L’habitatge limita quant gastem i estalviem

Cal destinar un terç dels ingressos a pagar l’habitatge? ¿I quant a activitats d’oci? La quantitat de la renda familiar que cal destinar a pagar la llar, a menjar o a passar-nos-ho bé és una xifra discutible que depèn de cada família i de l’immoble on visqui.

No obstant, es parla sovint de la norma d’un terç dels ingressos destinat a l’habitatge. “El 33% és el màxim que es considera raonable”, explica José García Montalvo, professor d’economia de la Universitat Pompeu Fabra. Ara bé, “no hi ha una teoria al darrere d’aquesta xifra”, afegeix.

La xifra del terç del sou està bastant estesa perquè acostuma a ser el que gasta una família en habitatge als països desenvolupats. De fet, segons dades de l’enquesta de pressupostos familiars del 2017, que elabora l’Institut Nacional d’Estadística, de mitjana les famílies espanyoles van destinar un 27% de la seva renda a habitatge, incloent-hi també despeses bàsiques com ara la llum, l’aigua, el gas o reparacions puntuals.

D’aquesta manera, doncs, a Espanya la regla es compleix amb escreix. Amb tot, cal tenir en compte que “la mitjana no existeix”, segons García Montalvo, per la qual cosa aquestes proporcions varien molt en funció de la renda de cada família i del municipi o del barri. Així, és probable que una família que visqui en una capital com Barcelona, on el mercat immobiliari té preus molt alts, hi hagi de destinar un percentatge més elevat de la seva renda que una llar d’una població petita.

Una altra regla bastant comuna és la del 50/30/20. Segons aquest model, la situació financera ideal per a una família consisteix a destinar la meitat dels ingressos a elements quotidians necessaris per viure, com ara l’habitatge (lloguer o hipoteca), l’alimentació, la llum, l’aigua i el transport, entre d’altres. L’altre 50% del que es guanya mensualment s’ha de dividir en un 30% per a elements que no són imprescindibles, però que contribueixen a millorar el benestar personal, com ara activitats d’oci, vacances o articles de consum, com ara productes d’electrònica o roba que potser no necessitaríem de manera urgent. El 20% restant cal destinar-lo a estalviar per tenir un racó de cara a emergències financeres o, eventualment, per reduir deutes (per exemple, per amortitzar parcialment la hipoteca).

“Abans la proporció destinada a alimentació era molt més alta. Ara és la meitat que fa 40 anys”, comenta García Montalvo. De fet, actualment la despesa en aliments representa un 13% de la renda familiar mitjana, gairebé el mateix que el percentatge destinat a restaurants i hotels, que és un 10%.

La realitat, tanmateix, trenca el model: una família mitjana dedica un 67% de la renda a habitatge i béns i serveis essencials, molt per sobre del 50% requerit per aquesta teoria. La despesa en productes d’oci o considerats no essencials, en canvi, no arriba al 30% i es queda set punts per sota, mentre que el 20% teòric d’estalvi es queda només en el 9%.

Per a moltes famílies, però, aquestes normes són més fàcils de dir que de seguir, sobretot en un context de sous baixos com el que es viu a Espanya des de l’inici de la crisi, el 2007.

Lloguer o hipoteca

El fet que el lloguer sigui una despesa mentre que la hipoteca és una inversió (perquè s’obté la propietat d’un actiu, en aquest cas un immoble), podria comportar, a priori, que calgués destinar-hi una proporció diferent dels ingressos quan es fa el pas de demanar un préstec per comprar una casa.

Tot i així, segons García Montalvo, el fet de tenir un habitatge de propietat amb una hipoteca o de viure de lloguer no hauria d’influir en quants diners destinem mensualment a l’habitatge.

“Hi ha una connexió entre lloguer i compra d’habitatge”, explica García Montalvo. Així, segons els models econòmics, comprar un habitatge mitjançant una hipoteca o llogar-lo hauria de tenir el mateix impacte per a les nostres butxaques a llarg termini. Però, com que “no som en un món ideal”, diu García Montalvo, a la pràctica resulta impossible discernir si, quan passem de pagar lloguer a contractar una hipoteca, és millor incrementar o reduir el percentatge dels ingressos que s’hi destinen.