“Tiri endavant, no s’arronsi”. Aquestes paraules, pronunciades pel president de Grifols, Víctor Grífols, l’any 2014 en presència d’Artur Mas, van adquirir en el seu moment una significació política que agermanava la farmacèutica catalana amb el procés sobiranista. No obstant, la projecció internacional de l’empresa, que té la immensa majoria de les seves vendes fora de Catalunya, mai no ha estat qüestionada. I per confirmar aquesta distància, l’empresa amb seu a Sant Cugat ha anunciat que gestionarà la seva tresoreria global i el seu negoci principal des d’Irlanda, un país que és en el punt de mira d’Europa pels beneficis fiscals que ofereix a les companyies.
La multinacional catalana va aprofitar la inauguració a Dublín del seu centre mundial d’operacions de biocència, responsable del 75% de les seves vendes, per anunciar una decisió que va prendre i aplicar l’any passat. El vicepresident financer de l’empresa, Alfredo Arroyo, i la directora de relacions amb els inversors, Núria Pascual, van admetre que els avantatges fiscals i “l’estabilitat” d’Irlanda han jugat a favor d’instal·lar-hi aquest centre, en què han invertit 88 milions.
Arroyo va ser preguntat sobre la manera en què aquesta decisió beneficiarà Grifols en termes fiscals i va evitar concretar quin impost de societats preveu pagar al país. Sí que va dir, però, que “a Montoro no li canviarà res”, recordant que Espanya suposa només el 5% de la facturació total de la companyia.
Arroyo va explicar que en una trobada que van mantenir el ministre irlandès de Finances es va posar a total disposició de Grifols. “¿Us imagineu un polític a Espanya fent això?”, es va preguntar.
Un territori polèmic
En els últims mesos la pressió de la Comissió Europea i dels països de l’eurozona ha estat creixent respecte a les pràctiques d’elusió fiscal que porten a terme les empreses en països com Irlanda o Luxemburg. La pressió ha arribat al punt que ara fa dues setmanes l’OCDE va presentar un pla per combatre els tax rulings (acords bilaterals entre estats i empreses), en què calculen que s’escolen entre 88.000 i 211.000 milions d’euros. I els experts insisteixen que per evitar-ho cal un impost de societats únic per a tot Europa, cosa que encara no existeix.