Hisenda, la “sagnia” de Marta Pombo: ¿paguen molts impostos els 'influencers'?
Els fiscalistes apunten que els trasllats a països com Andorra només surten a compte quan s'obtenen molts ingressos
MADRID¿Paguen molts impostos els influencers? Després d’escoltar la Marta Pombo (Madrid, 31 anys) un pot pensar que sí. “[La hisenda espanyola] és una sagnia”, deia la madrilenya en un dels capítols del pòdcast La Influencia Show. Aquesta creadora de contingut i empresària té 769.000 seguidors a Instagram i 120.000 a TikTok i va fer un gran salt a les xarxes socials a través de la seva germana María Pombo, una de les influencers per excel·lència d’Espanya.
Marta Pombo va començar a parlar dels impostos perquè l’altra protagonista del pòdcast, la també empresària i influencer Natalia Osona (Madrid, 31 anys) s’està construint una casa a Andorra. "¿És per un tema fiscal?", li pregunta el presentador a Osona, que, abans de poder contestar del tot, és interrompuda per Pombo: "Doncs jo marxaria [d'Espanya]. Per un tema fiscal, jo marxaria, ni m'ho plantejaria", afirma Pombo, i sosté que si no ho ha fet fins ara és per "l’arrelament familiar". "Molts [influencers] estan marxant", segueix Pombo, que acaba la seva intervenció llançant una advertència a Hisenda: "Se'n penediran [de la seva política fiscal]!".
"¿Per què no marxen a França, Alemanya o Dinamarca [els influencers] si la tributació espanyola és tan dura per a les rendes que generen?", planteja el secretari general del sindicat de tècnics d’Hisenda (Gestha), José María Mollinedo. "Escullen un lloc que de facto és un paradís fiscal perquè té una menor tributació", sentencia Mollinedo en una conversa amb l'ARA. El tècnic d'Hisenda també afirma d'entrada que Espanya "no té una pressió fiscal alta". Segons les últimes dades d'Eurostat, la pressió fiscal espanyola va tancar l'any 2022 en el 38,3% del PIB, per sota de la mitjana europea (42%).
Des d'autònoms fins a assalariats
Resoldre què paguen les persones que es dediquen a la creació de continguts digitals no és fàcil, sobretot perquè no tothom ho fa de la mateixa manera, expliquen fonts tributàries a l'ARA. Tampoc hi ha una llei específica per a ells. Com a norma general, els creadors de continguts tributen com un treballador autònom, és a dir, per la seva activitat econòmica. Paguen IVA i IRPF que declaren trimestralment i tenen també les deduccions per despeses corresponents.
L'IRPF és l'impost que grava la renda. En el cas dels influencers, a vegades també es tenen en compte les espècies, és a dir, els regals que reben, com pot ser un cotxe, també són considerats ingressos per Hisenda. Amb un nivell d'ingressos baix o mitjà se sol efectuar un pagament trimestral amb un tipus d'un 20%. A mesura que s'incrementen els ingressos, es paga més, fins a un màxim d'un 47% en el cas d'aquelles rendes superiors als 300.000 euros.
Tanmateix, alguns també gestionen la seva activitat a través d'una societat que hagin constituït. Aquí tributen per l'impost de societats i no per l'IRPF. D'altres també estableixen contractes directes amb les empreses, és a dir, són assalariats. En tot cas, diferents consultories preguntades per l'ARA apunten que la primera opció (ser autònom) és majoritària.
El cost de traslladar-se
"Si guanyes 50.000 euros no et trasllades a Andorra", apunta l'assessor fiscal i cofundador de la consultora Relocateandsave.org, Marc Cantavella, que insisteix en el fet que "per al que guanya menys de 100.000 euros, anar a Andorra és un sacrifici econòmic i social alt". Cantavella es dedica a assessorar canvis de residència fiscal i explica que, normalment, l'objectiu de fons del trasllat de molts dels influencers, famosos o fins i tot esportistes, és el de poder "optimitzar el que guanyen perquè no saben quant de temps estaran a l'onada", afirma en una conversa amb l'ARA.
En el cas andorrà, que és el que es va posar d'exemple al pòdcast la Marta Pombo, Cantavella explica que si bé el sistema fiscal és pràcticament "calcat" a l'espanyol, la gran diferència són els tipus impositius, que són molt més baixos. "L'IRPF és com a màxim d'un 10%, també per l'Impost de Societats es tributa un 10%, mentre que a Espanya és un 25% [sobre la base imposable]", exemplifica l'assessor fiscal.
Cantavella també creu que s'ha "exagerat" la idea d'un degoteig constant de trasllats ficticis. És a dir, quan s'assegura que la residència fiscal és un país tercer, però es continua fent vida a Espanya i, per tant, s'entén que el moviment s'ha fet només per evadir diners. "Hi ha errors molt típics, com ara traslladar-se a Andorra, però deixar la família a Barcelona o fins i tot els fills escolaritzats aquí [a Barcelona], cosa que obre la presumpció de residència a Espanya. També si ets 183 dies a Andorra i 183 a Espanya pots tenir problemes i es pot deduir que ets resident espanyol", exemplifica.
"Normalment, els que diuen que marxen, solen marxar", coincideix una font del sector tributari, que apunta que "la mare dels ous no és els que diuen que marxen i no ho fan, sinó que alguns es queden, però no declaren tot el que s'ha de declarar".
