Guia per trobar feina: no tenir mai por de demanar-ne i, si cal, ser pesat

BarcelonaQuè faig si en una oferta de feina no compleixo tots els requisits? "No tinguis por, presenta-t'hi", respon Elisenda Bonet, científica i investigadora dels hospitals Clínic i Sant Joan de Déu. Què faig si després em diuen que m'esperi? "No t’esperis, envia correus", contesta Carlota Martí, cap de premsa de l'oficina de la Comissió Europea a Barcelona. En resum: "Si fa falta sigues pesat", afegeix Bonet, perquè "buscar feina també és una feina". Truca a totes les portes, truca a amics, "amb aquells que feies birres a la universitat". I estigues "amatent" a tot el que surti, tal com explica Marta Massagué, responsable del Servei d'Atenció i Suport del Servei Públic d'Ocupació de Catalunya. I trucar a totes les portes també vol dir entrar en actes com el que ha organitzat aquest dimecres l'ARA a la URL-Blanquerna, moderat pel periodista Antoni Bassas.

Enviant correus a catalans a la UE quan li deien que s'esperés, Martí va aconseguir una beca a la Comissió Europea. I aplicant quan no complia el perfil al 100%, Bonet va entrar al grup de recerca. Va "llançar" i va "trobar". Però pel camí cal fer les coses bé, i una de les claus és el currículum. Bonet explica que els n'arriben molts, però la majoria no tenen carta de presentació: "És genèric", i recomana especialitzar-lo a cada feina. I no s'hi pot mentir, perquè el que més valora en un treballador és "que sàpiga fer el que ha dit que sap fer". I algunes aptituds més són "no crear problemes, sinó resoldre'ls", en paraules de Massagué. O, segons Martí, el mateix que es demana a tot futbolista que aterra en un nou club: "Capacitat d'adaptació".

I, per tenir-ne, diu que és molt important fer un Erasmus, que redueix les probabilitats d'atur, tal com va quedar clar en l'últim acte de l'ARA. Per arribar preparat a una feina també és important que no sigui la primera. Massagué explica que els espanyols són uns dels que menys estudien i treballen a la vegada, potser guiats pel "ja ho faré quan sigui gran". "Però no hi ha un dia que ets gran. Si vols treballar, treballa ara", rebat Bonet, que en una gelateria a l'estiu –"duríssim"– va descobrir que aquella era "l'alternativa" si no estudiava.

Però estudiar no sempre és una assegurança. Massagué descriu que els perfils amb estudis tecnològics són els més buscats: "Tots a programar i ho tindríem fet". Tot i això, també falta gent en sectors més desconeguts, com "ferradors de cavalls" i "els que arreglen ascensors". Tot perquè el mercat –així ho explica– és com un rellotge de sorra: molta gent a la base amb poca formació i a la part de dalt els que tenen estudis. Sovint, "els que baixen són els graduats". I destaca la importància dels serveis d'ocupació per fer-hi front. Durant el mes de juny, diu, sortiran 600 places de graduats per treballar a l'administració pública. "Estigueu amatents –diu– i no tingueu por de presentar-vos a feines".