Regularització massiva al sector carni

El Grupo Jorge contracta 1.580 treballadors després de més d’un any de conflicte laboral

Instal·lacions de Grupo Jorge a Santa Eugènia de Berga, a Osona.
Albert Martín
06/08/2019
2 min

BarcelonaEn els rànquings de les empreses amb més treballadors de Catalunya fins ara no hi apareixien ni el Grupo Jorge ni les seves filials: tenia la producció contractada a cooperatives que li donaven servei i on hi havia més de 1.500 treballadors en situacions que sovint eren d’oberta precarietat. Això ha canviat: des d’ahir, el Grupo Jorge és un dels 50 principals ocupadors del Principat després d’haver regularitzat la situació de 1.580 treballadors.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

La decisió suposa el final d’un tortuós conflicte laboral que ha durat més d’un any i que es dona en un dels sectors on la precarietat està més estesa. “UGT-FICA de Catalunya valora molt positivament que amb data d’1 de juliol els 1.580 treballadors i treballadores que el Grupo Jorge tenia, en un primer moment, contractats com a falsos autònoms, i en una segona fase, subcontractats fraudulentament a través de terceres empreses, hagin passat a ser contractats directament pel Grupo Jorge”, es felicitava ahir el sindicat.

El camí per arribar aquí no ha estat fàcil. El juny de l’any passat els treballadors van convocar vaga per regularitzar la seva situació contractual i per protestar contra les falses cooperatives, una figura molt habitual en el sector. Fonts sindicals explicaven ja el 2016 que sota aquesta fórmula contractual, els treballadors, majoritàriament immigrants, cobren un 34% menys que els que estan inscrits a la Seguretat Social tot i treballar un 23% més d’hores.

La solució a què es va arribar aleshores era que es contractés els cooperativistes a través d’una empresa mercantil, Axparia Trade. Aquesta solució va portar friccions sindicals, perquè CCOO hi estava d’acord però la UGT no, i aleshores aquest últim sindicat va constituir seccions sindicals a la mercantil per aconseguir tenir-hi representació sindical. La tensió amb l’empresa era evident, fins al punt que van ser acomiadats dos dels dirigents sindicals, readmesos poc després.

Una denúncia decisiva

UGT-FICA va decidir aleshores denunciar que hi havia una situació de “cessió il·legal de treballadors” i l’empresa càrnia es va comprometre a contractar aquests treballadors, una decisió que va entrar en vigor el primer dia de juliol, explica Alícia Buil, d’UGT-FICA.

José Miguel Torrecillas, portaveu de l’empresa, destacava ahir en declaracions a aquest diari que el Grupo Jorge, empresa aragonesa, ha sigut “pioner” a l’Estat a l’hora d’incloure els treballadors del sector carni en el règim general. “El sistema de cooperatives ha funcionat durant 20 anys; ara el sistema és totalment nou i seguirem fent les coses igual de bé que abans”, va manifestar. Torrecillas va voler destacar que altres empreses del sector carni que no han acceptat contractar els treballadors de les cooperatives han recorregut i guanyat el cas davant els tribunals. Abans de la regularització a Catalunya, l’empresa ja havia contractat directament 2.000 autònoms que treballaven per a l’empresa a l’Aragó.

El sector carni està assenyalat com un dels que tenen més precarietat laboral. Fonts del sector han explicat que el cas del Grupo Jorge podria ser decisiu, perquè per la seva magnitud podria establir un precedent i arrossegar la resta d’empreses a adoptar pràctiques més beneficioses per als treballadors.

Josep Ginesta, secretari de Treball: “Situacions formalment legals poden ser inacceptables”

Quin rol ha tingut la Inspecció de Treball en aquest conflicte?

La Inspecció no només ha participat en el cas del Grupo Jorge, ha estat la peça clau que ha fet que passéssim de tenir uns 32.244 treballadors al sector el març del 2018, amb 9.548 en règim d’autònoms i 22.696 en règim general, a tenir-ne 32.450, però amb 3.342 en règim d’autònoms i 29.108 en règim general. 6.200 persones a Catalunya han vist reconeguts drets socials que abans no tenien.

Quines lliçons permet extreure aquest cas?

No tot progrés és bo per si mateix si no comporta també elements de sostenibilitat social. Hi ha situacions formalment legals que poden donar uns resultats socials inacceptables. I quan passa això, es poden propiciar mesures i actuacions administratives que poden promoure canvis reals de millora de les condicions laborals.

¿Recorda cap regularització d’aquesta magnitud?

No. Sí que hi ha hagut actuacions rellevants per canvis de criteri sobre la necessària afiliació de determinats tipus d’activitats, però no d’aquesta intensitat i volum. Cal tenir present que, a més, l’efecte s’ha traslladat al conjunt de l’Estat.

¿Es pot ser optimista amb els drets laborals?

Cada cop són més habituals les actuacions basades en informació que ens arriba a partir de denúncies. Això té a veure amb un progressiu guany de consciència de les persones al voltant dels seus drets en el món del treball.

¿En quins sectors és més habitual la precarietat dels empleats?

El que ens preocupa més ara són els nous models organitzatius que són fruit del progrés de les plataformes, de l’economia col·laborativa -que no sempre ho és, en realitat-, i els processos d’externalització massiva.

stats