Hisenda manté el règim de mòduls tot i ser un "important focus de frau i blanqueig" segons els inspectors

La reforma fiscal que prepara el govern central passarà de puntetes pel polèmic règim de mòduls, gràcies al qual més d’un milió de contribuents paguen impostos sense tenir en compte els ingressos reals que tenen. L’avantatge d’aquest sistema és que és molt senzill, cosa que facilita els tràmits burocràtics per als autònoms i petites empreses que s’hi acullen. Però el desavantatge és que, segons denuncien reiteradament els experts i inspectors d’Hisenda, la tributació per mòduls és un "important focus de frau i blanqueig".

Tot i que és poc coneguda pel gran públic, la tributació per mòduls s’utilitza en nombrosos sectors, com als bars, hostals, taxistes, transportistes, autoescoles, tallers de reparació o perruqueries, entre d’altres. Gràcies a aquest sistema, els autònoms i empreses d’aquests sectors paguen impostos en funció de diversos paràmetres objectius. Per exemple, en el cas dels bars, el nombre de taules que tenen i la longitud de la barra. Seguint aquests criteris, el bar paga els mateixos impostos cada any independentment del que facturi.

Les dades de l’Agència Tributària mostren que els que s'acullen a aquest règim paguen molt menys que la resta. En concret, l’any 2019 van pagar de mitjana un IRPF de tan sols el 7,76%, mentre que els autònoms i empreses que tenen el sistema normal van pagar un 22,28% d’IRPF. A Espanya hi havia aquell any (l’últim amb dades disponibles) més d'1,2 milions d’autònoms i empreses tributant per mòduls, un 70% dels quals vinculats a l’agricultura i la ramaderia.

El govern ajorna l'enduriment del sistema

Els inspectors d’Hisenda agrupats al sindicat Gestha han denunciat reiteradament que els mòduls generen frau fiscal i blanqueig de diners. Conscient d’això, després d’instaurar aquest sistema el 1992, fa quinze anys el govern espanyol va començar a introduir restriccions, bàsicament per limitar quina és la facturació màxima que poden tenir les empreses i els autònoms que s’acullen als mòduls.

Fins al 2015, per exemple, el límit màxim era de 450.000 euros (i 300.000 en el cas dels agricultors i ramaders). L’any següent es va rebaixar fins a 250.000 euros. I el llindar s’havia de seguir retallant, però el govern ho va aturar en sec: la llei establia que el 2018 s’havia de rebaixar el límit màxim fins als 150.000 euros, o 75.000 en el cas dels autònoms que facturen a altres empreses. Però any rere any el govern espanyol ha anat ajornant aquest enduriment. L’últim cop va ser el passat desembre, quan va decidir que el 2022 el sistema de mòduls seguiria sense canvis.

El ministeri d’Hisenda justifica que "tal com està el panorama" per culpa de la pandèmia, "la prioritat és l’economia", i qüestiona que sigui el moment d’endurir o fins i tot suprimir els mòduls, com demanen els experts. Segons va explicar a aquest diari Francisco de la Torre, exportaveu d'Inspectors d'Hisenda de l'Estat (IHE), si Espanya té un sistema de mòduls "tan extens" és perquè l’Agència Tributària "no té prou mitjans per controlar tot el comerç minorista".

De fet, la comissió d’experts nomenada pel govern central per impulsar la reforma fiscal parlarà sobre aquest tema. En l’informe que presentarà aquesta setmana vinent reiterarà la recomanació d’anar suprimint gradualment els mòduls, però això ja és el que en teoria diu la llei, i el govern ha optat per anar-ho posposant. L’últim grup d’experts que va fer un informe previ a una reforma fiscal, l’any 2014, ja en va demanar la desaparició definitiva.

Origen i problemes

En origen, aquest règim de tributació es va dissenyar per als petits negocis que tenen escassa capacitat de gestió, segons reflexiona Juan Jesús Martos García, professor de la Universitat de Granada, en un article publicat a Crónica Tributaria, una revista editada pel mateix ministeri d’Hisenda. Els mòduls, argumenta, aporten seguretat jurídica a aquests negocis (ja que no tenen sorpreses desagradables), els redueixen els costos de complir amb les seves obligacions tributàries i els ajuden a planificar millor la seva activitat empresarial.

Ara bé, el mateix Martos sosté que "alguns dels avantatges que teòricament oferia aquest règim quan es va formular, en l’actualitat resulten clarament qüestionables". Encara va més enllà i sosté que els mòduls són un "mecanisme incentivador del frau fiscal i del blanqueig de capitals". El cas de frau més habitual és trobar-se que els autònoms i empreses emeten factures falses per vendes que realment no han fet, o que no declaren algunes compres per evitar pagar l’IVA. Finalment, un altre cas usual és que no es declari una part de l’activitat de l’empresa per evitar sobrepassar els límits anuals de facturació i, així, poder seguir gaudint de la tributació per mòduls.