El guanyador de la loteria a qui un banc va arruïnar

Castelló de la PlanaGuanyar 6,5 milions d’euros a la Bonoloto i, temps després, sense haver gastat gairebé ni un euro, comprovar perplex que no et queda res i, a més, has acumulat un deute de 900.000 euros. Aquest va ser el dur tràngol que va haver d’empassar-se Francisco Guerrero, un veí de Castelló de 68 anys que protagonitza un llarg procés judicial contra el Banco Santander. Acusa l’entitat d’haver-lo enganyat dues vegades. Primer perquè contractés uns productes d’inversió molt volàtils quan ell només els va demanar que li guardessin els diners en un “dipòsit a interès fix”. I segon per haver-lo posat contra les cordes fent-li subscriure uns préstecs que “en cap cas necessitava” i que va avalar amb les seves propietats i les de la seva empresa.

Fruit de la convicció que l'han humiliat, que “s’han aprofitat” d’ell, d’un obrer jubilat “gairebé analfabet que no va poder anar a l’escola”, Guerrero pateix depressió i un trastorn crònic d’ansietat. Així consta a l’informe psiquiàtric que acompanya l’última demanda. Un viacrucis judicial que podria tancar-se, com a mínim per la via civil, les pròximes setmanes. Si l’Audiència Provincial de Castelló li dona la raó, es tractaria de la quarta vegada, i rebria 2 milions d’euros, inclosa una indemnització per danys morals. Les tres anteriors, dues a favor dels seus fills d’1,4 milions en total, i una a favor seva l’any 2017, no han evitat que actualment malvisqui “com a ocupa” en una vivenda que va construir i que “ara és propietat del banc”. “Me la va embargar juntament amb una altra”, recorda amargament. Amb el milió d’euros que va recuperar, Guerrero només va poder pagar el deute de gairebé un milió d'euros que havia acumulat amb el banc, així com totes les despeses del procés judicial. “Estic aquí gràcies a l’ajuda d’un amic que es va preocupar per mi”, emfatitza.

El calvari d'aquest castellonenc d'adopció es va iniciar l’any 2006 quan, mesos després de guanyar la Bonoloto, va dipositar els seus 3,9 milions i els 2,6 dels seus fills, ja que va dividir el premi en dues parts, al Barclays Bank. Un any després, aquest antic pescador, que va emigrar fins al Grau de Castelló amb només 15 anys des de la seva natal Barbate, ja havia perdut 2,7 milions de la seva part. Havia subscrit, “sense saber-ho”, uns productes financers d’alta complexitat com són els tridents, fons d’inversió que depenen de l’evolució de la borsa. Aquells diners no els va poder recuperar.

Del Barclays Bank al Santander

Desenganyat, va traslladar els seus dipòsits i els dels seus fills al Banco Santander. “A la televisió vaig veure que era un banc bo, un banc meravellós”, diu per justificar l’elecció. “Els vaig demanar que guardessin els diners, però em van enganyar. Em van fer firmar uns documents que jo no entenia. Ells diuen que jo vaig contractar aquests productes, però van ser ells, ells em van dir que era un «dipòsit a interès fix» quan ni tan sols jo sabia que era això”, insisteix. Assegura que es van aprofitar d’una persona “totalment ignorant en qüestions financeres”, segons ha sentenciat l’Audiència Provincial de Castelló, i amb una comprensió lectora equivalent a la d’un nen de tercer o quart de primària, segons estableix l’informe psicològic aportat a la causa. Unes acusacions que el Banco Santander, amb el qual l’ARA s’ha posat en contacte, ha rebutjat valorar.

Per refer-se, Francisco Guerrero, que tampoc compta amb l’afecte dels seus fills, que el culpen d’haver perdut els diners de la família, ha rebut l’ajuda de Rafael Martínez, especialista en protecció de dades que ha dirigit l’estratègia d’un equip en què col·laboren un perit i un gabinet jurídic. “El vaig conèixer de casualitat en un bar mentre feia temps fins a la cita amb un client. Quan em va explicar la seva història, jo, com qualsevol, no me la vaig creure, però li vaig dir que em portés la documentació. Ho va fer, i aquí estem. Ara, les expectatives són bones. A més, no crec que el banc recorri al Tribunal Suprem, s’arrisca a establir jurisprudència i que li ploguin les demandes”, explica Martínez. Aquest tipus d’enganys -afegeix- són molt més habituals del que sembla, el que passa és que deixen a la gent tan enfonsada que no poden ni pagar-se un advocat.

Més escèptic es mostra Guerrero, que provinent d’una família humil de nou germans i amb l’orgull ferit sembla no tenir-les totes. “S’han rigut de mi i m’han destrossat la vida. Estic mort en vida”, repeteix una i altra vegada.