"Per què he de marxar del meu barri? L'habitatge no pot ser un negoci"

Madrid"Sempre ens queixem entre amigues i a les xarxes socials perquè ens afecta a totes. I avui hem dit: «Com a mínim manifestem-nos a banda de plorar juntes»". És la reflexió que han fet tres amigues de 29 anys que viuen en pisos compartits a Madrid i han decidit sortir a dir "prou" al costat de desenes de milers de persones. Totes elles amb una preocupació compartida per l'increment dels preus de l'habitatge, que converteix gairebé en missió impossible trobar un lloguer digne i assequible a la capital d'Espanya. La convocatòria de més d'una trentena de col·lectius, entre els quals el Sindicat de Llogateres, ha omplert el centre de Madrid de pancartes i crits contra l'especulació que aboca una majoria social a sentir que "no té futur" a la ciutat. "S'està tornant impossible quedar-nos amb uns preus que puguem pagar", es queixava una altra manifestant, la Sonia, en una conversa amb l'ARA.

Acompanyada de la parella i els seus dos fills petits, aquesta madrilenya, de gairebé 40 anys, explica que l'habitatge és la seva principal preocupació i la de bona part de les famílies de l'escola on va la seva filla gran, al barri de Tetuán, al nord de Madrid. "Estem tots igual, famílies amb nens petits a qui ens apujaran el lloguer. No podem comprar i no sabem ben bé si podrem quedar-nos a Madrid tot i tenir una xarxa al barri i una plaça a una escola pública", explica empenyent un cotxet mentre el fill d'una amiga seva també participa en la protesta amb un cartell penjat a l'esquena que diu "Canvio ronyó esquerre per un quart dreta".

Hi ha qui ha recorregut al sentit de l'humor per denunciar la problemàtica, com un grup d'amics que s'han disfressat de treballadors de portals immobiliaris i de fons voltor. "Estem tensionant els barris, sempre que podem busquem situacions de debilitat i fem el que podem per enriquir les nostres empreses", ironitzava un d'ells preguntat per l'ARA, ficant-se en el paper amb la pancarta "Imperialista: portal líder en conquerir barris" a la mà. A banda de les companyies que basen el seu negoci en el lloguer habitual o de temporada, les que ofereixen pisos turístics han estat de les grans assenyalades: "El teu Airbnb era casa meva" o "Els barris són per als veïns, no per a Airbnb".

També han rebut les administracions públiques, tant el govern autonòmic de la popular Isabel Díaz Ayuso, que es resisteix a aplicar la llei d'habitatge, com la ministra del govern espanyol que ostenta aquesta competència, Isabel Rodríguez, per quedar-se curta. El Sindicat de Llogateres ha fet una crida a la vaga de lloguers i ha qualificat "d'històrica" la protesta, que vol que marqui un punt d'inflexió i l'assistència de la qual xifra en 150.000 persones. La Delegació del govern espanyol a la capital espanyola l'ha rebaixat a un màxim de 22.000. "Tremoleu, rendistes. Madrid serà la vostra tomba", han avisat a crits els concentrats que han recorregut el centre de la ciutat, de l'estació de trens d'Atocha a la cèntrica plaça de Callao.

La majoria dels manifestants eren joves en la vintena o la trentena –"Que estrany no estar un diumenge de ressaca", comentava entre riures un grup d'amics que ha canviat d'hàbits per participar en la protesta–, però també hi havia gent gran, com l'Ángel, que amb 62 anys ha sortit a queixar-se per la situació de la seva filla, de 24. "Vinc en representació seva per sol·licitar el dret a un lloguer a un preu assequible perquè amb els que hi ha no es pot independitzar", ha exposat a l'ARA aquest veí del barri de Prosperidad, on els preus s'incrementen per l'expulsió dels veïns de zones més cèntriques i gentrificades. "Volem viure i tenir casa i que sigui un dret i no un punyeter negoci", resumia una estona abans la Sonia mentre ressonava no gaire lluny l'avís: "No marxem, ens quedem".