Hongria i Polònia segresten els fons europeus antipandèmia

Brussel·lesMalgrat mesos de negociacions entre líders, diplomàtics i l'Eurocambra, els fons europeus antipandèmia tornen a un cul-de-sac. El primer ministre hongarès, Viktor Orbán, bloqueja l'aprovació al Consell Europeu dels mecanismes necessaris per activar el pla de recuperació econòmica que els Vint-i-set (inclòs ell mateix) van tancar a dures penes el juliol passat. El veto no agafa ningú desprevingut. Orbán fa temps que pressiona perquè s'oposa que els fons europeus (tant del pressupost com antipandèmia) es vinculin a l'obligació de respectar els principis fonamentals de l'estat de dret, com la separació de poders i la llibertat de premsa. I, com que aquest mecanisme es va pactar fa una setmana entre l'Eurocambra i negociadors del Consell, Orbán bloqueja la resta d'elements del pla de recuperació. A més, compta amb el suport de Polònia.

Com anticipaven fonts diplomàtiques aquest mateix dilluns, s'obre així una "nova crisi" en la negociació d'una injecció de diners considerats urgents perquè la segona onada de la pandèmia ja ha tornat a posar en stand-by les economies europees per les mesures de confinament. Però en la reunió d'ambaixadors dels governs d'aquest dilluns, el representant hongarès ha materialitzat el veto. "Això no és cosa nostra, sinó dels països que arrosseguen un deute públic superior al 100% del seu PIB anual. Ells són els que necessiten una injecció de fons. Això és el que s'ha de gestionar. Política, ideologia i estat de dret són categories diferents i és absolutament incomprensible que gent seriosa a Brussel·les capgiri aquestes prioritats", deia Orbán en una entrevista a una ràdio hongaresa divendres passat.

Per la seva banda, el ministre de Justícia polonès, Zbigniew Ziobro, també ha reiterat el rebuig de Varsòvia al mecanisme que penalitza la distribució de fons europeus a aquells països que no respecten l'estat de dret: "Estic convençut que tots pensem el mateix i que el veto s'aplicarà en aquest cas", ha dit aquest dilluns en roda de premsa.

La primera pregunta per resoldre és: ¿per què encara no s'ha activat el fons de 750.000 milions d'euros si es va acordar al juliol? Doncs perquè el fet que els líders l'acordessin en una llarga cimera de gairebé cinc dies no implicava que estigués aprovat. Els caps d'estat i de govern van dibuixar l'arquitectura d'un fons de recuperació de 750.000 milions d'euros que implicava que la Comissió Europea s'endeutés i que s'hagin de distribuir a través dels mecanismes del pressupost europeu per al període 2021-2027. Però després d'aquesta primera proposta, calia que l'Eurocambra hi digués la seva i renegociar entre totes les parts. A més, per activar l'emissió de deute de la Comissió és necessària la ratificació unànime de tots els governs estatals.

A més, per petició de diversos governs i també de l'Eurocambra, des de la deriva autoritària de països com Hongria i Polònia fa anys que es debatia la necessitat de crear un mecanisme que condicionés els diners comunitaris al compliment dels principis bàsics de la UE i de l'estat de dret. Al juliol aquest mecanisme es va deixar prou obert perquè Hongria i Polònia ho acceptessin i no anar-se'n de vacances d'estiu sense el potent missatge polític que significava l'acord, però va representar xutar la pilota endavant perquè el problema ha acabat bloquejant l'arribada dels diners en plena segona onada.

Totes aquestes són les peces de l'estructura dels fons europeus que s'han anat negociant a l'Eurocambra separadament i que després de mesos, la setmana passada s'havien aconseguit desencallar. L'última amenaça que quedava era la d'Hongria i Polònia i aquest dilluns s'ha materialitzat. Tot i això, les mateixes fonts diplomàtiques esmentades anteriorment anticipen que "ja hi ha converses entre bastidors" per resoldre la "crisi" causada per ara per Orbán.