Guy Standing: “És mentida que no ens puguem permetre una renda bàsica”

BarcelonaA l’economista britànic Guy Standing (1948) se’l coneix com el pare del concepte precariat, una classe social que es diferencia del proletariat clàssic, entre altres aspectes, per la inestabilitat dels llocs de treball que encadenen i la falta d’una narrativa ocupacional. Acaba de publicar dos llibres: Basic income and how we can make it happen (Pelican), una defensa a ultrança de la renda bàsica universal, i La corrupción del capitalismo (Pasado & Presente), una dura crítica al capitalisme de rendes.

Assegura que per establir una renda bàsica no és necessari desmantellar el sistema de prestacions socials i que si es garanteix una petita quantitat al mes es redueix el risc moral. Com evitar que la gent no visqui en aquesta combinació de renda bàsica i ajuts en comptes de treballar?

Si tinguessis una renda bàsica de 300 o 400 euros al mes, deixaries de treballar?

No.

He preguntat el mateix a un miler de persones i sempre responen el mateix. La qüestió és que el 99% de nosaltres volem millorar les nostres vides. Hem fet proves pilot a l’Índia, l’Àfrica, el Canadà, Califòrnia, Finlàndia, i hi ha evidències que la gent que té una estabilitat bàsica, de fet, treballa més, no menys, i són més productius.

També afirma que el sistema actual no incentiva el treball.

Per rebre ajuts es fan avaluacions de recursos econòmics, que significa demostrar que ets pobre, i la següent pregunta és si ets pobre perquè no t’esforces prou. Això porta a trampes de la pobresa, que per una feina inestable amb un sou poc més alt que la prestació pots perdre l’ajut. D’altra banda, metges i psicòlegs han demostrat que quan estàs en aquesta situació d’inestabilitat econòmica les teves capacitats es veuen afectades negativament, així que tampoc és just condicionar les ajudes a una determinada conducta.

També diu que aquells que defensen que la renda bàsica seria inflacionista ignoren l’efecte que tindria d’augmentar també l’oferta. Però, tenint en compte les economies d’escala, no podria ser que aquest augment de l’oferta la produïssin els grans guanyadors del capitalisme?

A les proves pilot que hem fet augmentava l’oferta de béns i serveis locals, i això és perquè la propensió de comprar local és més gran entre els grups de renda baixa. A més, la renda bàsica no és la panacea, també s’han de prendre altres mesures, com per exemple augmentar l’impost de societats. Una part d’aquesta taxa, i d’altres gravàmens sobre ingressos rendistes, podrien anar a un fons nacional de capital que col·labori en el finançament d’una renda bàsica.

Quant costaria en un país com per exemple el Regne Unit finançar una renda bàsica?

Al llibre explico que es pot finançar de diverses maneres. Una és canviar les prioritats del govern. Al Regne Unit han reduït l’impost de societats del 30% el 2010 al 19%, i el govern conservador actual va anunciar que el volia reduir encara més, al 17% pel 2020. Això ha costat una pèrdua d’ingressos de 16.000 milions de lliures a l’any. Però encara més important, han creat un sistema on hi ha més de 1.000 deduccions fiscals, que afavoreixen sobretot els grans propietaris, i no hi ha cap evidència que aquestes desgravacions siguin positives per a l’economia. La gent d’Hisenda va calcular que la pèrdua per a l’economia per les 108 deduccions fiscals més grans va ser de 403.000 milions de lliures a l’any. El Servei Nacional de Salut costa poc més de 200.000 milions de lliures a l’any i diuen que l’hem de retallar perquè no tenim diners per finançar-lo. L’afirmació que no ens podem permetre una renda bàsica és mentida.

Defensa que les patents no fomenten la creativitat. Com pot un estat incentivar les farmacèutiques si li interessa que facin recerca sobre una malaltia en concret?

En primer lloc, la majoria de les investigacions d’aquestes empreses té bastants subsidis públics, així que els contribuents reduïm els riscos a un nivell més baix del que ells afirmen. Aleshores els donen un preu de monopoli i guanyen tots els diners de la patent. Per què s’haurien d’emportar ells tots els beneficis i per què han de ser 20 anys de protecció? Jo ho reduiria a 5 o 10 anys si has rebut fons públics. En segon lloc, moltes patents es registren no perquè l’empresa que les treu les utilitzi, sinó perquè altres persones no puguin utilitzar allò que s’ha registrat. En tercer lloc, per què algú que compra una patent pot obtenir beneficis d’una cosa que no ha inventat i, per tant, no ha assumit cap risc? I, addicionalment, el govern t’ofereix deduccions fiscals especials per tenir patents.

També critica els drets d’autor.

Crec que els drets d’autor han anat massa lluny. Ara mateix, si jo produeixo qualsevol obra intel·lectual o artística, obtinc uns ingressos monopolístics per la resta de la meva vida més 70 anys. Dones uns ingressos a gent que no ha fet res per guanyar-los. Els drets d’autor es van introduir el 1710 i eren per a 14 anys; sembla raonable, és un temps suficientment llarg.