La Guerra Freda del segle XXI és de la tecnologia

BarcelonaEl 4 d’octubre del 1957 es respirava tensió a la Casa Blanca. La Unió Soviètica acabava de llançar a l’espai l’Sputnik 1, el primer satèl·lit artificial que observaria la terra des de l’espai exterior. L’experiment, que va durar unes setmanes en òrbita, va desfermar una crisi per als americans i es va convertir en un dels moments clau de la Guerra Freda. Per què? La fita demostrava que els soviètics tenien un desenvolupament tecnològic superior i, en plena psicosi geopolítica, això es podia convertir en una amenaça per a la seguretat nacional. Aquesta setmana la tensió entre els EUA i la Xina pel veto del president americà als terminals i les xarxes de comunicacions de Huawei ha posat d’actualitat una vella premissa: la tecnologia com a arma de poder i control en les relacions entre les dues grans potències mundials.

“Trump no està inventant cap polèmica que no haguessin fet servir ja tots els presidents americans anteriors, però ell ho ha portat a l’extrem”, apunta Albert Presas, professor d’història de la ciència al departament d’humanitats de la UPF. La diferència amb l’era soviètica és que les dues potències no tenien relacions comercials, a diferència del que passa actualment entre americans i xinesos.

Els últims anys la Xina ha impulsat un pla estratègic batejat amb el nom Made in China 2025 per passar de ser la fàbrica del món a l’avantguarda de la innovació. Les primeres conseqüències d’aquesta política han estat l’expansió de la tecnologia xinesa més enllà de les seves fronteres, després de dècades de limitar-se al seu immens mercat intern. Marques com Huawei, Xiaomi o ZTE van començar a créixer a Europa mentre seguien destinant grans recursos a desenvolupar aplicacions punteres, com el reconeixement facial o les xarxes 5G.

L’accelerada tecnològica del gegant asiàtic ha posat en alerta els Estats Units, que fa mesos que han engegat una campanya contra la seguretat dels dispositius de Huawei, ara culminada amb la inclusió del grup xinès en una llista negra d’empreses a qui prohibeix les relacions comercials amb companyies nord-americanes. “La tensió entre blocs tal com l’enteníem a la Guerra Freda s’ha acabat: ara qui domini el coneixement serà el país més poderós, al marge de la potència militar”, raona Presas. En aquest cas, el coneixement fa referència a les dades i els canals per on passen. “Els Estats Units tenen el control mundial amb aplicacions com Google o Facebook, amb què poden exercir certa pressió”, opina Carles Garrigues, professor dels estudis d’informàtica de la UOC. El cercador ha estat el primer moviment d’atac en aquesta partida d’escacs entre potències, però l’acadèmic recorda que Trump també podria forçar la tecnològica fundada per Mark Zuckerberg a deixar els telèfons de Huawei sense les noves versions de WhatsApp, Facebook o Instagram.

Tot i el domini en les plataformes i serveis d’internet més estesos arreu del planeta, els EUA han començat a quedar enrere en el terreny dels telèfons mòbils i els dispositius de xarxa, un sector amb accés directe a dades molt valuoses i sensibles per a temes de seguretat. El primer trimestre de l’any Apple va perdre la segona posició en el podi de principals fabricants i Huawei va superar la seva quota de mercat. “Tens el control quan produeixes béns que l’altre vol consumir i pots imposar les condicions”, incideix Presas. Per contra, el punt dèbil dels xinesos és una indústria de semiconductors -un material clau per a l’electrònica actual- poc desenvolupada.

El Teló d’Acer digital

La Xina és el país més poblat del món. Tot i que la guerra tecnològica amb els Estats Units ha esclatat ara de manera més evident, fa temps que el país asiàtic ha aixecat el seu propi mur per protegir-se del domini nord-americà. Google i Facebook pràcticament no hi poden posar els peus, mentre que Apple o Amazon han hagut de refer la seva operativa per adaptar-se a les estrictes condicions que els exigeix Pequín per entrar-hi.

“El que passi a partir d’ara dependrà de si la Xina juga a l’atac o a la defensa”, diu Garrigues. Com a resposta, doncs, el govern de Xi Jinping podria imposar encara més aranzels a les empreses nord-americanes que hi venen productes tecnològics o endurir les condicions per accedir a un mercat de més de 1.400 milions d’habitants. A més, com també recorda Presas, la Xina conserva un altre element que pot ser decisiu: les reserves de terres rares i materials estratègics com el liti, indispensable per fabricar les bateries dels mòbils que portem a la butxaca, siguin de Huawei o d’Apple.