La UE es planteja ajornar el retorn del control del dèficit per la guerra a Ucraïna

Brussel·les assumeix un fort impacte econòmic del conflicte i també de les sancions

Valdis Dombrovskis i Paolo Gentiloni
3 min

Brussel·lesLa invasió d'Ucraïna per part de l'exèrcit rus ha capgirat els plans econòmics d'una Unió Europea que per fi veia encaminada la recuperació econòmica després de la pandèmia de coronavirus. Brussel·les va suspendre les normes de dèficit i deute a principis de la crisi pandèmica per donar via lliure a la despesa pública. La intenció era tornar a activar-les d'una manera més gradual i flexible el 2023, però la Comissió Europea s'ho repensarà. L'impacte econòmic de la guerra i també de les dures sancions econòmiques contra interessos russos afeblirà el camí de creixement que s'estava consolidant i, per això, cal posar-ho tot en revisió.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Brussel·les no s'atreveix a fer pronòstics sobre l'impacte que tindrà tot plegat en el 4% de previsió de creixement del PIB europeu per al 2022, però sí que admet que sense cap mena de dubte serà negatiu i "significatiu". Més enllà de la incertesa relacionada amb la guerra que ja fa caure les borses internacionals, Brussel·les situa els preus de l'energia com la causa principal que complicarà les coses a Europa. "Els preus del gas i el petroli han continuat augmentant. Aquest matí la referència del preu del gas TTF holandès marcava un augment del 28,6% en comparació amb dimarts i un 85,1% en comparació amb una setmana abans", ha dit el comissari d'Economia, Paolo Gentiloni, que ha pronosticat que els preus continuaran elevats durant tot el 2022. El petroli, al seu torn, ha pujat un 5%.

Tot plegat "afeblirà" l'expansió prevista de l'economia europea, però Gentiloni confia que no la farà "descarrilar" encara. "Haurem de fer seguiment i estar llestos per reaccionar ràpidament", ha reconegut. En aquest sentit, els ministres d'Economia i Finances europeus, que s'han reunit aquesta tarda d'urgència, han debatut sobre com mitigar aquestes conseqüències. Segons el ministre francès, Bruno Le Maire, s'estudiarà amb Brussel·les com aplicar esquemes d'ajudes d'estat a les empreses més colpejades per la inflació i més exposades internacionalment a aquesta crisi. També, com ha dit Dombrovskis, caldria veure com "redirigir" els mecanismes actuals, com ara un percentatge el fons de recuperació antipandèmia, o per exemple fons de cohesió.

Set bancs russos fora del Swift

També aquest dimecres, la UE ha posat oficialment en marxa una de les sancions contra Rússia que tindrà, de fet, un impacte econòmic més gran tant per al país de Putin com per a Europa: l'exclusió de certs bancs del sistema de transferències Swift. Es tracta de Bank Otkritie, Novikombank, Promsvyazbank, Rossiya Bank, VEB, Sovcombank, VTB Bank i qualsevol de les seves filials. Són bancs que, segons fonts europees, estan estretament vinculats o són crucials per al finançament de la guerra del Kremlin. En queden fora, però, altres entitats com ara l'Sberbank, el més gran del país i controlat pel govern rus, que aquest dimecres ha anunciat que abandona la seva activitat a la UE després de la fallida de diverses filials, entre les quals les d'Eslovènia i Croàcia, a causa de les fugues de dipòsits que està patint.

Les mateixes fonts expliquen que el fet que hi hagi bancs que han quedat fora d'aquesta mesura es deu principalment perquè l'objectiu de la UE és no ofegar el ciutadà rus i perquè cal continuar permetent les transaccions que tenen a veure amb l'energia. Cal recordar que Europa continua comprant gas i petroli a Rússia i en depèn en bona part, tot i que les últimes setmanes s'han accelerat els esforços per trobar alternatives. Deixar de comprar gas a Rússia és una última represàlia que la UE no exclou però que preveu com a últim recurs. Per això, de fet, tampoc entra entre els sancionats Gazprombank, que és el que processa els pagaments amb la UE relacionats amb l'energia. Ara bé, Brussel·les "està llesta" per anar més enllà en les sancions econòmiques, ha avisat diverses vegades Dombrovskis.

Per exemple, la Unió Europea també està estudiant com garantir que Rússia no fa servir les criptomonedes per driblar tot aquest seguit de sancions financeres. “Hem sigut informats que hi ha un argument del volum de transaccions amb criptomonedes i criptoactius, cosa que podria indicar intents d’evitar les sancions, així que ho avaluarem i si és necessari proposarem mesures per aturar-ho”, ha dit Dombrovskis, que ha assegurat que l’efectivitat de les sancions ja s’està demostrant.

stats