aquells amb possibilitats de teletreballar, i Bèlgica ha incorporat aquests canvis a la seva regulació laboral. Aquesta matinada el complex govern de coalició d'aquest petit país centreeuropeu ha arribat a un acord de reforma laboral que té com a eix central la flexibilització del treball, per exemple amb l'opció de concentrar totes les hores de feina en quatre jornades.
Segons ha explicat en una roda de premsa el primer ministre del país, Alexander de Croo, aquesta reforma té especialment en compte les "lliçons apreses" durant la pandèmia. De fet, a Bèlgica el teletreball encara és obligatori tres dies a la setmana, cosa que ha transformat la vida en moltes zones, per exemple el barri europeu de la ciutat. La idea és "donar més llibertat als treballadors", ha dit De Croo, però també aconseguir que Bèlgica tingui un nivell d'ocupació del 80% d'aquí al 2030. Ara mateix, segons les últimes xifres d'Eurostat, l'ocupació se situa en un 70%.
La reforma té al centre la flexibilització de la vida laboral de la ciutadania. Els treballadors hauran de poder treballar de manera variable, i podran fer més hores una setmana per poder-ne tenir més de lliures la següent o concentrar la seva jornada completa en quatre dies i tenir-ne tres de lliures. Aquest serà un dret del treballador, que haurà de sol·licitar-ho, i tindrà també el dret a conèixer el seu horari amb una setmana d'antelació. "El període del covid ens va obligar a treballar de manera més flexible i el mercat de treball s'hi va haver d'adaptar", ha dit el primer ministre que ha destacat també les opcions que aquesta via obre per millorar la conciliació i la coparentalitat.
Un altre dels aspectes de la reforma passa per reforçar el dret a la formació dels treballadors, que esdevindrà un dret individual. Segons ha explicat el ministre de Treball, Pierre-Yves Dermagne, cada empresa amb més de 20 treballadors haurà de presentar un pla de formació per desenvolupar les competències dels seus empleats. També es posa èmfasi en el dret a la desconnexió, sobretot en les grans empreses del sector privat. Fins ara el dret a la desconnexió només es preveia al sector públic. També es dona més marge a les persones que són acomiadades d'una empresa perquè durant el període de "preavís" de l'acomiadament ja puguin començar a treballar en una altra companyia.
Per últim, també s'aborda el comerç electrònic. En aquest cas, la reforma preveu facilitar el treball nocturn perquè treballadors d'empreses com Deliveroo o Uber estiguin més protegits, també afegint-hi criteris que aclareixin si hi ha una relació laboral o no entre els treballadors i aquestes plataformes, com ja apuntava la Comissió Europea en una proposta fa unes setmanes. A Bèlgica també hi ha hagut diversos casos en què els riders han portat les plataformes als tribunals; i els conductors d'Uber i el sector del taxi també ha protagonitzat protestes, com a Espanya.