Quin rol ha tingut la Inspecció de Treball en aquest conflicte?
La Inspecció no només ha participat en el cas del Grupo Jorge, ha estat la peça clau que ha fet que passéssim de tenir uns 32.244 treballadors al sector el març del 2018, amb 9.548 en règim d’autònoms i 22.696 en règim general, a tenir-ne 32.450, però amb 3.342 en règim d’autònoms i 29.108 en règim general. 6.200 persones a Catalunya han vist reconeguts drets socials que abans no tenien.
Quines lliçons permet extreure aquest cas?
No tot progrés és bo per si mateix si no comporta també elements de sostenibilitat social. Hi ha situacions formalment legals que poden donar uns resultats socials inacceptables. I quan passa això, es poden propiciar mesures i actuacions administratives que poden promoure canvis reals de millora de les condicions laborals.
¿Recorda cap regularització d’aquesta magnitud?
No. Sí que hi ha hagut actuacions rellevants per canvis de criteri sobre la necessària afiliació de determinats tipus d’activitats, però no d’aquesta intensitat i volum. Cal tenir present que, a més, l’efecte s’ha traslladat al conjunt de l’Estat.
¿Es pot ser optimista amb els drets laborals?
Cada cop són més habituals les actuacions basades en informació que ens arriba a partir de denúncies. Això té a veure amb un progressiu guany de consciència de les persones al voltant dels seus drets en el món del treball.
¿En quins sectors és més habitual la precarietat dels empleats?
El que ens preocupa més ara són els nous models organitzatius que són fruit del progrés de les plataformes, de l’economia col·laborativa -que no sempre ho és, en realitat-, i els processos d’externalització massiva.