El banc haurà de pagar impostos i notari en la firma d’hipoteques

BarcelonaL’any 2016 va acabar amb un cop per a la banca: el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va declarar abusives les clàusules terra de les hipoteques. I mentre el govern espanyol encara no ha enllestit el sistema que hauran de seguir les entitats per tornar els diners als clients -que podrien superar els 4.000 milions d’euros-, s’obre un nou front: la justícia espanyola ha declarat abusives altres clàusules de les hipoteques. En concret, les que obliguen el client a pagar les despeses de notari i de registre, i l’impost d’actes jurídics documentats.

Una sentència del Suprem va declarar abusives les clàusules que feien pagar al client totes aquestes despeses de la hipoteca, i alguns jutjats a Pontevedra, Gijón i Granollers ja han començat a aplicar el criteri de l’alt tribunal.

A Granollers una jutge va declarar nul·les aquestes clàusules en una hipoteca concedida per CatalunyaCaixa (ara del BBVA). La sentència és de la magistrada Rosa María Brobia Varona, titular del jutjat de primera instància i instrucció número 6 de Granollers. La jutge obliga l’entitat a retornar íntegrament i amb caràcter retroactiu la clàusula terra d’aquella hipoteca que havia contractat el 2010 una veïna del Vallès Oriental. Per declarar abusiva la clàusula terra la magistrada citava la sentència del Tribunal de la UE, que s’havia conegut el mateix dia de dictar la resolució.

Però la magistrada va més enllà i també declara abusives altres clàusules, com la que imposava a la clienta pagar les despeses del préstec. L’argumentació era clara: les clàusules no les va negociar la clienta, sinó que se les va trobar ja incorporades “unilateralment”.

Per aquesta sentència, en total, l’actual BBVA haurà de tornar a aquesta dona més de 7.000 euros: 3.371 euros per les despeses d’escriptura i uns 4.000 euros que es calcula que l’entitat hauria cobrat de més amb la clàusula terra, fixada en un interès mínim del 3,5%. La sentència té caràcter retroactiu i, per tant, es calcula el retorn dels diners des de la firma del préstec, el 9 de juny del 2010.

La sentència deixa clar que aquestes clàusules -habituals en totes les hipoteques- s’haurien de negociar perquè, a més, són els bancs els interessats en la fe pública notarial i en el registre i, per tant, els que haurien de fer-se càrrec d’almenys una part d’aquestes despeses. En el cas dels impostos, malgrat que el subjecte passiu de transmissions és l’hipotecat, en el cas d’actes jurídics documentats serà el subjecte passiu de l’impost “l’adquirent del bé o dret i, en el seu defecte, les persones que instin o sol·licitin els documents notarials o els qui estiguin interessats en la seva expedició”, és a dir, els mateixos bancs.

Resposta dels bancs

Davant la situació creada per aquesta nova doctrina jurídica, els bancs han començat a reaccionar. Cinc de les principals entitats de l’Estat -Santander, CaixaBank, Bankia, Ibercaja i Sabadell- ja assumeixen una part de les despeses que fins ara pagava el client, mentre que el BBVA i el Popular, els dos afectats per les primeres sentències, no creuen que hagin de retornar els diners als clients afectats, segons informava ahir El País.

L’advocat que va presentar la demanda de Granollers, Carles Pastor, va explicar a l’ARA que els bancs estan canviant aquestes clàusules. Aquest lletrat també ha reconegut que, en molts casos, per a un client particular, pot ser que no surti a compte obrir un procediment judicial, ja que de mitjana es poden recuperar uns 1.500 euros per aquestes clàusules. En canvi, veu més factible una acció col·lectiva impulsada per alguna associació de consumidors.