La guerra ja tanca explotacions ramaderes a Catalunya

BarcelonaFa més de tres mesos que va començar la guerra entre Rússia i Ucraïna. En el moment de l’esclat del conflicte ja es deia que, a casa nostra, els grans perjudicats serien els ramaders. La dependència del cereal que provenia de l'anomenat "graner d'Europa" i el gran consum energètic que demanen les granges indicaven que el sector ho podria passar malament. Com els ha acabat afectant? Ha sigut tan greu com s’esperava? El sector confirma els pitjors pronòstics.

Les primeres conseqüències d'aquesta situació ja han començat a sortir. “Unes trenta explotacions de vaques de Catalunya ja han hagut de tancar i d'altres han hagut de reduir el seu ramat, per exemple, de 600 vaques a 150, ja que ja no surt a compte produir llet i vendre la carn és el més efectiu a curt termini”, explica la presidenta de l’Associació Agrària de Joves Agricultors (ASAJA), Rosa Pruna. A part, assenyala que els vaquers han sigut els primers afectats, però que els següents seran els que tinguin vedells, perquè “les grans empreses es quedaran amb tota la producció, com ja ha passat amb el porcí, ja que els petits productors, amb aquestes despeses, són insostenibles”. 

“El preu per mantenir els animals s’ha disparat, però nosaltres no podem apujar el preu de la carn, ja que ningú ens la compraria”, explica Pruna. També es mostra preocupada perquè els béns i productes que s’han vist més afectats per la inflació són totalment necessaris per al sector i explica que productes com el blat han passat de costar 220 € per tona durant l’any passat a 380 € avui. La presidenta d’ASAJA creu que aquesta pujada de preu no ha estat provocada només pel conflicte i indica que “aquí hi ha algú que s’està fent l’agost”. És per aquest motiu que considera que “tal com s’ha fet amb altres productes, el preu dels cereals s’hauria d’intervenir”.

El pinso s'esgota

Per la seva banda, el president de l’Associació Catalana de Fabricants d’Aliments Compostos (ASFAC), Pere Borrell, explica que la situació amb els proveïdors és del tot “incerta”. Els fabricants de pinso s’han trobat sense estoc de cereals, al veure com ports com el de Tarragona han passat de tenir provisions per a dos mesos a quedar-se amb el magatzem gairebé buit, amb existències per a només dues setmanes. Espanya és el màxim productor de pinso a tot Europa i l’últim any va comercialitzar 30 milions de tones que serveixen per abastir la necessitat interior i la de molts països comunitaris.

A part, també avisa que si bé fins al mes d’octubre la importació dels cereals està garantida, després tornarà a arribar la temporada ucraïnesa i es tornaran a trobar "sense res". De fet, la Unió Europea, en resposta al conflicte d’Ucraïna, va aixecar les restriccions del comerç de cereals que hi havia amb l’Argentina i els Estats Units d’Amèrica amb un permís de sis mesos prorrogables, cosa que Borrell demana que “s’instal·li definitivament”.

Des del sector es queixen que les ajudes europees “encara no han arribat”. Consideren que no cobreixen tot el dany que han patit, tot i que Pruna assegura que quan arribin seran “benvingudes”. A més, Borrell explica que, per accedir a les actuals, han d’argumentar que tenen projectes d’investigació i desenvolupament i, tot i que s’especula que sortiran ajudes específiques per al sector dels aliments compostos, “aquestes seran molt més petites i, per tant, insuficients”. També es queixa del fet que “els sectors amb lobis més forts han estat els grans beneficiats”. 

Però encara ha nascut una altra preocupació compartida per tot el sector dels cereals. La collita nacional, que apuntava a ser molt bona i aportava esperances a molts, ara sembla que no serà com s’esperava. Tot i això, estan a l’espera del que passarà durant les setmanes vinents, que és quan el cereal ha de començar a granar.