Hisenda planteja ara una rebaixa de l’IRPF a la gent gran

MadridNo hi ha cap institució econòmica que no reconegui o adverteixi que, d’ara endavant, els pensionistes no deixaran de perdre poder adquisitiu. Amb la pròrroga dels pressupostos per al 2018 això es ratifica, perquè les pensions només pujaran el mínim del 0,25% que contempla la llei. La legislatura de Mariano Rajoy ha vist el dèficit de la Seguretat Social més elevat històricament i les primeres marxes per unes pensions dignes amb centenars de jubilats protestant arreu de l’Estat. I, per ara, Rajoy ha preferit actuar per altres vies. D’una banda, dilluns anunciava nous incentius perquè els joves comencin aviat a estalviar en un pla de pensions privat. De l’altra, ahir Hisenda anunciava noves deduccions a l’IRPF per als contribuents de més edat.

“Què farem quan tinguem pressupostos? -es preguntava retòricament el ministre en unes jornades de fiscalitat-. Doncs seguirem rebaixant l’IRPF per a les rendes mitjanes i baixes”. Una mesura que l’executiu de Mariano Rajoy ja ha fet seva però que li ve imposada per l’acord amb Ciutadans que, entre altres coses, també li exigeix allargar la baixa de paternitat i igualar el sou entre la policia estatal i l’autonòmica. La novetat en l’autoresposta que es va fer ahir Montoro és la introducció d’una nova deducció fiscal per a aquells “que ja tenen una certa edat”, deia ahir, i assegurava que se’ls ha de premiar.

La picada d’ullet no anava només dirigida a les persones d’edat més avançada -segons les enquestes de les últimes eleccions, el PP té un 60% de l’electorat més gran de 55anys-, sinó també a altres formacions polítiques a qui Montoro haurà de recórrer per pactar els pressupostos si el Partit Nacionalista Basc continua tancat en banda per la repressió de l’Estat contra Catalunya. Cristóbal Montoro va fer servir una expressió més pròpia de l’esquerra que del PP, “creixement inclusiu”, per justificar les rebaixes de l’IRPF que planeja en un moment en què l’Estat encara fa mans i mànigues per reduir el dèficit públic.

El ministre d’Hisenda va assegurar que si es millora la capacitat de consum d’aquest “nombrós” segment de la població, també s’incentivarà el creixement econòmic. Quan a l’estiu va parlar de les “pastanagues” que es guardava per a futures negociacions polítiques, Montoro feia referència precisament a mesures com ara les rebaixes de l’IRPF.

Les negociacions amb l’IRPF

Ja va fer servir una de les pastanagues per acordar el suport de Ciutadans per als pressupostos del 2018 que no ha aconseguit aprovar, comprometent-se a una rebaixa de l’IRPF de diferents intensitats per a ingressos inferiors a 18.000 euros bruts anuals que acaba deixant exempts del pagament d’aquest impost les rendes que n’ingressen menys de 14.000. També hi ha noves bonificacions per a famílies amb persones discapacitades o gent gran a càrrec. En el mateix paquet, Montoro va pactar amb Ciutadans una millora de la llei dels autònoms i més inversió en R+D.

Aquesta bonificació per a la gent gran seria una novetat en el sistema tributari espanyol. A hores d’ara no n’hi ha cap de similar. En alguna ocasió, les comunitats autònomes que bonifiquen els seus trams d’IRPF a les persones que lloguen un habitatge centraven la mesura per als menors de 35 anys, però no és una bonificació generalitzada.

Catalunya ja no és una amenaça

Si Hisenda té justament més feina del compte els últims mesos és per Catalunya. A part de la barrera que ha suposat per acabar comptant amb el suport del PNB per aprovar els pressupostos, Hisenda es dedica a controlar els comptes públics de la Generalitat des del setembre, cosa que l’ha portat a haver d’obrir un compte al Banc d’Espanya des d’on gestionar els ingressos catalans corresponents al sistema de finançament, però també a sol·licitar una nova investigació al Tribunal de Comptes per aclarir si hi ha hagut malversació de fons públics per finançar el referèndum.

Per això, Montoro ahir va voler felicitar tots els funcionaris catalans per la seva col·laboració en un moment “excepcional” i va assegurar que totes les administracions catalanes funcionen amb normalitat.

Aquesta situació política ha fet trontollar la capacitat de creixement del conjunt de l’economia espanyola, fins al punt que el mateix govern espanyol va presentar a Brussel·les unes projeccions de creixement a la baixa.

Però amb l’aplicació de l’article 155 de la Constitució ja són diverses les veus dins l’executiu central que comencen a llançar el missatge contrari. Ahir s’hi sumava Montoro: “Catalunya ja no és una amenaça per a la recuperació econòmica”, mentre recordava la legitimitat que els mateixos partits catalans han atorgat a les eleccions del 21 de desembre en presentar candidatura, i feia servir una vegada més l’expressió “retorn a la normalitat”.