De Guindos diu que el Govern volia fer fallida per atiar el procés
La intervenció de Mas-Colell va evitar-ho, assegura en un llibre
MadridL'any 2012, quan Espanya, i de retruc les comunitats autònomes, travessaven la pitjor part de la crisi del deute, els mercats es van tancar per a Catalunya i un grapat d'autonomies més. El govern espanyol, aleshores, va haver d'implantar mecanismes de rescat que permetessin canalitzar les necessitats de liquiditat autonòmiques i evitar que fessin fallida. Era el conegut com a fons de liquiditat autonòmic (FLA), que exigia una sèrie d'ajustos a les regions, a canvi d'una diàlisi financera. A l'estiu d'aquell mateix any, segons les memòries del ministre d'Economia en funcions, Luis de Guindos, que es publiquen la setmana que ve, Catalunya va estar a punt d'incomplir les condicions del FLA, no pagar crèdits, i fer fallida.
Segons descriu De Guindos en el llibre, Catalunya va demanar una bestreta al Tresor dels diners del FLA per fer front al pagament d'uns venciments de deute, que l'executiu central va concedir. "Un dia abans de fer efectiu el pagament, els responsables de la Generalitat ens van dir que era possible que hi hagués un impagament perquè hi havia altres prioritats [farmàcies i entitats de serveis socials]". El ministre assegura que la Generalitat havia pres la "decisió" de fer 'default' per raons polítiques: "Ens van arribar a dir que deixar de fer front a aquests pagaments era adobar el terreny per a l'independentisme, perquè com més descontentament social hi hagués, millor per als separatistes".
El ministre, doncs, acusa l'aleshores president de la Generalitat, Artur Mas, d'haver estat a punt de dur el país a una fallida que hauria deixat encara més tocada la imatge exterior de les finances catalanes. De retruc, previsiblement, a Espanya se li haurien dificultat encara més les possibilitats d'emetre deute i, probablement, s'hauria vist abocada al rescat complet de l'economia, en lloc del rescat bancari amb què es va resoldre la crisi.
Finalment, segons explica De Guindos, "l'assumpte es va resoldre gràcies al sentit comú". En aquest punt, assenyala especialment l'exconseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, a qui descriu com "una persona dialogant i amb coneixements profunds", la qual cosa "facilita molt les relacions, sobretot quan els problemes creixen".
De Guindos descriu en el llibre l'enfrontament que va mantenir amb el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, sobre quin era el millor mecanisme per evitar la fallida de les autonomies. Ell, assegura, defensava que s'establissin uns hispabons, una mena d'emissions de deute conjuntes de les autonomies a través de l'Estat, i que per cert van ser idea de Mas-Colell, precisament. Però Montoro s'hi va negar perquè "no volia posar totes les comunitats, complidores o no, al mateix sac". Per això es va optar per la creació del FLA.
Per què es van crear el FLA i no els hispabons?
Al llibre, De Guindos repassa la seva carrera al capdavant del ministeri d'Economia, marcada per la crisi financera que va obligar a demanar el rescat bancari. El ministre revela que, després d'aquest recat, el país va estar a punt de demanar un "rescat 'light'" a l'FMI per les dificultats que tenia l'Estat el 2012 per tirar endavant. Finalment, però, aquella opció va quedar descartada, per l'oposició del president del govern espanyol, Mariano Rajoy.
Crítiques a Rato
El ministre descriu al llibre, titulat 'España amenazada', l'herència rebuda del govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero, a qui acusa d'haver ocultat el dèficit real de l'economia i d'haver pres decisions "nefastes", que van agreujar la crisi. També carrega contra l'exgovernador del Banc d'Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, a qui censura la falta d'ambició per resoldre la crisi financera i la subestimació del forat de la banca.
La crisi de Bankia mereix al llibre un capítol a part. El ministre, que admet l'estreta relació que ha tingut amb Rodrigo Rato, descriu una fase final de la relació, quan Rato està a punt de deixar la presidència de Caja Madrid, més distant. Li critica, per exemple, que actués "com a polític" i no com a banquer, i que no professionalitzés l'entitat per evitar el desastre final.