Gual es recorda de Moragas en el seu adeu de CaixaBank
El fins ara president s'emociona en el seu últim discurs davant la junta que aprovarà la macrofusió
BarcelonaJordi Gual ja és passat com a president en la centenària història de CaixaBank. S'ha acomiadat amb la lectura d'un discurs de vuit pàgines que amagava una sorpresa: després de quatre anys i mig en el càrrec, i en la seva última aparició pública, l'economista nascut a Lleida el 1957 s'ha emocionat.
Ho ha fet al citar la figura de Francesc Moragas, que el 1902 va fundar la Caixa de Pensions per a la Vellesa, llavor de l'actual gegant financer català. "La feina al cap i la gent al cor", ha dit amb un fil de veu i després d'uns instants de silenci per contenir les emocions. "Lo traduciré. El trabajo en la cabeza y la gente en el corazón".
No és casual que Gual traduís la frase més emotiva del seu discurs: CaixaBank ha canviat molt en el quart de segle que ha passat des que l'economista hi va ingressar. S'ha obert al mercat espanyol, ha canviat la composició accionarial i ara té un conseller delegat (Gonzalo Gortázar) madrileny. L'últim canvi, el més sonat, es va donar durant la seva presidència: la decisió de treure la seu de Catalunya i situar-la a València, on s'ha celebrat aquest dijous la junta per aprovar la fusió amb Bankia que a ell li costarà el càrrec en benefici del basc José Ignacio Goirigolzarri.
No obstant, de les més de 2.700 paraules del seu últim discurs, ni una ha fet referència a aquest canvi cabdal en la història del banc nascut a Barcelona. Els fets són coneguts: després de la celebració de l'1-O, el sector financer català, primer, i la resta de grans empreses, després, van rebre pressions per traslladar la seu fora de Catalunya com a mostra de rebuig al Procés. En el cas de CaixaBank i el Sabadell, les pressions van arribar al punt que empreses públiques i administracions controlades pel govern central van retirar massivament els seus dipòsits dels dos grans bancs catalans. Això els va empènyer a prendre una decisió que van acabar secundant milers d'empreses amb seu a Catalunya.
Contràriament al que va publicar l'ARA, Gual sempre ha negat que es manifestés internament en contra de la decisió d'endur-se la seu a València. El sector financer va adduir que la decisió responia a la necessitat de mantenir els dipòsits sota el paraigua del BCE.
Fonts financeres explicaven, mesos abans de la pandèmia, que el president de La Caixa (la fundació propietària de CaixaBank) i màxim valedor de Gual, Isidre Fainé, se n'havia distanciat. En aquests cercles s'apuntava que Fainé "buscava un banquer més banquer" i que estava preocupat per la baixa rendibilitat del banc. Altres veus citaven el xoc pel canvi de la seu com una de les raons que havien portat a aquest refredament de la relació. Fos com fos, quan Fainé va pensar l'operació d'adquisició de Bankia va tenir clar que oferiria el cap de Gual per facilitar-la a ulls de l'Estat i també de l'establishment madrileny.
En el seu adeu, Gual ha deixat entreveure que seguirà vinculat al gegant català amb seu a València. "Seguiré contribuint, en tot el que està al meu abast, per servir a aquest gran projecte".