La Hisenda catalana ja pot embargar nòmines

BarcelonaNova etapa a la Hisenda catalana, considerada l’estructura d’estat per antonomàsia. Des d’aquesta mateixa setmana, l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) tindrà capacitat per començar a embargar les nòmines de les persones que deuen el pagament d’algun dels impostos que gestiona la Generalitat, com l’impost de successions, el de patrimoni i el de transmissions patrimonials, o també impostos locals que gestionen els ajuntaments o les diputacions.

Construir una Hisenda completa és una tasca titànica i ja fa temps que el Govern ha decidit centrar-se a esgotar el recorregut autonòmic, és a dir, a fer el que la llei actual ja permet. En aquest context, el projecte més ambiciós és el desplegament de l’anomenada recaptació executiva, que són totes les actuacions que una administració pot dur a terme per aconseguir el cobrament d’un deute.

Fins ara la Generalitat pagava anualment a la Hisenda espanyola una quantitat fixa perquè perseguís els ciutadans que li devien diners d’algun impost. Ara, en canvi, el Govern començarà a fer-ho pel seu compte. Per poder-ho dur a terme, però, és necessari tenir eines coercitives. A finals de l’any passat, l’ATC va activar la possibilitat d’embargar comptes. Des d’aquesta setmana, a més, també podrà embargar nòmines gràcies a l’entrada en servei d’una nova versió del Gaudí, el programa informàtic que utilitza. Segons els càlculs de Lluís Salvadó, secretari d’Hisenda de la Generalitat, amb aquest pas l’ATC ja podrà fer la recaptació executiva del 80% dels deutes.

A l’ATC encara li falta un últim pas per cobrir el 100% de la recaptació executiva. A més de l’embargament dels comptes i de les nòmines, també acabarà embargant béns. L’objectiu és que aquest últim pas es pugui fer el juliol de l’any vinent. Això requerirà una nova versió del programa Gaudí, que IBM està dissenyant ara i que posteriorment portarà a la pràctica Indra, responsable de la programació del Gaudí.

En realitat, segons Lluís Salvadó, l’ATC ja podria fer embargaments de béns en casos concrets, però el programa informàtic ha de permetre que això es faci de manera àgil i massiva en cas de necessitat.

Una altra de les novetats d’aquesta nova etapa de l’ATC és que s’accelerarà la firma de convenis amb les diferents administracions catalanes que fins ara encarregaven la seva recaptació executiva a l’Estat. A principis de juliol es firmaran convenis amb l’Ajuntament de Barcelona, amb el de Sabadell i amb el Servei Català de Trànsit, entre d’altres. Entre Trànsit i l’Ajuntament de Barcelona aportaran un volum de mig milió de casos de deute i, per tant, suposaran l’entrada d’un volum important per a l’ATC. Fins ara aquests ajuntaments o entitats també pagaven a l’Estat perquè els fes aquesta feina.

Preguntats per si tot plegat és prou ambiciós, tenint en compte que l’objectiu de l’actual govern de la Generalitat és crear un estat independent, els responsables del projecte asseguren que aquest avenç és un pas imprescindible. “No et planteges una Hisenda pròpia si no saps fer la recaptació executiva en impostos més petits”, assegura Jordi Boixareu, antic alt càrrec de la Hisenda espanyola i actualment un dels arquitectes de l’ATC. En resum, ho veuen com un entrenament “pel que hagi de venir”.

Col·laboració

La intenció de l’ATC és que totes les administracions catalanes col·laborin en matèria tributària, de manera que no passi com fins ara, en què cada administració anava pel seu compte “com si fossin regnes de taifes”. Al consell comarcal d’una zona amb afluència de turistes, per exemple, li resulta molt difícil perseguir el deute d’algú que viu fora del seu àmbit. L’ATC defensa que amb una acció coordinada de les administracions catalanes això serà molt més senzill. Segons els responsables de l’ATC, els únics deutes que seguirà gestionant l’Estat seran els de persones que el Govern sap que viuen fora de Catalunya.

Aquest augment de l’activitat requerirà, òbviament, més personal. A partir de l’1 de juliol, l’ATC tindrà 12 persones fent la recaptació executiva, una xifra que creixerà a unes “35 o 40 persones” entre els mesos de setembre i octubre.

Malgrat aquest calendari de desplegament de l’ATC, el bloqueig dels pressupostos del 2016 ha obligat a replantejar alguns dels objectius previstos pel que fa a increment de personal per als pròxims mesos.

LES CLAUS

1. Què és la recaptació executiva? Són totes les actuacions que una administració porta a terme per aconseguir el cobrament d’un deute tributari. Perquè sigui efectiva, aquesta tasca precisa que existeixin eines coercitives, com els embargaments de salaris o nòmines, que l’Agència Tributària de Catalunya ja pot aplicar.

2. De quins impostos farà la recaptació executiva el Govern? De tots els impostos que gestiona la Generalitat (patrimoni, successions, transmissions jurídiques, etc.). A més, gràcies als convenis que firmarà amb ajuntaments com el de Barcelona, també farà l’executiva d’impostos locals o de les multes d’autoritats com el Servei Català de Trànsit.

3. ¿És important això de cara a la Hisenda d’un eventual estat català? La dimensió dels tributs de la Generalitat o els ajuntaments és petita en comparació amb els que gestiona la Hisenda espanyola (que té els més grans, com l’IRPF i l’IVA). Amb tot, el Govern defensa que aprendre a fer la recaptació executiva és bàsic per abordar projectes més ambiciosos en el futur.