Economia09/04/2016

Les hipoteques de tipus fix, taula de salvació de la banca

Les entitats promouen aquests préstecs pel baix preu del diner i les sentències contra la clàusula terra

Albert Vidal
i Albert Vidal

Barcelona“Dormiràs bé tota la vida”. Aquestes paraules no les diu un venedor de matalassos, sinó un directiu de la banca que explica les bondats de la hipoteca a tipus fix. Aquest producte, històricament l’aneguet lleig de les hipoteques en contraposició amb les de tipus variable, s’ha disparat en els últims mesos.

Inscriu-te a la newsletter Primer set per al SabadellInformació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

El Banc Sabadell assegurava la setmana passada que les hipoteques de tipus fix ja suposen el 50% de les noves que firma. “Les possibilitats que torni a haver-hi un tipus fix tan barat en els pròxims 20 anys són remotes”, deia Jaume Guardiola, conseller delegat de la segona entitat catalana. L’executiu es feia, de passada, una altra pregunta per recordar els beneficis d’una hipoteca que no puja: “Amb els tipus d’interès del 2005, on estaria ara la morositat?”

Cargando
No hay anuncios

A CaixaBank, la primera entitat que va apostar comercialment per impulsar aquesta fórmula, tenen l’objectiu de firmar més de la meitat de noves hipoteques a tipus fix. I a CatalunyaCaixa ja segueixen aquest model més del 30% dels nous contractes, en una tendència creixent. Tot i que les condicions varien en funció de cada entitat, la hipoteca de tipus fix s’ofereix a un tipus al voltant del 2,5% i es concedeix a un termini que arriba als 30 anys.

Aquest esforç comercial dels bancs es comença a deixar sentir en les ofertes de les entitats i en les instruccions que donen a les seves xarxes d’oficines i vol capgirar una situació històricament desigual: la proporció d’hipoteques de tipus variable és a Espanya del 92% del total. Aquest fet ha sigut una anomalia si es compara amb altres països, ja que tant als Estats Units com a Europa el més habitual ha sigut sempre la hipoteca de tipus fix, que blindava el client dels esdeveniments macroeconòmics, que poden fer pujar l’Euríbor i altres índexs.

Cargando
No hay anuncios

L’escenari econòmic a Europa convida a pensar que el període de diner barat s’allargarà a mitjà termini, però a llarg termini hi ha una certa unanimitat que la lògica passa per un augment de tipus. “Els clients que apostin ara per aquest tipus d’hipoteca tindran, a llarg termini, una perla”, afirmen fonts del sector.

Només el temps dirà si els clients hi guanyen o hi perden amb el tipus fix, al marge de la tranquil·litat de no tenir sorpreses. Mirant enrere, el cert és que des del febrer del 2009 l’Euríbor s’ha mantingut per sota del 2,5% a què es fan ara les hipoteques a tipus fix.

Cargando
No hay anuncios

Qui segur que hi guanya, apunten des de l’associació de defensa dels consumidors Adicae, és la banca. “Cal recordar que la banca mai perd”, diu Àlex Daudén, portaveu de l’entitat. Segons explica, el renovat interès comercial per aquest producte es deu al preu del diner històricament baix que marca el Banc Central Europeu (i que colpeja directament els marges de les entitats) i la successió de sentències contra les clàusules terra, l’última de les quals s’ha conegut aquesta setmana.

Les clàusules anul·lades fan baixar automàticament els ingressos dels bancs (el sector podria perdre-hi uns 5.200 milions d’euros, segons algunes informacions) i converteixen en encara més desitjable per a les entitats el tipus fix. “És veritat que això dóna estabilitat al client al llarg de la vida, perquè sap que sempre pagarà el mateix, però també respon al fet que els bancs es volen garantir uns marges”, afegeix Daudén. Tot plegat explica que al sector, que no havia fet gaire soroll comercial amb la hipoteca de tipus fix, s’estigui ara anunciant amb més contundència el producte.

Cargando
No hay anuncios

El Sabadell recorre la sentència

L’única entitat que ja ha anunciat que recorrerà la sentència coneguda dijous és el Banc Sabadell. El seu conseller delegat va afirmar ahir que les seves clàusules sí que eren “transparents i informades”, i va recordar que la sentència “no diu que les clàusules terra són nul·les, sinó que són nul·les quan no eren prou transparents”.