Guindos contradiu Rajoy i diu que no caldran més ajustos
L’Eurogrup i l’FMI negocien la reestructuració del deute grec
Brussel·lesTot i les promeses a la Comissió Europea de Mariano Rajoy de fer més retallades en la segona meitat de l’any si el PP forma part del nou govern espanyol, ahir el ministre d’Economia, Luis de Guindos, ho va negar. El titular d’Economia -un home molt pròxim a Rajoy- va assegurar que no només no serà necessari fer nous ajustos, sinó que també hi ha marge per abaixar impostos “sempre que hi hagi creixement econòmic, que augmenti la recaptació i que es compleixin els objectius de dèficit”.
Guindos ho va dir una setmana després que Brussel·les acceptés ajornar fins després de les eleccions generals espanyoles la multa pel dèficit excessiu. La decisió de la Comissió Europea implica deixar en mans del futur nou govern espanyol el pla per reduir el dèficit públic, és a dir, per decidir noves retallades. Ahir el president de l’Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem, va deixar clar que hi ha prou motius per castigar Espanya, tot i que va deixar la porta oberta a esquivar la sanció.
“Quan veus la situació fiscal d’Espanya i Portugal, veus clarament raons de pes per plantejar sancions”, va assegurar Dijsselbloem moments abans de l’inici de la reunió de ministres de Finances de la zona euro. Segons l’holandès, és “absolutament possible” imposar una multa a Espanya per l’incompliment del dèficit, tot i la decisió d’ajornar la sanció. No obstant això, Jeroen Dijsselbloem va dir que Madrid i Lisboa podrien evitar les sancions econòmiques “si asseguren que els seus pressupostos van pel bon camí”.
En altres paraules, el nou govern haurà de fer més ajustos. De fet, segons el reglament, Brussel·les té poques alternatives a multar Espanya, sobretot si un govern es nega a fer les retallades exigides, però no és impossible. Això sí, Brussel·les té marge per estirar el calendari tant com vulgui. El ministre d’Economia espanyol es va mostrar ahir convençut que podran evitar la multa. “El sentit comú portarà al reconeixement dels esforços que ha fet Espanya”, va assegurar.
Desbloquejar el rescat de Grècia
Guindos i Dijsselbloem van parlar del dèficit públic espanyol aprofitant la reunió de ministres de l’euro que tenia com a punt principal el tercer rescat de Grècia. Al tancament d’aquesta edició, els ministres europeus continuaven reunits amb la idea de tancar un acord per desbloquejar els 86.000 milions del rescat -11.000 dels quals a curt termini-. Els socis de l’euro havien de validar les reformes que ha impulsat el govern d’Alexis Tsipras a canvi de l’ajuda europea. L’acord haurà de permetre començar a fer arribar a Atenes els diners que l’estat grec necessita per evitar la fallida.
L’Eurogrup també tenia previst donar el vistiplau al pla de contingència que ha elaborat Atenes amb noves mesures d’ajust que només es posarien en marxa en el cas que Grècia incomplís els objectius fiscals mentre estigui en marxa el programa de rescat, fins al 2018. El pla és una de les principals garanties que exigeix un dels principals creditors grecs, el Fons Monetari Internacional (FMI).
El tercer punt de l’ordre del dia, la reestructuració del deute grec, era el tema més complicat per les diferències que hi ha entre els socis de l’euro i l’FMI. Segons fonts comunitàries, el més probable és que encara es necessiti una altra reunió per tancar un acord per concretar les mesures per alleugerir el deute grec a partir del 2018. En públic, però, tant Dijsselbloem com altres ministres es van mostrar convençuts de la possibilitat de tancar un acord durant la reunió d’ahir. Els creditors plantegen a Atenes allargar terminis per retornar els crèdits i abaixar al màxim la taxa d’interès.