La guerra de l'aigua esquitxa la Generalitat

BARCELONADurant els dos anys en què Lluís Recoder ha estat a la conselleria de Territori i Sostenibilitat sovint s'ha considerat que aquest era un departament poc agraït però també relativament fàcil de dirigir. La falta de diners ha impedit que Recoder pogués lluir gaire però al mateix temps li ha permès quedar fora de cap gran polèmica. Fins ara. Una de les últimes decisions que va prendre el ja exconseller va ser adjudicar a Acciona la gestió de l'empresa pública Aigües Ter Llobregat (ATLL). Això va provocar la ira d'Agbar, l'empresa del grup francès Suez Environnement, que, segons les travesses, era qui tenia més números per guanyar el concurs. Fins aquí tot normal.

Però la bomba ha esclatat aquesta setmana quan un òrgan nou -nascut fa només un any- ha dictaminat que Acciona ha de quedar exclosa del concurs perquè incompleix una de les bases. Ara Recoder ja ha deixat el Govern i el nou conseller, el figuerenc Santi Vila, tindrà un inici de mandat molt diferent del del seu predecessor. Tot i que ATLL és una empresa poc coneguda, s'encarrega de potabilitzar l'aigua que consumeixen prop de cinc milions de catalans. La privatització de la seva gestió és la més gran que ha fet mai la Generalitat, amb uns ingressos de 1.000 milions per a les malmeses arques públiques.

Recoder no volia privatitzar ATLL i, quan no va tenir més remei, va dir que ho feia "amb dolor". "És com quan una família ha d'empenyorar les joies de l'àvia per subsistir", va explicar en el seu moment per justificar que l'únic objectiu de la venda era reduir el dèficit.

Pressions

Passades les últimes eleccions, Recoder va assegurar que renunciava per voluntat pròpia a seguir sent conseller. Segons fonts pròximes al seu entorn, "va acabar cansat de la fiscalització" que les conselleries d'Economia i Presidència exercien sobre el seu dia a dia. La primera per les limitacions pressupostàries i la segona per qüestions polítiques. La relació de Recoder amb l'entorn del president, Artur Mas, no és fluida.

Aquestes pressions es van notar especialment en la privatització d'ATLL. Des de Presidència "se li va demanar que vigilés molt" amb aquest cas. "Es notava que a la Generalitat hi havia nerviosisme", expliquen les mateixes fonts. La primavera passada, Recoder ja havia topat amb Agbar per una adjudicació anterior, en aquest cas de la dessaladora del Prat, la més gran de Catalunya. La guanyadora del concurs per explotar durant mig any aquestes instal·lacions va ser Cadagua, una filial de Ferrovial. Agbar va impugnar l'adjudicació perquè havia presentat una oferta més econòmica que la guanyadora, i això, sumat a les discrepàncies que van sorgir entre els treballadors, va provocar que el Govern cancel·lés el concurs.

Quan va arribar el moment de privatitzar ATLL, Recoder va rebre trucades de líders polítics, empresarials i sindicals que li demanaven que mirés amb bons ulls l'oferta que presentava Agbar. A Recoder "això li generava incomoditat perquè no podia treballar amb tranquil·litat". Tot i així, l'exconseller defensa que va prendre la decisió més adequada "seguint els criteris dels tècnics".

Aquest dimecres va saltar la sorpresa quan una instància pràcticament desconeguda, l'Òrgan Administratiu de Recursos Contractuals de Catalunya (nascut el 2011 per supervisar l'adjudicació de contractes públics), va dictaminar que Acciona havia de quedar "exclosa" de la privatització. El motiu: que el concurs obligava a fer un seguit d'inversions en la primera dècada de concessió, però la proposta d'Acciona les relegava al 13è any.

La Generalitat defensa que la decisió presa va ser correcta i ja ha dit que recorrerà el dictamen als tribunals. Mentrestant, Acciona ja opera a ATLL des de l'1 de gener i ja ha pagat els primers 300 milions del total de 1.000 milions que acabarà pagant durant els 50 anys de concessió. La guerra és oberta i encara queden capítols per escriure.