Hisenda canviarà el reglament de la comissió sobre els fons europeus amb les autonomies

MadridLa relació entre les comunitats autònomes i el govern espanyol sobre la gestió dels fons europeus no viu el millor moment. Moltes comunitats han demanat a l'executiu més transparència i "millorar la cogovernança" a l'hora de repartir els fons. De fet, el malestar s'ha traslladat per última vegada aquest dijous, en el marc de la constitució de la comissió sectorial sobre els fons europeus entre el ministeri d'Hisenda i les autonomies. La comissió que es va fer dijous va acabar amb el "compromís" del ministeri d'Hisenda de canviar el reglament intern (el mateix que regula el Consell de Política Fiscal i Financera, CPFF), en concret l'article 13 que dona un "vot de glòria" al ministeri i, per tant, més pes, com explicava aquest diari ahir. Finalment, la modificació del reglament s'aprovarà a la pròxima reunió, han confirmat fonts del ministeri d'Hisenda a l'ARA.

La demanda la van traslladar unes quantes comunitats, com Catalunya a través del vicepresident del Govern, Pere Aragonès, que va participar telemàticament en una reunió que va durar gairebé quatre hores. Criticaven que el reglament del CPFF, i en concret aquest article, dona més pes al ministeri a l'hora de prendre decisions. En concret, el ministeri té 19 vots, com les comunitats autònomes, però el reglament li atorga un vot de qualitat que preval.

"El tema [del reglament] es va resoldre en deu minuts", han apuntat fonts del ministeri a l'ARA. No és un canvi important. Primer, perquè la comissió sectorial entre Hisenda i les comunitats és una comissió de "coordinació", però no de repartiment directe dels diners. Els criteris de distribució del primer paquet d'ajudes del fons React-EU (10.000 milions per a les comunitats) ja es van establir al desembre. Concretament, són tres: la caiguda de l'activitat econòmica, la taxa d'atur i l'increment de la desocupació i, finalment, l'atur entre la població més jove. El repartiment ja s'ha fet i Catalunya serà la segona comunitat que més diners rebrà: 1.706 milions d'euros destinats a educació, sanitat i serveis socials. Tanmateix, no ha estat exempt de crítiques. Comunitats governades pel Partit Popular (Andalusia, Castella i Lleó, Galícia, Madrid i Múrcia) han acusat l'executiu espanyol de "poca transparència".

De fet, són criteris alineats amb els que ha establert la Comissió en relació amb els estats membres. És per això que Espanya rebrà, ara per ara, 10.500 milions més perquè ha actualitzat, negativament, les previsions econòmiques de la tardor.

Tranquil·litat autonòmica

Enmig d'aquest panorama, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha tornat a exposar el pla de recuperació presentat el mes d'octubre. Però aquest cop ho ha fet a Saragossa amb l'objectiu d'obrir els fons europeus a les comunitats i buscar la seva tranquil·litat. El volum de diners que l'Estat ha promès mobilitzar (72.000 milions en tres anys), sumat a la falta de concreció sobre la seva execució, són ingredients que alimenten la preocupació de les comunitat, que temen no tenir capacitat de gestió davant el mannà europeu.