Hisenda obre la porta ara a permetre més endeutament a les comunitats

MadridLa ministra d'Hisenda, Maria Jesús Montero, ha obert la porta aquest dimecres al Congrés a permetre que el govern espanyol ajudi les comunitats autònomes en l'impacte que està deixant la crisi del coronavirus. Montero ha defensat que l'executiu espanyol està treballant amb les comunitats per conèixer amb exactitud l'impacte real que està tenint aquesta crisi en els comptes públics de cadascuna i ha assegurat que les acompanyarà "perquè no tinguin dificultats per encarar una crisi sanitària que ja s'ha convertit en crisi econòmica". La ministra ha explicat que la intenció del govern és que les comunitats puguin seguir prestant, d'aquesta manera, tots els serveis sanitaris, educatius i socials.

Per fer-ho possible, la titular d'Hisenda ha especificat que la fórmula que s'utilitzarà serà la dels endeutaments o les transferències, tot i que ha deixat clar que caldrà garantir sempre uns comptes públics sans que no "endeutin les generacions futures". En aquest sentit, Montero s'ha mostrat partidària de trobar un equilibri entre els serveis més urgents que cal atendre en aquests moments i els que s'hauran de seguir prestant també en un futur.

Montero ha obert aquesta porta a les comunitats autònomes durant la sessió de control del Congrés de Diputats quan li han preguntat si l'executiu de Pedro Sánchez té previst fixar nous objectius d'estabilitat pressupostària i deute públic a les comunitats autònomes com a resposta a la crisi del covid-19 i traslladar així part de la flexibilitat pressupostària atorgada per la Unió Europea. La resposta es pot entendre com un gest adreçat a ERC, a qui el govern de Sánchez necessita per l'ajustat equilibri de forces al Congrés.

El laberint del dèficit

Tant l’Estat com la Generalitat van empitjorar el dèficit el 2019, en un any en què encara bufaven vents favorables en el terreny econòmic. Si el desequilibri del govern espanyol se situava en el 2,8% (en una dada, per cert, corregida per Brussel·les), en relació al 2,5% del 2018, el de la Generalitat es fixava en el 0,56%, gairebé dues dècimes per sobre del 0,38% d’un any enrere.

A principis de mes el vicepresident i conseller d’Economia i Hisenda, Pere Aragonès, que va culpar l'Estat d'aquest augment del dèficit, va demanar al govern espanyol la suspensió "formal" dels objectius de dèficit i de deute, i la regla de despesa per a aquest any per poder fer front a la crisi del coronavirus. Aragonès assegurava que amb la caiguda de l’activitat econòmica augmentaria la despesa pública, cosa que es traduiria en un “dèficit extraordinàriament alt".

Tot i així, els retrets de la Generalitat pel que fa al dèficit no són nous. Cal recordar que una part del dèficit espanyol s’explica per la falta d’uns pressupostos de l'Estat que no veuran la llum fins al 2021. Seran uns comptes “extrasocials, de reconstrucció social i econòmica per blindar l’estat del benestar”, segons va afirmar el mateix Pedro Sánchez, i d'alguna manera o altra hauran de comptar amb la implicació d’ERC al Congrés. Aquest capítol econòmic, però, ha quedat posposat fins que s’aixequi l’estat d’alarma i acabi l’emergència sanitària.