La guerra comercial i la caiguda del consum frenen l’economia xinesa
El PIB xinès registra el seu nivell de creixement més baix des del 1990
PequínL’economia xinesa creix al ritme més lent des del 1990. La segona economia mundial va augmentar el seu PIB un 6,6% el 2018, però el creixement es va frenar en l’últim trimestre a l’acusar els efectes de la guerra comercial amb els Estats Units. La confirmació de l’alentiment dispara les alarmes sobre el risc d’una futura recessió i alerta de l’impacte global de la pujada d’aranzels entre Pequín i Washington.
Segons les dades publicades ahir per l’Oficina Nacional d’Estadística, en el quart trimestre del 2018 el PIB va créixer un 6,4% en relació al mateix període de l’any anterior, per sota del 6,5% interanual registrat en el tercer trimestre de l’any passat. La premsa oficial xinesa destaca que el creixement anual del 6,6% compleix amb els objectius del govern, que l’havia situat al voltant del 6,5%, però tots els indicadors ecnòmics mostren com l’economia s’ha desaccelerat a finals d’any a un ritme més elevat del que s’havia previst.
La producció industrial s’ha expandit un 6,2% anual, però en els mesos de novembre i desembre no ha superat el 5,7%. L’indicador queda lluny del 6,6% registrat el 2017. Les vendes al detall també han caigut i la confiança del consumidor se’n ressent. A més, la venda de cotxes s’ha reduït per primera vegada en tres dècades.
La guerra comercial amb els Estats Units comença a deixar la seva petjada a l’economia xinesa. Es nota més al sud, a la província de Guangdong, coneguda com la fàbrica global i d’on surten la majoria de les exportacions xineses. Segons dades oficials, les exportacions al desembre van registrar la pitjor caiguda dels últims dos anys, un 4,4% interanual, i les importacions van caure un 7,6%. Si les negociacions entre Pequín i Washington, que tenen com a data límit el març, no acaben en un acord, la situació es deteriorarà encara més.
Canvi de model
No obstant això, la Xina també ha de fer front a problemes estructurals de la seva economia. El govern intenta implementar un canvi de model econòmic que se sustenti en el consum intern i el desenvolupament de tecnologia i serveis per deixar enrere el model dependent de les exportacions de manufactures barates i d’atracció d’inversió estrangera. Per això ha de fer front a una forta reconversió industrial del seu obsolet sector públic que generarà milions d’acomiadaments. També duu a terme una campanya per reduir el deute i controlar el risc dels préstecs.
Conscient de la desacceleració de l’economia, la reunió anual de la Conferència de Treball Econòmic Central del desembre ja va anunciar mesures d’estímul per impulsar el creixement. Ara bé, al contrari que el 2008, quan la Xina va respondre a la crisi financera mundial amb una injecció massiva de diners en infraestructures, fet que va disparar l’endeutament, ara aposta per estímuls selectius. En aquest sentit, el govern ha dissenyat un pla d’ajudes per a les petites i mitjanes empreses que inclou un millor accés al crèdit. També ha protegit el seu sector manufacturer amb una baixada d’aranzels, impostos i taxes administratives. I donarà deduccions fiscals a la inversió en R+D. També s’ha reduït la taxa de reserves exigides als bancs per injectar uns 200.000 milions d’euros al sistema financer i no es descarta una rebaixa dels tipus d’interès.
Reactivar el consum
Malgrat tot, el gran repte és aconseguir activar el consum, sobretot entre els 400 milions de xinesos de classe mitjana, una tasca difícil si persisteixen les incerteses sobre l’economia, els salaris no pugen i el govern no inverteix en serveis, com ara educació o sanitat. Aquest any el govern pensa moderar el seu objectiu de creixement del PIB entre el 6% i el 6,5%. L’anunci es farà al març, durant la reunió anual de l’Assemblea Nacional Popular, al Parlament xinès. El 2019 es presenta amb dificultats per a l’economia xinesa i el temor de contagi és real, ja que cal no oblidar que aporta un terç del creixement global.
