Què hi ha en joc a les eleccions al Cercle d'Economia?
Guardiola parteix com a favorit davant Cañadas de cara a les votacions que es faran aquest dimarts
- Mira el vídeo del qüestionari ràpid a Jaume Guardiola.
- Mira el vídeo del qüestionari ràpid a Rosa Cañadas.
“Acabo de delegar el meu vot, però no ho he fet convençut”. Un reputat economista va visitar recentment la seu del Cercle d’Economia per votar anticipadament, atès que no podrà assistir presencialment a les eleccions d’aquest dimarts, 12 de juliol. Seran les primeres de la història de la institució, nascuda fa més de sis dècades. A l’economista li preocupa que la institució no recuperi una vitalitat i una vibració que considera perdudes. De fet, aquest és el gran repte que s’han proposat els dos candidats a la presidència, Jaume Guardiola i Rosa Cañadas. Però el dubte que perseguia aquest soci és si algun dels dos possibles guanyadors aconseguirà aquesta renovació un cop arribi al càrrec.
Malgrat els plans de futur, el cert és que l’elecció d’aquest dimarts s’ha convertit en una mena de plebiscit sobre la gestió del president sortint, Javier Faus, que va decidir reactivar el Cercle amb un estil que inicialment va incomodar i després directament va empipar algunes forces vives de la institució. Acostumats a la diplomàcia i el tacte, l’agressivitat de Faus va ser de difícil encaix per a aquestes persones. Faus ha introduït canvis substancials a la institució, com la renovació general de la junta (normalment només es canviava al voltant del 30% dels seus membres) o el trasllat de la reunió anual a Barcelona.
De totes formes, tot i la gravetat del xoc, aquestes cuites potser són tan internes que no està clar fins a quin punt han interessat a la base de socis del Cercle.
Guardiola no està incòmode dient que ell és el candidat continuista (tot i que ho considera “una etiqueta simplista”), mentre que Cañadas critica obertament l’últim president sortint i intenta mostrar-se hereva dels anteriors. Durant l’última dècada el Cercle ha anat intentant avançar en el relleu generacional. Després d’alguns intents fracassats, finalment algú d’una generació més jove –el mateix Faus– va arribar al càrrec. Sorprenentment, però, tant Guardiola com Cañadas són més grans que Faus. Sembla, doncs, que al Cercle li costa trobar lideratges entre les generacions que ronden els 50 anys.
Les dissensions
Guardiola és el gran favorit per a les eleccions, atès que va aconseguir la signatura de 601 socis com a aval per presentar-se a les eleccions, per les 216 de Cañadas.
La candidata no s’ha cansat de repetir que hi ha hagut “irregularitats” en aquesta recollida d’avals, però també en l'abundosa entrada de nous socis en els mesos anteriors a les eleccions (tot i que la majoria no van ser admesos per no qüestionar el resultat electoral) o en la manera com s’exerceix la delegació de vot.
Guardiola queda decebut quan se li pregunta per aquesta qüestió. “Parlar d’irregularitats és greu, afecta la reputació de la institució –diu–. És bastant indecent, però jo no hi puc fer res”. Guardiola lamenta que Cañadas anés a les reunions en què s’aclaria el procés electoral acompanyada d’advocats. El Cercle va contractar dos juristes, Jaume Marfà i Eudald Vendrell, perquè interpretessin els estatuts (molt poc clars pel que fa a les eleccions, segurament perquè realment no es preveia que n’hi hagués mai). I Cañadas sosté que no han estat neutrals.
Sense risc de fractura
Tot i aquest capítol, tots dos candidats estan convençuts que no hi ha risc de fractura interna després d’aquesta contesa electoral. “No veig risc de fractura, per què n’hi hauria d’haver?”, diu Cañadas, que també assegura que no hi haurà impugnacions al resultat de les urnes: “Jo no ho faré”.
“No crec [que n’hi hagi]”, diu Guardiola sobre el suposat risc de fractura: “Em nego a pensar que això pugui passar”.
Com va quedar clar en el debat realitzat dimecres passat, les principals divergències entre Guardiola i Cañadas són més en les formes que en el fons. Però amb el seu enfrontament s’haurà trencat el gran tabú d’unes eleccions al Cercle d’Economia. El dubte és si seran una excepció o si, a partir d’ara, sempre n’hi haurà.