Guindos arruïna la nit més plàcida de Restoy

BarcelonaPossiblement ja són història els temps en què els alts càrrecs dels bancs centrals eren homes del sac per a les entitats financeres que supervisaven. També és cert és que Fernando Restoy ja no és subgovernador del Banc d’Espanya: porta un any llarg com a alt càrrec del Banc de Pagaments Internacionals, a Basilea, una entitat coneguda com el banc central dels bancs centrals.

El cert és que aquest banquer va ser rebut ahir al Cercle Financer de La Caixa amb tota la pompa possible: el van rebre els tres homes forts de CaixaBank -Isidre Fainé, president de La Caixa; Jordi Gual, president del banc, i Gonzalo Gortázar, conseller delegat-. Com en els grans dies, Restoy va ser objecte de la hiperbòlica presentació que es reserva als convidats més il·lustres d’aquest fòrum: Gual va destacar-ne el seu “rigor, capacitat analítica, sobrietat i judici ponderat”. I, més important, Fainé el va acompanyar a l’interior de l’acte agafant-lo afectuosament del braç amb la mà esquerra, en una deferència marca de la casa que pocs han experimentat.

El públic, en què es distingien figures econòmiques com Josep Lluís Bonet, Salvador Alemany, Sixte Cambra, Carles Tusquets i Joaquim Gay de Montellà i expolítics com Josep Sánchez Llibre, Higini Clotas i Maurici Lucena, va comprovar aviat per què Restoy és encara objecte de tanta deferència: va encetar una digressió sobre requeriments de capital, valoració d’actius deteriorats i resolució de bancs sistèmics. Justament els temes que segueixen causant pànic a les entitats després del trauma de la crisi. En el seu discurs no hi va haver ni rastre d’afirmacions xocants com la que va fer fa un parell de mesos, quan va dir que als supervisors els faltava “independència”, però sí un avís: que la temuda regulació encara anirà a més.

La xerrada, que va durar una hora i quart i va incloure quatre preguntes, es va tancar sense que s’hi sentís la paraula “Bankia” -Restoy va estar imputat per la seva participació en la ruïnosa sortida a borsa- ni cap referència al Banco Popular -la supervisió del qual en els últims anys queda cada dia més en entredit-. L’acte només va tenir una petita però incòmoda taca per a Restoy: el destí va voler que justament ahir el seu arxirival Luis de Guindos fos elegit nou vicepresident del BCE. Els periodistes li van preguntar pel tema. El financer, amb un rictus forçat, va dir que era “una bona notícia per al país”. I en una petita maldat, un informador li va demanar si es postulava com a substitut. Amb un somriure glaçat, Restoy va negar.